Montserrat Escudé: "És molt més probable que t'agredeixi una persona del teu entorn que una manada"

SabadellLa portaveu dels Mossos d’Esquadra i inspectora en cap de l'Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana, Montserrat Escudé, apunta que mai és una bona notícia que hi hagi menys agressions sexuals perquè n'hi continuen havent. Atén l’ARA per fer balanç d’un estiu que deixa algunes dades esperançadores i que donen ales a la policia per seguir en la mateixa línia: hi ha hagut menys agressions que l’estiu passat i les dones s’han atrevit més a denunciar.  

Quantes agressions sexuals hi ha hagut aquest estiu?

— Hi ha hagut 1.265 denúncies, un 14,98% més que el mateix període del 2022. El primer fet més denunciat són agressions sexuals sense penetració, violència i intimidació, un 24,6% del total, mentre que les agressions sexuals amb penetració representen un 17,8% del total. Són fets denunciats; per tant, poden haver succeït en mesos i anys anteriors. Si ens centrem en fets que han succeït aquest estiu, estem en 1.081, un descens del 4,73%. En conclusió: més denúncies, menys fets. Una de les variables que ho expliquen és la latència, el període que passa entre els fets i la denúncia. Aquest estiu, en 86 denúncies hi ha hagut entre un mes i sis mesos de latència. En 86 més, però, hi ha hagut entre un i cinc anys. És molt important analitzar-ho bé, perquè és el que ens permet fer una prevenció més activa. 

Ha estat un bon estiu?

— Mai és un bon indicador tenir una sola denúncia. Hi ha diversos factors que influeixen en l’impacte que té el delicte en la víctima. No és el mateix una agressió sexual sense violència que una agressió sexual amb penetració. No és el mateix que ho hagi fet una persona desconeguda que el teu pare o el teu tiet. No és el mateix que hagi succeït amb tres anys que amb 25. Això és important per entendre la latència. Hem de tenir millors serveis de reparació i d’acompanyament a les víctimes i fer més sensibilització i prevenció. 

¿El que sí que és una bona notícia és que es denunciï més?

— Correcte. S’ha fet un pla molt intensiu de xerrades i presentacions. S’han fet un 72% més de presentacions, hi ha hagut un 113% més d’assistents i si ens centrem en els contactes amb els establiments d’oci nocturn, n’hem fet un 82,35% més. S’ha intentat sensibilitzar l’entorn, com els treballadors del local, perquè estiguin alerta. A l’oci nocturn hi ha hagut molts més tocaments que agressions greus. Dels 1.265 fets denunciats, 104 han succeït dins d’un establiment. Això representa un 62% més respecte a l’any anterior, però en fets absoluts són 36 més. D'aquests, 15 han sigut amb accés carnal.

D’aquests casos, quants han sigut amb submissió química?

— De l’1 de juny al 31 d’agost, tenim 23 fets amb sospita de submissió química i dos de confirmats.

L’estiu passat va estar marcat per les punxades.

— Es van denunciar 194 punxades i aquest estiu, 15. No es va poder vincular cap de les denúncies amb un delicte posterior, però sí que va generar moltíssim terror.

Quin és el problema majoritari pel que fa a les violències sexuals?

— S’han normalitzat, generalitzat i naturalitzat en tots els entorns. El que més ens preocupa: aquell que queda més invisibilitzat, el de la violència domèstica de gènere i el de la violència domèstica. Tota la victimització infantil que succeeix en aquells espais més invisibles: el domicili o l’espai de confiança del menor. El tiet, el cuidador, l’entrenador.

L’any passat el 60% de les víctimes coneixien l’agressor. 

— Aquest estiu el 80% de les agressions sexuals amb penetració succeeixen a l’interior d’un domicili i el 80% són per part de coneguts.

Quants detinguts hi ha hagut aquest estiu per violència sexual?

— Hi ha hagut 667 detencions. 

L’inici de l’estiu va estar marcat per les agressions sexuals grupals entre menors a Badalona.

— Les agressions de més d’un autor aquest estiu representen un 5% del total. Hi ha un lleuger increment: de 46 a 49 fets. El concepte de violació grupal no acaba de ser precís perquè hi ha molts rols. No tots estan agredint aquella persona. Pot ser que un o dos ho estiguin fent i la resta permetent que allò passi. S’ha de treballar el tema de la responsabilitat. Gravar aquella agressió sexual també té responsabilitat penal. Difondre aquell vídeo també és un delicte. Això és un problema, primer per l’impacte que té en la víctima: no hi ha dret a l’oblit, no podràs esborrar mai totes aquelles imatges. També s’ha de desmitificar el concepte de la manada que surt a la nit a caçar. És molt més probable que t'agredeixi sexualment una persona del teu entorn coneguda que una manada. 

Quants autors i víctimes d’agressions d’aquest estiu són menors?

— Un 9% dels autors són menors. Això què significa en dades absolutes? 98 de 1.087. I d’aquests, 23 són menors de 14 anys. I en víctimes, un 34,5% de les víctimes (511 de 1.483) són menors d’edat, que és una xifra altíssima. I d’aquestes, un 53% tenen entre 14 i 17 anys, però és que un 46,8% tenen entre 0 i 13 anys (239 víctimes). Aquestes són violències familiars. És una burrada.

¿S’hauria de revisar que els menors de 14 siguin inimputables?

— Això no ens competeix a nosaltres. No és una qüestió d’edat, és una qüestió que té a veure amb l’educació, amb la salut. Llavors, què fem? Baixem l’edat? I què? I el fiquem a la presó? I què es resol d’aquell nano? El que has de fer és dir què ha passat en el seu entorn primari de socialització perquè amb 14 anys, o amb 13 o amb 12, agafi un company de classe, una companya de classe, i l’obligui a fer-li una fel·lació.

Què hi ha al darrere?

— Això requereix una anàlisi més social. Hi ha una hipersexualització dels joves, hi ha un accés a la pornografia que segur que a certes edats no toca. La construcció dels models de sexualitat es basen en una sexualitat que sovint està basada en criteris absolutament masclistes. Nosaltres, la policia, sempre anem tard. Si intervenim en un tema d’aquests, s’ha fallat moltíssim.

Aquest any ja hi ha hagut 13 feminicidis a Catalunya, un més que el 2022. 

— Un feminicidi és un drama. No només impacta en la víctima, hi ha nens que perden en segons la mare i el pare. En els casos de Catalunya, cap dona havia denunciat prèviament. L’abordatge no es pot fer des de la perspectiva de la seguretat. La seguretat ha de cobrir allò en què tota la resta ha fallat. La prevenció del risc en aquest àmbit és molt complexa i alguna cosa estem fent malament perquè les dones no entrin en el circuit. Les dades de xifra oculta continuen sent molt alarmants. S’ha de continuar amb la prevenció. 

Des del gener podeu avisar les víctimes dels antecedents dels seus agressors en casos concrets.

— Això ho hem transposat a l’operativa com a mesura que ajudi a treballar la gestió del risc. Quan detectes que hi ha una situació de risc, no pots posar un policia 24 hores amb una dona. En el nostre qüestionari de valoració del risc, moltes de les preguntes tenen a veure amb si la dona identifica el risc. Si minimitza, si justifica la violència. El nostre sistema és bifactorial. D'un costat, avalues el risc potencial de la persona agressora i, de l’altre, la resiliència de la víctima. El que ens preocupa és aquell incident que anem al domicili, però que la víctima no vol declarar. No ens maten les víctimes que entren a denunciar, que es mantenen fermes durant tot el procés.

Com s’arriba a aquestes víctimes?

—  Sense demonitzar, perquè és dificilíssim intervenir en un cas de violència; quan es pren declaració a testimonis, a familiars, tothom sabia que passava alguna cosa. La gent vol ajudar, però no vol denunciar. Però sí que és determinant conèixer els recursos que existeixen. Tot el que s’està fent des d’Igualtat i Feminismes d’enfortir la xarxa d’intervenció i informació és una línia que no es pot abandonar.

Aquest estiu s’ha parlat molt del cas Rubiales.

— Casos com aquest ajuden a posar sobre la taula del debat que violències sexuals n’hi ha de molts tipus. Tot allò que ens serveixi per ajudar a desconstruir i a desmitificar i a trencar prejudicis funcionarà, sigui el cas Alves o el cas Rubiales. Tot això és prevenció, però feta des d'una base que no ens agrada. En el moment en què tens més denúncies, en què el primer fet denunciat són agressions sexuals sense violència, es pot dir que alguna cosa de prevenció està funcionant. Són dones que estan més empoderades.

¿Hi ha alguna frase d’alguna víctima que t’hagi colpit especialment?

— Hem passat molts anys atenent víctimes i me’n recordo perfectament d’atendre noies a les 3 de la matinada, amb dues o tres criatures i que deien: "No, no vull denunciar". I tu li has de poder donar resposta. Sovint aquests tipus de violència no acaben en una presó preventiva, sinó que en 72-48 hores aquella persona torna al domicili. Si tu no actues sobre aquells factors que no li deixen prendre una decisió, es veu abocada a tornar amb la persona agressora.

En les darreres setmanes hi ha hagut aldarulls preocupants a Manresa i a Molins. Què està passant?

— Això requereix una anàlisi molt més sociològica, no policial. ¿Hi ha un problema de vandalisme? No. S’haurà de mirar què ha passat després de la pandèmia amb aquests joves. S’ha treballat molt la intel·ligència policial en l’àmbit del terrorisme, en l’àmbit del crim organitzat, i ara s’obre una nova línia que és aplicar la intel·ligència policial en els fenòmens socials.

Quins són els principals reptes de seguretat de Catalunya?

— Tot el que tingui a veure amb crim organitzat, amb la marihuana, amb l'haixix... Les estafes continuen sent un forat al buit. És horrorós el tant per cent. L’adaptació dels cossos de seguretat a tot allò que tingui a veure amb el delicte que es comet a través de les xarxes. És a dir, hem d’adequar l’actuació policial més tradicional amb els reptes socials que tenim.