Mares d'infants assassinats, les víctimes més invisibles de la violència masclista

BarcelonaSón pocs casos, però el seu impacte social i la repercussió per a les famílies que hi passen és enorme. Des del 2013 a tot l'Estat 52 criatures han estat assassinades pels seus pares, comptant el cas del Xavi i la Noa a qui el seu pare va matar dilluns al barri d'Horta de Barcelona. A Catalunya, segons el recompte de la conselleria d'Igualtats i Feminismes, des del 2015 cinc menors i una noia de 18 anys han mort assassinats pel pare. En tots els casos menys un, l'agressor també va matar la mare. Però què passa quan l'agressor només fa mal al fill? L'agost del 2021, Martín Ezequiel A.G. va assassinar en Leo, de 2 anys, en un hotel de Barcelona i després es va suïcidar. La mare del petit és la primera dona que ha rebut una indemnització econòmica per un cas d'aquestes característiques a Catalunya. De fet, la Generalitat és l'única administració que preveu una compensació econòmica per a aquest tipus de casos, que no tenen recorregut judicial si l'agressor també es treu la vida.

En el cas del Leo, es va incloure una partida als pressupostos del 2023 que, de manera extraordinària, reconeixia l'ajuda a la dona. L'agost passat es va modificar el redactat de la llei integral catalana contra la violència masclista 17/2020 (la primera que reconeix la violència vicària com un tipus de violència masclista) i s'hi estableix la concessió d'una prestació de 51.630,90 euros per a les mares supervivents. El text especifica també que n'hi ha prou amb l'existència d'unes diligències policials per accedir a l'ajuda. D'aquesta manera se salva l'obstacle del tancament de la investigació en els casos en què l'agressor està mort o d'haver d'esperar a l'existència d'una sentència ferma.

L'advocada que va portar el cas de la mare del Leo, Marta Ariste –especialista en dret civil i de família– explica que encara no hi ha una "equiparació" completa entre les dones que pateixen directament algun tipus de violència o les que en reben indirectament a través del mal que l'agressor fa als seus fills. En aquest cas, la seva clienta va rebre assistència psicològica gratuïta després del crim, però no ha tingut el mateix seguiment ni ha passat pel mateix circuit que les supervivents d'una agressió masclista, malgrat que la llei catalana reconeix la violència vicària com una forma de violència masclista. Ariste va aconseguir també que el ministeri de Justícia autoritzés una modificació al Registre Civil perquè en Leo ja no porti els cognoms del seu pare i botxí. De moment, la llei no admet encara aplicar sistemàticament aquesta última mesura. "Són les víctimes més invisibilitzades de la violència masclista", subratlla Ariste.

Registre de violència familiar

L'administració catalana és l'única que ha fet passos també per reconèixer altres menors víctimes de violència en l'entorn familiar. Arran del cas de la Yaiza, la menor de 4 anys a qui la seva mare va assassinar el 2021 a Sant Joan Despí, la conselleria de Justícia va crear un registre únic –gestionat per l'Institut de Medicina Legal i Forense de Catalunya– que inclou tant els menors assassinats pels pares homes com els casos en què l'agressor era la mare o la parella d'un dels progenitors. Segons fonts del departament consultades per l'ARA, en aquests moments al registre hi ha quatre casos. A més de la Yaiza i el Leo, també hi consten els dos nadons morts a mans dels seus pares el 2022 i faltaria incloure-hi el cas recent dels germans Xavi i Noa.

La conselleria de Justícia també ha modificat els últims anys el Codi Civil perquè en els casos en què es detectin indicis de maltractament es pugui modificar el règim de guarda, custòdia i comunicacions per apartar-ne el maltractador, independentment de si es tracta del pare o de la mare. A la pràctica, això implica que en un procés de separació o divorci una de les parts pot al·legar aquest context de violència o instrumentalització del menor perquè el jutge el tingui en compte.

Manca d'indicis

Malgrat tot, Ariste avisa que el grau de conscienciació respecte a la violència vicària no és el mateix que existeix respecte a altres formes de violència masclista i això fa que molts casos siguin difícils de detectar o que "alguns indicis passin desapercebuts". Per això demana donar importància a tots els signes de violència sobre els infants i les mares en qualsevol procediment civil o en els diferents àmbits socials en què es poden detectar.

En el cas d'Horta, fonts de la policia ja auguren que serà molt difícil acreditar si al darrere del crim del Xavi i la Noa hi ha la voluntat de fer mal a la mare i, per tant, si és un cas de violència vicària. Fonts policials apunten que per demostrar-ho cal descobrir l'existència d'una nota, un missatge o una conversa on el pare hagi amenaçat la mare amb matar els fills o hagi dit que els mataria per enfonsar-la. De moment, els Mossos no han trobat cap prova així en el cas del crim d'Horta, tot i que la investigació acaba de començar. En les hores prèvies al crim, no hi hauria cap comunicació del pare amb la mare, sinó tot el contrari: feia hores que no responia i, alertada per l'escola perquè els seus fills no havien anat a classe, la mare va decidir anar als Mossos d'Esquadra.

Tampoc se sap del cert la causa de la mort dels fills i del pare a l'espera que arribin els resultats de l'autòpsia. O si, en el cas dels petits, se'ls va subministrar algun tipus de sedant. Les primeres hipòtesis apunten a una intoxicació per monòxid de carboni produït per la combustió d'algun material en un braser. El pare hauria segellat el pis posant roba a sota les portes i cinta a les finestres. També està dificultant l'acreditació de la violència vicària que no hi hagi cap antecedent de violència masclista entre l'home i la dona. Segons fonts consultades, estaven separats, tot i que era de mutu acord i no hi havia un procediment en l'àmbit civil obert.

Per la seva banda, la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha demanat "no normalitzar aquests assassinats masclistes" i ha apuntat que el país està de dol. En un minut de silenci al qual han assistit els màxims representants de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, ha apel·lat a la "responsabilitat col·lectiva" per "no tolerar" més masclismes.