"Parlar del que m'ha passat m'ha ajudat a alliberar-me"

BarcelonaLi direm Felicity perquè el seu nom real no es pot publicar per raons de seguretat. Ni tampoc la seva edat. Malgrat tot, la Felicity, nigeriana en la trentena, s'asseu i diu que se sent forta per poder "compartir" la seva història, la d'una supervivent del tràfic per a l'explotació sexual. La jove va ser captada al seu país per una xarxa criminal que li va prometre que a Europa hi hauria feina per a ella i que, en un any, podria viatjar, guanyar diners, tenir papers i fer tot el que a Nigèria no podia ni somiar. "Em van enganyar, però jo me'ls vaig creure perquè es van fer els meus amics", diu en una trobada amb periodistes. En el seu relat evita i obvia els detalls del dolor i dels abusos. Els mafiosos la van portar a Barcelona el 2017 i dos anys després va aconseguir sortir-se'n i contactar amb els serveis socials de Barcelona i passar a ser atesa en la pionera UTEH, la Unitat Municipal de Tràfic d'Éssers Humans, que s'encarrega de donar una atenció integral a les supervivents del tràfic. En una aliança amb l'Hospital de la Vall d'Hebron, ofereix atenció i acompanyament psicològic i psiquiàtric per tractar els traumes i el dolor de tants abusos.

L'any 2020, la UTEH va atendre 276 persones, i el 2021, 229. El perfil es manté: són majoritàriament dones que han patit explotació sexual, entre els 20 i 40 anys, i són de nacionalitat nigeriana, encara que en els últims anys s'ha detectat un augment de veneçolanes i colombianes. Quan la Felicity va sortir de la xarxa recorda que no entenia què tenia, el seu comportament, la ràbia que tenia. "No podia explicar-me, sovint parlava sola i tenia molts problemes per dormir", relata en la trobada amb periodistes.

Posar paraules al dolor

El 40% requereixen atenció psicològica i psiquiàtrica, com li va passar a la Felicity, a qui no li va costar gens entrar a teràpia un cop els especialistes li van dir que era imprescindible si volia trobar-se millor. A poc a poc es va anar obrint i va poder posar paraules als seus sentiments, la seva por, la seva angoixa. "Poder parlar de què m'havia passat em va ajudar a alliberar-me", diu. Sentir-se escoltada la va tranquil·litzar i, per fi, va recuperar la calma a les nits per poder dormir. Ara, indica la jove, se sent "forta" i respon que no vol tornar a Nigèria, sinó que està buscant la manera de poder portar a Barcelona els seus fills, amb qui manté un contacte habitual.

La psiquiatra Mar Ramos, que dirigeix la unitat de psiquiatria transcultural de l'Hospital de la Vall d'Hebron, afirma que de vegades hi ha usuàries que són més reticents a l'hora de seguir una teràpia i que una de les tasques dels professionals és "trencar estigmes" que envolten la salut mental. En la primera visita a la unitat, els especialistes han de dedicar-se a convèncer-les que no és que estiguin boges sinó que necessiten una ajuda per superar el "trastorn posttraumàtic" que arrosseguen i que es tradueix en quadres greus d'ansietat i estrès. El de poder tornar a aixecar-se no és un procés ni fàcil ni curt, perquè a les ferides emocionals i mentals, s'hi sumen les circumstàncies més terrenals de no tenir papers legals, la preocupació per trobar una feina per subsistir i un lloc per viure. "La recuperació mental ronda la mitjana d'un any o any i mig", ha explicat Verònica Giménez, directora de la UTEH, però s'allarga fins als vuit o deu anys per tenir una recuperació total, en què les dones estiguin arrelades i integrades a la societat.

L'Ajuntament de Barcelona va obrir el 2016 la UTEH, on cada any arriben al voltant del centenar de dones (l'atenció dura més d'un any perquè se'n fa un seguiment dels casos). Segons Giménez, la majoria són víctimes captades en els seus països d'origen perquè acabin sent explotades sexualment, però també reben dones que han caigut en una xarxa un cop han arribat a Espanya o fins i tot són de nacionalitat espanyola. Quins són els tràfics? "Tots els que recull el Codi Penal", afirma la directora de la unitat: d’òrgans, treball forçós, esclavitud domèstica, mendicitat, comissió de delictes i l'explotació sexual.