L'Arxiu Nacional de Catalunya guardarà els testimonis de violència sexual recollits per Cristina Fallarás

BarcelonaL'Arxiu Nacional de Catalunya emmagatzemarà les publicacions que milers de dones han penjat a les xarxes socials a iniciativa de la periodista Cristina Fallarás per denunciar les violències sexuals que han patit amb avis, germans, mestres o amics, segons han confirmat fonts oficials a l'ARA. L'objectiu és que aquests missatges –la seqüela del Me Too de Hollywood, transformat amb #Cuéntaloa l'estat espanyol– es conservin de manera segura i serveixin per estudiar l'abast de les agressions masclistes. "Els missatges componen la memòria col·lectiva feta amb molt de dolor", ha dit la periodista a la presentació a la Bonnemaison de Barcelona del seu llibre No publiques mi nombre, un compendi dels testimonis anònims que ha recollit durant anys.

D'aquesta manera, el projecte #Cuéntalo haurà passat per les xarxes socials i la lletra impresa i, finalment, ingressarà a l'Arxiu, l'organisme que ja tracta, per exemple, els arxius elaborats per la ciutadania durant les grans manifestacions posteriors a l'1 d'Octubre. De fet, un dels grans reptes dels arxius catalans és com gestionar la gran producció d’informació electrònica, tuits i missatges que circulen per les xarxes i que són la memòria del passat més recent. Hi ha repositoris perquè tota aquesta documentació quedi arxivada en un arxiu històric digital. En una entrevista a l’ARA, el director de Patrimoni de la Generalitat remarcava la importància de tenir un sistema que serveixi per a tot el país. L'Associació de Professionals de l'Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya ha estat treballant en el projecte recopilant els missatges i ha ofert la base de dades a l'Arxiu Nacional, que n'està tramitant l'ingrés.

L'abril del 2018 Fallarás va animar les internautes que compartissin a través dels seus perfils de les xarxes socials les seves agressions sexuals, i ja des de la primera setmana va entendre que la iniciativa tindria una gran resposta de dones que, en molts casos, han exposat les seves vivències per primer cop de manera pública. Aquest és un aspecte que explica l'èxit de la iniciativa, per l'oportunitat que les dones han tingut de posar les seves "pròpies paraules" a experiències personals molt traumàtiques i doloroses, al marge de judicis penals o socials.

Des de l'anonimat

Més tard, ja cap al 2023, va entendre que l'anonimat facilitaria que les dones es deixessin anar més i expliquessin també històries del present, i no només del passat. Així va néixer el #Shacabat, en què Fallarás cedeix el seu perfil d'Instagram perquè les dones s'esplaïn de manera anònima, sense por de ser assenyalades o a assetjades. "Jo només soc el canal", ha explicat la periodista a Barcelona, i ha indicat que la seva única intervenció ha estat corregir les faltes d'ortografia. D'aquests missatges, tot i que no hi ha identificacions personals, ha sorgit la denúncia contra el diputat de Sumar Íñigo Errejón, que va dimitir dies després que diverses dones denunciessin, a través de Fallarás, els comportaments sexuals d'un diputat d'esquerres. "Les dones primer han hagut de recordar la violència, després posar-hi paraules, després escriure-ho, que és diferent de pensar-ho, i per últim enviar-ho", ha dit la periodista per subratllar l'exercici emocional que han hagut de fer les dones.