Els menors, els més desprotegits davant la violència masclista per culpa de la descoordinació

BarcelonaL'assassinat d'un menor a Sueca (País Valencià) a mans del seu pare, que tenia una ordre d’allunyament de la mare i el règim de vistes suspès però mantenia la custòdia compartida, no és una excepció i també podria passar a Catalunya. Això és el que conclouen les autores de la recerca La protecció dels i les menors víctimes de violència masclista del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat (CEJFE), que s’ha presentat aquest dijous. Conclouen que els menors acaben sent "els grans oblidats" pel sistema i alerten que acaben tenint un paper secundari, que els seus drets queden en un segon terme i que les mesures previstes en la llei per protegir-los no sempre s’apliquen.

El treball, fet a partir de 27 entrevistes amb diferents professionals, constata la descoordinació entre els jutjats que porten aquests casos i també pel que fa a l’atenció social que es dona a aquestes criatures, que també són víctimes de la violència masclista. Les autores proposen fins a 15 mesures per posar el menor al centre de tots els procediments: crear la figura d’un defensor judicial que vetlli en tot moment per l’interès de les criatures afectades per diferents procediments judicials, crear un sistema de coordinació entre els jutjats de família i els de violència masclista, i potenciar el paper de la Fiscalia i el de les unitats forenses integrals en aquest tipus de procediments. També s’aposta per prohibir la guarda compartida en els casos de violència masclista o suspendre la potestat parental si hi ha alguna ordre de protecció.

De fet, el Govern va aprovar recentment un decret llei que modifica alguns articles del Codi Civil català perquè els pares maltractadors tinguin prohibides les estades, visites i comunicacions amb els fills. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, s'ha referit a la violència vicària com a "una de les més execrables, possiblement, perquè es comet contra aquells a qui més s’ha de protegir, els fills i les filles, en l’espai en què més segurs s’haurien de sentir per fer mal a l’altre progenitor” i ha subratllat que "la creença que un pare o una mare perpetrador de violència continua sent un bon progenitor està cada vegada més desterrada de l'imaginari col·lectiu". En aquest sentit, ha afirmat que per vetllar per la garantia dels drets i la seguretat dels infants en casos de violència no valen "els discursos, sinó les accions i la professionalitat".

Segons l’advocada i professora de la URV Àfrica Cruz, coautora de l'estudi, la descoordinació es dona a "diferents nivells" perquè cadascun dels actors implicats en un mateix procediment tramita la seva part sense tenir en compte el que fan els altres: una dona pot tenir un advocat per un procediment de divorci que desconegui què està fent l’altre lletrat de la seva clienta que porta la denúncia per maltractaments. Tampoc hi ha comunicació entre el jutjat de família i el de violència sobre la dona, la Fiscalia no té per què revisar el nombre de procediments oberts ni tenir-ne constància els serveis socials. "En un moment en què tot està informatitzat, sembla inversemblant que no es puguin fer saltar les alarmes de manera automàtica. Aquesta coordinació ha de ser-hi i pot ser-hi. La pregunta és per què no es fa i per què no hi ha recursos per fer-ho", apunta la professora de dret constitucional de la URV, Neus Oliveres, també autora de la recerca.

En l'àmbit judicial, la recerca apunta que caldria que els jutjats es coordinessin a l’hora de dictar mesures penals per protegir la mare víctima de maltractaments i de caràcter civil per garantir el benestar dels menors. L’estadística indica que, si bé en més de la meitat dels casos es dicten ordres de protecció per a les dones maltractades, només en un 1% dels procediments s’inclouen mesures civils pensant en els menors. De fet, en la recerca la Fiscalia de Tarragona admet que només demanen mesures civils per als menors quan detecten que corren un risc greu però no en la resta de casos, tret que la mare ho demani.

Posar el menor al centre

Si bé les últimes reformes legislatives parteixen de la base que cal posar el menor al centre del procediment, l’estudi constata que aquesta afirmació és encara una "entelèquia", que es postula en la teoria però que després "no es veu reflectit o completat a la pràctica". Segons les autores, encara prevalen els drets de la mare víctima de maltractaments o del pare agressor per damunt dels drets dels menors. Això provoca que tampoc hi hagi una intervenció "integral" sobre aquests menors, que també són víctimes de la violència masclista, perquè "el model està pensat" per atendre la mare, com a víctima dels maltractaments, mentre que els menors són un "afegit" a aquest procediment.

En aquest sentit, l’estudi aposta per designar professionals que vetllin exclusivament pels drets dels menors, de la mateixa manera que n’hi ha que vetllen per les dones víctimes de la violència masclista, des del primer moment que les denúncies arriben als Mossos d’Esquadra, passant pels tribunals i, finalment, per l’atenció social. També subratlla la importància de trobar procediments per "escoltar els menors". "Tothom acaba decidint per ells o elles; cal escoltar-los més per entendre l’experiència que viuen aquestes criatures, donar-los veu sobre el que pensen", apunten les autores, que destaquen la importància de "visibilitzar els menors i donar-los protecció permanent".