‘Macho man’: una obra perquè els homes empatitzin amb les víctimes de la violència masclista
La instal·lació, d'Àlex Rigola, es pot veure al Santa Mònica de Barcelona fins al 12 de març
BarcelonaLlegir les declaracions judicials de la víctima de la Manada, veure dibuixos fets per nenes víctimes d'abusos masclistes o escoltar el testimoni d'Ana Orantes, assassinada pel seu marit després d'explicar a la televisió que la maltractava. Són alguns dels exercicis que proposa Macho man, una instal·lació de teatre documental per donar visibilitat a la violència masclista i posar-se en la pell de totes les víctimes. L'obra, que es pot veure al Santa Mònica de Barcelona fins al 12 de març de manera gratuïta, té la intenció, sobretot, de "fer empatitzar el sector masculí, que desconeix el patiment de les dones", assegura a l'ARA el director i creador de Macho man, Àlex Rigola.
"No podem canviar les persones que exerceixen violència, però sí el medi en el qual l'agressor es mou impunement. Si parem els micromasclismes, els actes de violència extrema també baixaran moltíssim", apunta. Els visitants hi entren en grups de sis equipats amb uns auriculars per on senten una veu que els guia per les 12 estances d'un espai laberíntic i la música ambiental creació d'Igor Pinto. A través dels temps teatrals, es crea una experiència interactiva que "a poc a poc va donant una càrrega emocional als espectadors", descriu Rigola.
Irene Vicente, també creadora de la instal·lació i membre de l'equip teatral, destaca el contrast i les semblances entre la primera i l'última sala. El recorregut comença amb la reproducció de La història de Nastagio degli Onesti, una sèrie de quadres del segle XV de Sandro Botticelli. Els quadres mostren una història original de l'humanista italià Giovanni Boccaccio en què un jove, Nastagio degli Onesti, passeja trist després que la seva parella, Paola Traversari, hagi rebutjat casar-s'hi. De sobte, el noi presencia una escena imaginària en què un cavaller mata Traversari i ell s'acaba suïcidant. El cavaller li diu al noi que el patiment de tots dos és fruit de la crueltat de la noia i que per evitar que això passi a la vida real s'han de casar. Onesti explica la història a Traversari, que, finalment, accepta casar-s'hi. "Avui es parla molt de la violència masclista, però són anys i anys de xacra masclista, i evidenciar-ho és important. La nostra societat s'ha criat així", explica Irene Vicente.
D'altra banda, l'exposició acaba amb un vídeo del videojoc Grand theft auto V, que ha superat els 175 milions de còpies venudes a tot el món. El vídeo mostra com un home compra els serveis d'una treballadora sexual i, en acabar, la mata amb una destral. És una escena que tots els adolescents que hi juguen poden reproduir fàcilment al videojoc, cosa que provoca que s'habituïn a la violència constant des de ben joves. Vicente assegura que encara que "siguin capaços de discernir entre el que està bé i el que està malament, el seu cervell va acostumant-se a aquelles imatges i, consegüentment, normalitzant-les". En aquest sentit, Rigola afegeix que no s'haurien de permetre videojocs "on es puguin fer aquest tipus d'actes en un context en què moren tantes dones a mans d'homes".
Una eina pedagògica i social
L'obra també està oberta als instituts. Els estudiants, que es recomana que siguin més grans de 15 anys, poden tenir durant la visita l'acompanyament d'un equip de psicòlegs del Centre de Joves d'Atenció a les Sexualitats. La instal·lació vol servir a tots els joves com una eina pedagògica i social, ja que "poden posar nom a experiències que viuen a casa seva i veuen a l'entorn" i abans no s'havien adonat que eren conductes masclistes, diu Rigola.
El director de Macho man destaca, a més, la sala que simula un vis-a-vis de la presó, en el qual dos visitants s'han d'asseure l'un davant de l'altre. Primer l'audioguia et convida a observar amb deteniment la persona de davant. Tot seguit et fa unes preguntes que has de respondre afirmant o negant amb el cap. Són preguntes com: "¿Has presenciat alguna vegada un acte de violència masclista?" o "¿Has fet res per aturar-lo?". Rigola assegura que la reflexió d'aquestes preguntes ens dona "pistes del comportament que hauríem de tenir". Aquesta sala comença com "un joc", diu Rigola, però acaba com "un drama" amb l'exercici d'observar el rostre d'una dona assassinada per un home.
Habitualment no es té en compte que després de l'agressió el patiment de la víctima continua. Aquest és, precisament, el punt en què posa èmfasi una de les habitacions, on només hi ha unes cadires per asseure's i escoltar els relats de diverses víctimes d'agressions masclistes. "Abans no tenia mai mal de cap, ara en tinc sovint" i "Som un puzle i ens han trencat", són alguns dels testimonis de les protagonistes. Rigola, Vicente i els seus companys van organitzar un espai de reunió entre dones que havien patit violència masclista fa un temps i d'altres que eren víctimes recents. "Ens explicaven que el fet violent és només la punta de l'iceberg, que tot el que ve després pot arribar a ser pitjor. Et deixa tanta por que acabes patint dolor tant psíquic com físic", explica Rigola.
La instal·lació es va poder veure per primera vegada a l'Hospitalet de Llobregat. Després va passar per Girona, Madrid, Bilbao, València, Lilla, Arràs i fins i tot Jerusalem (amb una adaptació sobre casos d'allà). "Desgraciadament [el masclisme] és un problema global i queda molt per fer", lamenta Rigola, que posa d'exemple com "la violència masclista és la principal causa de mort de les dones embarassades".