BarcelonaEl Goethe Institut de Barcelona ha acollit aquest dimarts a la tarda el primer dels quatre tallers de sensibilització i denúncia comunitària sobre les violències masclistes, que ha organitzat l'ARA amb el suport de la Generalitat de Catalunya. L’escriptora i guionista Anna Manso i l’escriptora i investigadora Amanda Mauri han coordinat la trobada. També han comptat amb la col·laboració del cos de Mossos d’Esquadra, amb la mossa Judith Avellaneda, de la Unitat Central d’Atenció i Seguiment a les Víctimes de Mossos d’Esquadra. L’objectiu de la trobada era compartir en comunitat experiències i eines de reflexió, aprendre a identificar situacions de violència masclista, i entendre com denunciar-les.
Des d’un principi, el to distès i participatiu ha marcat la reunió. Tant Manso com Mauri han plantejat reflexions, algunes d’elles a partir d’experiències personals, que posaven el focus en situacions que sovint no s’identifiquen com a violència tot i ser-ho. La primera pregunta que han fet al públic ha estat si havien patit algun tipus d’agressió més o menys greu, i totes les dones han aixecat la mà. S’ha evidenciat la importància de posar paraules a les vivències, perquè si no s’invisibilitzen com si no existissin, i aquest és el punt de partida per poder actuar. La mossa Judith Avellaneda ha començat la seva intervenció admetent que la percepció de la violència masclista ha evolucionat i, malgrat que queda molta feina per fer i encara la majoria de les víctimes senten vergonya, s’està més a prop d’entendre que qui ha de sentir vergonya és l’agressor i no la víctima.
Al llarg de la trobada han reflexionat sobre com la violència condiciona les dones, què suposa ser víctima, la possible revictimització, com es passa de víctima a supervivent, els tipus de violències que existeixen, la importància de detectar-les, de fer xarxa i no viure des de la por o la necessitat que la vergonya canviï de bàndol, que es va convertir en un dels clams de la manifestació d’aquest 25-N. Plegades han arribat a la conclusió que és imprescindible fer xarxa, crear comunitat compartint experiències i canviar l’imaginari de què és possible o què significa viure plenes i lliures de violències. A més, per avançar cap a una societat lliure de violències cal parlar de masculinitat, que es faci un treball cultural que generi nous referents masculins.
Amb motiu del darrer 25-N, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, el departament d’Igualtat i Feminisme ha impulsat la campanya El silenci és violència, per acabar amb la complicitat davant les violències masclistes. “S'ha acabat el temps de callar, perquè ens enfrontem a una necessitat de canvi social i cultural profund, on cada persona ha d'assumir el seu paper per acabar amb aquest problema sistèmic”, assegurava la consellera Eva Menor a la seva presentació. És una campanya que interpel·la tota la societat, i en especial els homes, als quals implica activament en la denúncia de la violència masclista i la seva prevenció. “Davant l’evidència de la violència masclista, quina és la posició que vols tenir? Una d'activa que digui prou o una de passiva còmplice d’aquestes violències?”, plantejava la consellera.
Partint de la idea que tothom és capaç d’identificar una agressió física, i que això és violència masclista, la campanya també vol reflectir altres situacions de violència, sovint banalitzades, normalitzades i invisibilitzades, que limiten les vides de les persones que la pateixen. La consellera recordava que la vergonya ha de canviar de bàndol: “Per això volem activar la consciència col·lectiva de la societat, perquè entre totes i tots combatem la permissivitat que hi ha amb tots els missatges masclistes que han estat acceptats en el nostre dia a dia i que són generadors de violència”.
El silenci és violència és una campanya adreçada especialment a la gent jove, una interpel·lació que respon a la voluntat de treballar la prevenció i la sensibilització i que, a la pràctica, es vol acompanyar amb la creació d’un servei contra la violència digital que el departament posarà en marxa en els pròxims mesos.
112 és el telèfon al qual cal trucar en cas d’emergència davant d’una agressió.
601 00 11 22 és el número de WhatsApp on també es pot demanar ajuda.
900 900 120 és el servei gratuït confidencial que funciona les 24 hores cada dia de l’any per trucar-hi si has estat testimoni o víctima d’una situació de violència masclista.
900900120@gencat.cat és el correu electrònic que atén les demandes relacionades amb qualsevol forma de situació de violència contra les dones.
