Violència sexual

El caos de la violència sexual als jutjats: tres legislacions en mig any

Tant els experts com el mateix govern admeten que les rebaixes ja dictades o les que s'han demanat són insalvables

Joves manifestants durant les mobilitzacions del 8-M defensant el només sí és sí.
06/02/2023
4 min

BarcelonaSi la proposta del PSOE per modificar la llei del només sí és sí tira endavant, la definició dels delictes sexuals i el catàleg de penes que porta la nova llei orgànica 10/2022 hauran canviat només quatre mesos després d'entrar en vigor. Tenint en compte que la investigació d'aquest tipus de delictes pot durar anys, molts d'aquests casos d'agressions hauran conviscut amb fins a tres legislacions diferents –l'anterior Codi Penal del 2015, la nova llei que va entrar en vigor a l'octubre i la que sorgirà de les modificacions que plantegen els socialistes–, una situació que pot traduir-se en un caos als jutjats i una sensació d'"inseguretat jurídica" per a les víctimes, apunta en declaracions a l'ARA l'advocat i professor de dret penal de la UB Miguel Capuz. Aquestes són les claus de la nova reforma:

1.

Com canvien els delictes?

La proposta del PSOE no toca la definició de consentiment, que la llei orgànica 10/2022 posava en el centre per abolir la distinció entre abusos i agressions sexuals, però torna a introduir els conceptes de violència i intimidació com a circumstàncies agreujants. La llei en vigor establia la forquilla de penes per als casos d'agressions sexuals amb penetració entre els quatre i els dotze anys de presó, que podien arribar a quinze en funció dels agreujants. Això suposava situar el mínim per a aquest tipus de delictes dos anys per sota del que preveia el Codi Penal anterior, que fixava un marge d'entre sis i dotze anys.

Ara bé, la modificació afecta diversos dels articles del Codi Penal. En primer lloc, agreuja tant les agressions sexuals amb penetració com les que no comporten cap mena d'accés carnal, però sí que hi concorren els supòsits de violència, intimidació o anul·lació de la voluntat de la víctima, per exemple, en els casos de submissió química. En segon lloc, l'aplicació dels agreujants de violència i intimidació també implica elevar els marges de condemna per a les agressions sexuals més greus, per exemple les múltiples, les que es fan amb una violència extrema, les que afecten víctimes especialment vulnerables o que mantenen una relació afectiva amb l'agressor o aquelles en què l'autor s'aprofita de la seva posició respecte a la dona. De la mateixa manera, també s'eleva la forquilla de penes per a les agressions sexuals comeses sobre menors. Malgrat tot, el penalista Miguel Capuz adverteix que el nou redactat "genera dubtes" i no "ofereix cap explicació" que justifiqui l'increment de les penes mínimes.

Els canvis en les forquilles de penes dels delictes sexuals
Anys mínims i màxims de presó segons el tipus de delicte

LLEI ORGÀNICA 10/2022

CODI PENAL 2015

PROPOSTA PSOE

Abús sexual

1 - 3

Agressió sexual

1 - 3

Agressió sexual

1 - 5

(inclou els anteriors abusos i agressions sense penetració)

Agressió sexual

1 - 5

Agressió sexual

amb penetració

Agressió sexual

amb penetració

Agressió sexual

amb penetració

6 - 12

4 - 12

6 - 12

Agressió

sexual amb

penetració

Abús

sexual

Agressió

sexual

6 - 12

CODI

PENAL

2015

1 - 3

1 - 5

Agressió

sexual amb

penetració

Agressió

sexual

4 - 12

LLEI

ORGÀNICA

10/2022

1 - 3

(inclou els anteriors abusos i agressions sense penetració)

Agressió

sexual amb

penetració

Agressió

sexual

6 - 12

1 - 5

PROPOSTA

PSOE

Agressió

sexual amb

penetració

Abús

sexual

Agressió

sexual

6 - 12

CODI

PENAL

2015

1 - 5

1 - 3

Agressió

sexual amb

penetració

Agressió

sexual

4 - 12

LLEI

ORGÀNICA

10/2022

1 - 3

(inclou els anteriors abusos i agressions sense penetració)

Agressió

sexual amb

penetració

Agressió

sexual

6 - 12

1 - 5

PROPOSTA

PSOE

2.

Com afecta la reforma els casos que s'estan investigant?

Les agressions sexuals que s'hagin comès mentre la llei del només sí és sí estigui en vigor amb l'actual redactat, s'avaluaran amb aquesta llei, que és la que es considera en vigor en el moment de la comissió dels delictes. De fet, els delictes s'investiguen sempre d'acord amb la llei en vigor en el moment dels fets, malgrat que el principi de retroactivitat obliga a aplicar la legislació més favorable a un acusat a l'hora de condemnar-lo. Això és el que ha propiciat que alguns agressors hagin demanat la revisió de les seves sentències després que es modifiquessin els mínims del catàleg de penes.

3.

S'acaba amb les rebaixes de condemnes?

Un dels objectius de la modificació del PSOE és acabar amb el degoteig de revisions i rebaixes de condemnes que s'estan donant en tots els àmbits penals, des de la majoria d'audiències provincials fins al Tribunal Suprem –que no ha fixat un criteri únic a l'hora d'avaluar els casos però es decanta per reduir les condemnes de manera pràcticament automàtica, excepte les que se situen en el màxim, que no ha canviat–. Per això, la proposta del PSOE inclou diverses disposicions transitòries. Per exemple, estableix que es pugui assignar la revisió dels casos a aquells jutjats o seccions de les audiències que es dediquen exclusivament a revisar l'execució de les sentències i no al tribunal que va dictar el primer pronunciament, com passa actualment. També s'indica que a l'hora de revisar una pena no s'apliquin automatismes sinó únicament aquells conceptes que puguin ser "més favorables" per als condemnats.

A més, aquestes disposicions també fixen que en els casos en què la condemna que es revisi es mogui dins dels marges que fixa la nova legislació no es modificarà la pena. Aquest és també el criteri que ha adoptat la Fiscalia a l'hora d'avaluar les revisions i el que va marcar com a criteri únic el fiscal general de l'Estat en el decret facilitat als seus subordinats a l'hora d'encarar aquest tipus de casos.

Si bé l'escletxa es reduirà a partir de l'entrada en vigor de les modificacions, en el que coincideixen tots els experts i que el mateix govern espanyol admet és que en els casos que ja s'han començat a revisar aquests últims mesos i en els que es començaran a avaluar mentre la reforma no estigui en marxa no hi ha marxa enrere i, per tant, se'ls haurà d'aplicar la rebaixa demanada.

4.

Feia falta modificar la llei de un altre cop?

La llei del només sí és sí suposa un abans i un després en la lluita contra les violències sexuals i estableix una sèrie de garanties i drets per a les víctimes que la reforma del PSOE –només centrada en la modificació dels articles del Codi Penal que fan referència als delictes sexuals– no qüestiona. Ara bé, la penalista Ester Garcia, especialitzada en violències sexuals, considera que s'hauria d'haver optat per incloure "una disposició addicional transitòria" que evités les peticions de rebaixa que ara s'han donat. Garcia també assegura que no calia modificar la llei un altre cop, com proposa el PSOE, perquè n'hi hagués hagut prou amb incloure ara aquesta modificació. Tant la penalista especialitzada en la matèria com Capuz coincideixen en advertir també que la definició que es fa del consentiment en la llei ja en vigor i en la proposta del PSOE és "ambigua i poc concreta".

stats