"No soc aquest tipus d'home": l'última declaració d'Alves (i com les càmeres la posen en dubte)

Barcelona"M'estava pegant", assegurava la víctima, estirada a terra i entre plors, minuts després de la presumpta violació. "No soc aquest tipus d'home. No soc violent", ha afirmat Dani Alves, assegut al banc dels acusats, aquest dimecres. "No vull res. No vull parlar, no vull denunciar", insistia la dona de 23 anys. "Va dir que sí, no vaig haver d'insistir-li", ha respost el futbolista brasiler. "M'ha tirat a terra", deia la víctima mentre s'assenyalava una ferida al genoll. "Ella em va abaixar els pantalons", ha dit el futbolista mentre s'apartava una mica del micròfon per procedir a descriure amb gestos com ella, després, es va agenollar davant seu.

Són dues pel·lícules totalment oposades d'una escena que va durar 15 minuts i que només ells dos, Dani Alves i la víctima, saben del cert com va ser. Un dels dos menteix, i els magistrats de l'Audiència de Barcelona decidiran en els pròxims dies qui diu la veritat. El judici contra el futbolista per violació ha quedat aquest dimecres vist per a sentència. La justícia, sovint representada amb una balança, haurà de mesurar quina de les dues versions pesa més. La de la víctima va sortir reforçada els dos primers dies de judici, amb la majoria de testimonis sent fidedignes al seu relat i els Mossos dient que les càmeres també l'avalen "completament". En l'última sessió, els psicòlegs que la van atendre han dit que "no simulava ni exagerava". "Tenia por, certa tensió, per moments plorava", ha explicat el psicòleg que la va atendre a l'Hospital Clínic. "La versió de la víctima és totalment creïble", ha conclòs la fiscal.

Hi havia una frase que repetia la nit que assegura que va ser violada, i que han recordat la majoria dels mossos d'esquadra i els treballadors de Sutton que la van atendre i han declarat al judici: "No vull denunciar. No vull que surti la meva cara". Fa una mica més d'un any que va pronunciar aquestes paraules. Dilluns va tancar el cercle dient: "Abans era feliç. Vaig denunciar, per desgràcia". No va poder dormir la setmana prèvia al judici, però el pitjor moment va ser a finals d'any, quan no va poder fer res per evitar que no sortís la seva cara: la mare d'Alves va publicar la seva fotografia i el seu nom complet a les xarxes socials. Amb tot, la Fiscalia i la seva advocada han destacat que ha mantingut la seva versió des del 31 de desembre del 2022.

"La versió de la víctima no s'ajusta a la realitat. És un relat instrumentalitzat i mediatitzat", ha afirmat l'advocada d'Alves. Aquest dimecres el seu client ha donat la serva última versió dels fets, la cinquena. La víctima i les seves amigues van declarar dilluns que el futbolista era un "bavós" que les va tocar sense el seu consentiment mentre ballaven. Totes tres van dir que estaven "incòmodes". "Incòmodes? No, gens. Vam parlar, vam ballar. Ens movíem", ha dit Alves. Després va arribar un dels moments clau de la nit: "Vam perrejar i vam començar a intimar més. Em va tocar les parts íntimes. Quan ho va fer vaig pensar que hi havia certa atracció i vaig parlar amb ella per anar al lavabo". Aquesta és la versió d'Alves, i aquí és on, a parer de la seva advocada, la dona li va atorgar un consentiment que mai més li va retirar perquè mai va dir que no. La versió de la víctima? Que el futbolista li va agafar la mà i l'hi va posar al seu penis. I que va anar al lavabo pensant en acomiadar-se però que ja no en va poder sortir. I ho va dir, assegura que hi va insistir, però després Alves la va tirar contra terra i es va quedar "congelada". "Només volia que el malson acabés", va declarar.

Plors

La versió que ha donat Alves aquest dimecres, que ella li va practicar una fel·lació i després van mantenir relacions sexuals consentides, no quadra, segons la Fiscalia i l'acusació particular, amb les empremtes que van trobar al lavabo. L'advocada del futbolista, en canvi, diu que el que no quadra amb aquestes proves és el relat de la dona. Tampoc diu que s’avingui amb la informació de les càmeres, tot i que els Mossos van assegurar el contrari. Amb tot, seran els magistrats els que dictaran sentència. La defensa de l'exblaugrana assegura que, des del moment que va sortir del lavabo, ella i les seves amigues van preparar un pla orquestrat només per encausar el seu client. El que ensenyen les càmeres és que, un minut i pocs segons després de sortir del lavabo, ella es va estirar a terra i es va posar a plorar. Alves ha plorat aquest dijous, però no quan recordava l'escena del lavabo, sinó quan ha recordat que va saber per la premsa que l'havien denunciat.

De les poques contradiccions del relat de la víctima, la defensa d'Alves es fixa en dues coses que va dir en aquest precís instant, a la sortida de la discoteca: que va parlar de petons i ara sosté que no recorda haver-se'n fet cap; que a un treballador de Sutton li va semblar sentir mentre passava que la víctima deia que "sabia on anava i se n'havia penedit". "Això confirma la versió de la víctima, que no era consentit", ha respost la fiscal, que ha aprofundit en les contradiccions d'Alves, des de les empremtes fins al fet que assegurés anar begut: "No hi ha cap prova que ho aguanti". Una tesi, la de l'alcohol, que aquest dimecres han desacreditat dues psicòlogues pagades pel mateix Alves, que han acabat admetent que el futbolista "sabia el que estava passant".

La defensa del futbolista, en canvi, creu que hi ha dues proves més que desacrediten la víctima: que les lesions no són suficients amb la violència que ella descriu i que li va fer una fel·lació quan ella ho nega. Tot depèn, de nou, de la perspectiva: el ginecòleg del Clínic que va fer la primera revisió a la víctima ha assegurat que en la gran majoria de violacions no hi ha lesions vaginals; i un metge del mateix hospital va concloure que no es podia concretar si l'ADN d'Alves trobat a la boca de la víctima era saliva o semen. Hi hagués o no fel·lació, la Fiscalia i l'acusació particular han insistit en el mateix argument: la noia va dir que no. La Fiscalia manté la petició de 9 anys de presó, l'acusació particular els 12, i la defensa del futbolista l'absolució o, en cas de condemna, un any de presó.