Abusos

L'Audiència de Barcelona ordena refer la sentència contra l'assetjador de Paula Bonet

El tribunal qüestiona els atenuants que es van aplicar al condemnat, que ara podria haver d'entrar a la presó

A la dreta, l’home acusat d’amenaçar Paula Bonet.
03/03/2023
3 min

BarcelonaL'Audiència de Barcelona, estimant el recurs presentat per la Fiscalia, ha anul·lat la sentència que condemnava l'assetjador de l'artista Paula Bonet. El juliol de l'any passat el jutjat penal número 10 de Barcelona va considerar culpable dels delictes d'assetjament, amenaces de violació, esquarterament i mort, i de trencament continuat de mesures cautelars, Víctor G.T., i el va condemnar a tres anys i tres mesos d'internament psiquiàtric i 10 anys sense acostar-se o comunicar-se amb Bonet. Ara l'Audiència no qüestiona que aquests delictes estiguin provats, sinó que anul·la la sentència per com la jutge va argumentar que Víctor G.T. patia un trastorn delirant de tipus erotomaníac, aplicant-li, així, un eximent. Sense aquest atenuant, hauria de complir la condemna a la presó.

L'Audiència, un estament judicial superior al jutjat penal, demana ara a la magistrada que va dictar la sentència que argumenti millor l'aplicació d'aquest eximent. Concretament, afirma que totes les altres parts de la sentència són un "exercici irreprotxable de profunditat i exhaustivitat", però la part de l'informe mèdic de l'acusat és "superficial i escàs".

En la causa hi havia dos informes: un dels forenses de la Ciutat de la Justícia i un altre de dues psicòlogues aportat per la defensa de Víctor G.T. Aquest últim informe mèdic és el que diagnostica el trastorn delirant i és el que fa servir la jutge per dictar l'eximent. L'Audiència destaca ara que no hi ha "cap espai valoratiu comú" entre els dos informes (el dels forenses no detecta el trastorn) i que, malgrat això, la jutge no argumenta per què es queda amb l'aportat per l'advocat de l'acusat. Ara, doncs, haurà de redactar una nova sentència justificant millor aquest punt.

"En cap cas ha caigut la condemna"

"El problema és que no era correcte com la jutjadora estimava que el condemnat tenia un trastorn, cosa completament negada per les acusacions", ha explicat l'advocada de Bonet, Carla Vall. La lletrada ha afegit que tant ella com la Fiscalia consideren que no existeix el trastorn i, per tant, la condemna hauria de ser de presó. "En cap cas ha caigut la condemna", ha reaccionat Vall.

Fonts de la defensa de l'acusat apunten que la sentència tenia un problema de fons: no podia condemnar Víctor G.T. i aplicar-li alhora un eximent que el converteix en no imputable pel trastorn mental que pateix. "Un eximent complet comporta necessàriament una sentència absolutòria", afirmen les mateixes fonts. Encara que quedi absolt, els tribunals poden igualment imposar mesures de seguretat, com l'ordre d'allunyament i comunicació o un tractament psicològic. A diferència de l'opinió de la defensa de Bonet, l'advocat de l'acusat dona per bo l'informe mèdic que detecta el trastorn i en les al·legacions en va adjuntar un altre de la Seguretat Social on també es diagnostica un trastorn erotomaníac.

Els fets

En la sentència del juliol de l'any passat, la jutge explica que després de perseguir Bonet en actes i de presentar-se al seu taller múltiples vegades, quan va esclatar la pandèmia per covid-19 Víctor G.T. va començar a contactar-hi per xarxes socials amb un contingut "inconnex, inquietant i pertorbador", un fet revelador de "la seva obsessió per ella i la seva pretensió de mantenir-hi algun tipus de relació". Després va reprendre la persecució física de Bonet i en una ocasió va deixar-li un sobre amb l'expressió "el violador" al marge inferior. Trucava al timbre del local de l'artista i va amenaçar-la amb violar-la a través de Twitter. "Bonet va veure alterada no només la seva estabilitat emocional, sinó la seva activitat laboral, com la realització dels seus tallers i el treball amb les seves alumnes, i va haver d'anul·lar alguns esdeveniments públics", diu el text. Això va provocar que Bonet hagués de canviar de local i els seus propis hàbits de desplaçament. Com que l'artista evitava l'agressor i no responia als seus missatges, lluny de deixar de perseguir-la, Víctor G.T. va augmentar la seva pressió i la situació es va "agreujar", fins al punt que l'agressor va intentar "colar-se al local" de la pintora.

stats