Antony Blinken premia una catalana experta en la lluita contra el tràfic de persones

BarcelonaQuan la treballadora i pedagoga social Rosa Cendón treballava fa 23 anys al centre de menors més petit de Catalunya no es va imaginar mai que acabaria rebent un premi de la mà del secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, que reconeix la trajectòria dels "herois contra el tràfic de persones". Però això ha passat aquest dilluns a la tarda, en un acte a la seu central del departament d’Estat, a Washington. Les autoritats nord-americanes l’han homenatjada, amb nou persones més d’altres llocs del món, per estar "a l’avantguarda de la lluita contra el tràfic de persones a Catalunya", per la feina silenciosa que fa més de dues dècades que fa. 

Cendón actua ara en contra del tràfic de persones, la mutilació genital i els matrimonis forçats com a tècnica del departament d’Igualtat de la Generalitat. Però la major part de la seva carrera l’ha desenvolupada a l’ONG SICARcat, dedicada a ajudar dones víctimes del tràfic de persones i explotades sexualment i que depèn de la congregació de monges de les Adoratrius. El 2001, arran d’un avís de la Policia Nacional, van veure que hi havia algunes entitats dedicades a ajudar sanitàriament les dones sotmeses a situacions de prostitució però que no hi havia alternatives per a les víctimes d’explotació sexual que aconseguien escapar-se’n o que ho volien intentar. I s’hi van posar. 

"Vam començar oferint-los allotjament i suport per cobrir les necessitats bàsiques, però quan vam conèixer més el fenomen ens va quedar clar que era una violació dels drets humans i que aquest havia de ser l’enfocament", explica. Des de llavors la legislació ha anat evolucionant, però lamenta que encara està fragmentada, no protegeix prou les víctimes i molt poques administracions prenen partit: la majoria deixen una feina que haurien d’assumir en mans de les entitats. 

Amenaces i assassinats

A mesura que avançaven també van començar a haver de prendre precaucions. "Aquests grups criminals també tenen altres negocis il·lícits", recorda Cendón. "Hem tingut víctimes a qui els han cremat la casa de la família al país d’origen, i fins i tot dos assassinats a persones del seu entorn", explica. Ella va assumir el paper més públic de SICARcat a Catalunya perquè la resta de l’equip pogués treballar amb discreció. També van prendre mesures com no fer públics els espais d’acollida i vigilar molt què publicaven a les xarxes socials. 

És difícil saber quantes persones són forçades a prostituir-se. Cendón recorda que el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat calcula que a Espanya "són unes 14.000". Però aquesta xifra, explica, surt sobretot de les actuacions policials i no es contrasta amb les dades de les entitats. Des del 2011 els Mossos d’Esquadra han registrat 189 fets penals vinculats al tràfic de persones i han detingut 220 implicats. 

Un dels problemes amb què s’han trobat és que l’explotació sexual s’ha anat invisibilitzant cada vegada més. En part, diu Cendón, per decisions de les administracions que pretenien combatre-la, com l’ordenança del civisme de Barcelona o la prohibició d’exercir la prostitució a les carreteres catalanes. "Només van desplaçar el problema", lamenta. L’eclosió d’internet, sobretot arran de la pandèmia, ha accentuat aquest procés.

Cendón s’alegra ara de poder treballar des de la Generalitat. "És una oportunitat per construir i consolidar estructures". I té objectius a llarg termini que, si tingués la possibilitat, voldria fer realitat. "M’agradaria muntar una agència de lluita contra el tràfic d’éssers humans des de la Generalitat, amb la implicació de diferents departaments", explica.