Per què la condemna a Alves és la mínima? "És un misteri"
Els experts critiquen la manca d'argumentació dels magistrats per justificar la pena de quatre anys i mig de presó
Barcelona"Per fi m'han cregut" han estat les primeres paraules que ha pronunciat la dona que va denunciar Dani Alves per haver-la violat quan ha conegut la sentència: quatre anys i mig de presó. Els tres magistrats de l'Audiència de Barcelona consideren totalment provat que el futbolista la va agredir sexualment de manera violenta al lavabo d'un reservat de la discoteca Sutton de Barcelona. L'han cregut, però la pena que li han imposat se situa a la part més baixa de la forquilla del delicte, que va de 4 a 12 anys de presó. Per què? "Seria molt interessant saber per què", diu la jurista membre del grup d’investigació Antígona (UAB) Bárbara Monllor. "A l’hora d’individualitzar la pena, tiren cap avall. Podrien haver posat sis anys de presó, però en trien quatre i no sabem per què", afegeix Júlia Humet, advocada de Nèmesi.
La sentència desenvolupa durant pàgines i pàgines el consentiment, i deixa clar que encara que la víctima ballés amb el futbolista o hi hagués complicitat –cosa que ella nega– això no vol dir que li estigués donant "el seu consentiment a tot". "Es correspon molt amb el discurs feminista", apunta Monllor. Humet fins i tot diu que la sentència està escrita amb un to pedagògic, perquè tothom pugui entendre què vol dir consentir. Tota la pedagogia d'aquest apartat, però, contrasta amb el paràgraf on expliquen per què decideixen situar-se en la part més baixa de la pena. De fet, és un paràgraf en una sentència de 61 pàgines.
D'una banda, valoren l'edat de la víctima ("jove"), les seqüeles patides i la violència exercida, però també l'atenuant de reparació del dany que apliquen a Alves per haver ingressat 150.000 euros, tal com li demanava el mateix jutjat. Una quantitat "per sobre dels paràmetres habituals". De l'altra, després ja sentencien que són quatre anys i sis mesos de presó. "És el punt de misteri que té la sentència", conclou l'advocat penalista Marc Molins, i afegeix: "Tècnicament i jurídicament és una molt bona sentència. Resol tots els temes, menys aquest".
Només hi ha un possible argument i és que el pagament del futbolista està "per sobre dels paràmetres usuals". Uns paràgrafs per sobre, però, asseguren que "els delictes sexuals no són reparables econòmicament". "La condemna m'ha sorprès", admet Molins, una reflexió que comparteixen Humet i Monllor. Aquesta última jurista ho qualifica "d'incongruent" i afirma que hi ha un "buit jurídic explicatiu". Afegeix que tota la contundència de les penes accessòries –cinc anys de llibertat vigilada i nou d'allunyament a la víctima– no apareix en la pena principal.
Tal com explica Molins, les condemnes inferiors a cinc anys es consideren "menys greus" i l'execució de la pena és més favorable per al condemnat. Els quatre i mig de presó, però, no es comencen a computar des d'aquest dijous, sinó des que la sentència sigui ferma. Com que la defensa d'Alves ja ha anunciat que recorrerà i és possible que també ho acabin fent l'acusació particular i la Fiscalia –tenen deu dies per decidir-ho–, encara poden passar mesos abans no ho sigui. Un cop la resolució sigui ferma, Alves podrà demanar permisos penitenciaris i, més endavant, un tercer grau. Ara bé, la seva defensa sí que pot demanar (i és possible que ho faci) una excarceració abans, tot i que fins ara sempre l'hi han denegat.
La llei del 'només sí és sí'
Aquest dijous s'ha repetit un argument: Alves s'ha beneficiat de la nova llei del només sí és sí. És així? Els experts responen que sí i que no. És evident que abans de la reforma del PSOE aquesta llei contemplava la pena mínima en els quatre anys de presó i és la que se li aplica al futbolista. "Ha afavorit l'acusat, però l'afavoreix la forquilla, no la condemna", apunta Monllor. Les expertes subratllen que són els jutges els que han decidit triar quatre anys quan en podien haver escollit vuit. De fet, Molins apunta que els magistrats han perdut una oportunitat per combinar la llei antiga amb la nova (que situa la mínima en sis anys), ja que si l'haguessin condemnat a sis anys hauria respectat totes dues normes.
