Els Mossos vigilen 77 maltractadors (i les seves víctimes) amb polseres telemàtiques

BarcelonaL'augment d'assassinats masclistes que va marcar l'arrencada de l'any i que s'ha mantingut de manera sostinguda durant gairebé tots els mesos (especialment a l'estiu) ha impulsat el debat sobre la protecció de les dones. Només el primer trimestre de l'any es van demanar 1.391 ordres d'allunyament i els jutjats en van dictar 688 (la meitat). Tradicionalment, Catalunya és una de les comunitats autònomes on menys ordres d'allunyament s'imposen, tot i que en els darrers anys el nombre ha augmentat progressivament. El mateix passa amb les polseres telemàtiques, un sistema de control que permet garantir en temps real l'allunyament de l'agressor respecte de la víctima. A tot l'Estat en funcionen unes 4.000, segons les dades del ministeri d'Igualtat. A Catalunya, els Mossos d'Esquadra vigilen 77 maltractadors amb aquest sistema.

El sistema cometa, que és com s'anomenen aquestes polseres telemàtiques, funciona a través dels dispositius que porten l'agressor i la víctima. En el cas dels homes, són dos: una polsera, que pot anar al canell o al turmell, i un terminal de senyal, semblant d'aspecte a un telèfon mòbil. Les dones només porten aquest darrer aparell, que hi cap a la bossa o a la butxaca i que s'activa en cas que l'agressor s'acosti a la distància que marqui el jutge (que és també qui decideix si cal la polsera) a l'ordre de protecció. Això permet garantir el compliment de la mesura pràcticament en temps real, a diferència de la resta de mètodes de protecció, que ho controlen de manera retroactiva.

Ara bé, ¿es tracta d'un mètode realment efectiu per controlar els agressors? ¿També limita les víctimes? Per a Judith Avellaneda, agent de la Unitat Central d'Atenció a la Víctima dels Mossos d'Esquadra i creadora del procediment de control telemàtic d'agressors de violència de gènere a Catalunya, els avantatges de les polseres superen els inconvenients. "És un sistema de protecció molt efectiu. No tenim cap situació en què hi hagi hagut perill per a la vida de la víctima, tot i que entenem que pot generar malestar", explica.

L'alarma de les polseres (tant el terminal que porten ells com el que duen elles) s'activa si un dels dos s'ha quedat sense bateria i si s'infringeix la distància mínima entre víctima i agressor, encara que sigui per poc. Quan salta, el centre de control es posa en contacte amb l'agressor. Si no contesta o no en fa cas i continua acostant-se a la víctima, s'avisa els Mossos. Avellaneda admet que la major part de les vegades l'alarma s'activa fortuïtament perquè l'agressor no és conscient que ha passat massa a prop de la víctima i que això pot provocar "el malestar" de les dones perquè els sona massa sovint o en qualsevol lloc. Hi ha casos extrems, com el d'un agressor que era taxista i acabava vulnerant sovint la distància de seguretat tot i que no tenia intenció de fer-ho. També hi ha dones a qui el sistema els genera tranquil·litat.

Per això, el magistrat Carlos Pasqual Alfaro, titular del jutjat de violència sobre la dona número 1 de Barcelona, creu que es tracta d'una "bona eina, tot i que no és la panacea". Diu que cal avaluar cas per cas i, en funció de les característiques de l'agressor i la víctima, decidir quina és la millor mesura de protecció. En aquest sentit, es decanta per utilitzar-les quan l'ordre d'allunyament ja s'hagi demostrat que no és "eficaç".

Laia Rosich, directora general per a l'Erradicació de les Violències Masclistes al departament d'Igualtat i Feminismes, afirma que hi ha "molt poques" ordres per col·locar la polsera. Però alhora admet que no és la solució definitiva, perquè sovint fa que les dones beneficiàries estiguin "pendents de tot el que fa l'home" i això els provoca "angoixa". Per això, apunta que s'han de reservar només als casos "d'alt risc" i assenyala, a més, la necessitat de "millorar l'eina de valoració" dels casos. En aquest sentit, defensa revisar els criteris d'avaluació de la situació de cada dona abans de decidir si se li concedeix aquesta mesura, així com que es tingui en compte el testimoni dels serveis que l'acompanyen o si té família.

Afloren més casos

Durant els sis primers mesos de l'any el nombre de denúncies i víctimes ha anat augmentant: els Mossos han atès 8.094 víctimes i han rebut 7.913 denúncies. L'agent de la Unitat Central d'Atenció a la Víctima dels Mossos considera que l'increment es produeix perquè "afloren més casos" que abans no es denunciaven, gràcies a les campanyes de conscienciació. Malgrat tot, el magistrat recorda que les enquestes encara assenyalen que la majoria de casos, més d'un 70%, no es denuncien. "Hi ha molt de marge de creixement". Pasqual Alfaro creu que cada vegada hi ha menys renúncies al procediment de les denunciants, però adverteix que la majoria dels casos que atén són situacions de violència que ja fa anys que es repeteixen.

Avellaneda insisteix en la importància que l'entorn s'impliqui a l'hora de denunciar: no només els familiars, sinó també amics o veïns. Només una de les onze dones assassinades aquest any havia denunciat el seu agressor abans. Però en molts casos "l'entorn ho coneixia, és una situació que hem de revertir", apunta l'agent, que també explica que el fet que la llei obligui ara que les víctimes rebin l'acompanyament d'un advocat des del primer moment d'anar a comissaria "ha ajudat molt a rebaixar les renúncies". "És com una cadena de mans que serveix per protegir la víctima i això ajuda".