Dues dones denuncien violència masclista cada hora

Barcelona"Ridiculitzar-les, humiliar-les, aïllar-les, imposar la manera com s’han de vestir o comportar-se en públic, no abonar una mensualitat, saltar-se una ordre d'allunyament, pegar-los, obligar-les a tenir relacions sexuals, i, en els casos més greus, assassinar-les". En 10 mesos, de gener a octubre d'aquest any, més de 14.000 dones han denunciat ser víctimes d'alguna d'aquestes conductes que descriu la portaveu dels Mossos d'Esquadra, la inspectora Montserrat Escudé. Més del 90% d'elles ho han patit per part de les seves parelles o exparelles. 585 eren menors d'edat i 66 eren nenes de menys de cinc anys; 654 dones han patit assetjament; 5.226 han sigut víctimes de maltractaments; 3.229, d'amenaces; a 1.182 dones les han pegat de forma regular; a 654 les han obligat a mantenir relacions sexuals en contra de la seva voluntat, i a 82 dones les han retingut il·legalment. El balanç es complementa amb 14 dones assassinades, que han deixat vuit orfes menors d'edat, dos més que en tot l'any passat i el doble que el 2015. Ara mateix, cada hora dues dones denuncien violència de gènere.

A les portes del 25-N, el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència vers les Dones, els Mossos han fet una radiografia de situació de la violència de gènere a Catalunya. Una violència que suma un 9,6% de denúncies més que en el mateix període de l'any passat, un 4,6% més de demandes d'ordre d'allunyament i un 11,8% més de seguiments de dones. Són gairebé 13.000 les dones que reben trucades periòdiques del Grup d'Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos per saber com estan. D'aquestes, gairebé 10.000 tenen ordres d'allunyament de les seves exparelles. I 100 són les que estan en una situació de més risc, fins al punt que tenen protecció policial. Per interpretar totes aquestes dades cal tenir present que la xifra oculta continua sent molt alta, tal com ha avisat la inspectora Escudé.

Aquest any 13 dones han estat assassinades a mans de les seves parelles o exparelles (el 14è feminicidi és un parricidi). Només una d'elles havia denunciat el seu agressor i cap dels agressors tenia antecedents, però en nou casos (el 70%) l'entorn de la víctima era conscient que hi havia situacions de violència. Tretze dels crims es van cometre al domicili familiar que compartien víctima i agressor: des de la Sandra, una dona trans a qui la seva parella va matar a ganivetades al seu pis de Sant Martí (Barcelona), passant per l'Elena, la noia de 29 anys assassinada pel seu nòvio a Nou Barris (Barcelona), i acabant per la Marina, la jove de 25 anys de Garcia (la Ribera d’Ebre). Els Mossos insisteixen en la importància del fet que tant l'entorn com les mateixes víctimes puguin explicar als serveis socials, mèdics o a la policia aquestes situacions violentes. Recorden que explicar-ho no necessàriament vol dir denunciar, i des del primer moment es pot rebre suport psicològic, econòmic i social.

En el 50% d'aquests casos la policia detecta la gelosia com a detonant de la violència. A vegades, tal com alerten des dels Mossos, tot comença amb el control del mòbil, amb qui es relaciona o com es vesteix. La llavor és una situació d'assetjament que acaba desembocant en violència física o sexual. De fet, l'augment dels delictes d'assetjament és una de les dinàmiques més preocupants: han crescut un 62,8% més respecte al mateix període de l'any passat. Ara bé, en l'última dècada aquest increment arriba gairebé al 140%. De 198 denúncies el 2015 a 433 el 2022. Denunciar un assetjament és clau, per exemple, per poder aturar l'espiral de violència i que no escali en maltractaments, el delicte que més s'ha detectat aquest any (més de 5.000 casos, el 36,8% del total) o amenaces (més de 3.000 casos, un 22,8% del total).

Què fer amb les ordres d'allunyament

Després dels maltractaments i les amenaces, el delicte de trencament de condemna és la tercera conducta més denunciada. Més de 2.000 homes s'han saltat ordres d'allunyament o de comunicació (entre altres mesures de protecció), encara que no impliquin un atac físic, això no hi resta importància: Escudé ha explicat que augmenta "l'ansietat" de les víctimes: "Són danys psicològics, moltes no s'atreveixen a tornar a sortir al carrer". El seu agressor truca i després penja; o pica al timbre de casa i marxa; o se la queda mirant des d'una cantonada sense dir res. En els últims cinc anys, un 34,7% dels autors que han actuat així ho han fet entre dues i cinc vegades. I un 4,4% ho ha provat més de sis cops. Més de 3.200 víctimes han viscut aquestes situacions en primera persona el 2023, un 14,3% més que l'any passat. De nou, l'augment encara és més preocupant si ho comparem amb el 2015: un 57% més de dones han denunciat trencaments de condemna. Els Mossos consideren que les dones cada vegada s'atreveixen més a denunciar aquestes conductes.

La solució són les polseres telemàtiques? Els Mossos creuen que hi poden ajudar. Actualment, 80 homes porten una polsera al turmell i 80 dones porten un GPS que fa que es dispari una alarma si els seus agressors s'hi acosten. No és una mesura perfecta, tal com ha alertat Escudé, ja que pot generar més angoixa i ansietat a la víctima. Ara bé, cap dels homes que porta polsera ha intentat tornar a agredir la seva víctima.

Les franges d'edat

Sovint els Mossos alerten que els delictes de violència de gènere i sobretot els feminicidis són tipus delictius molt heterogenis. Sí que el 95% de les víctimes són adultes i pràcticament el 70% tenen entre 20 i 45 anys. El 4,5% són menors d'edat, un 4,1% menys que l'any passat (els Mossos consideren que han de millorar la seva tasca de detecció en aquest àmbit). En canvi, han augmentat els agressors menors d'edat: aquest any els Mossos han investigat 12.140 persones, un 8% més que l'any passat, i 131 eren menors. Això és un 9,2% més que el mateix període de l'any passat. Igual que en el cas de les víctimes, la gran majoria d'investigats són adults: el 80% tenen entre 21 i 50 anys. Pel que fa únicament a les detencions, n'hi ha hagut 6.056, un 9,2% més que el 2022. En els feminicidis, per exemple, els Mossos van detenir els 14 presumptes autors poques hores després del crim.

Des dels Mossos insisteixen que per evitar nous feminicidis, maltractaments, violacions o vexacions és molt important que la víctima entri "a la xarxa de protecció". Ho pot fer ella, però també el seu entorn quan detecta situacions de violència. Entrar en aquesta xarxa no exigeix denunciar. De maneres n'hi ha moltes. Des d'acudir al CAP, als serveis socials, fins a enviar un correu electrònic a mossos.atenciovictimes@gencat.cat. Aquest any ja han rebut 271 consultes. O enviar un Whatsapp al 601 00 11 22. Enguany la policia ha rebut més de 6.000 missatges. Tot això sempre que no es tracti d'una situació d'urgència. En aquest cas, el número de contacte és el 112.