Alves continuarà a la presó: l'Audiència veu "abundants" indicis contra el futbolista

BarcelonaAquesta setmana es compleix un mes que Dani Alves va ingressar preventivament a la presó per ordre de la jutgessa que l’investiga després que una dona de 23 anys el denunciés per violar-la al bany d’un reservat de la discoteca Sutton de Barcelona el 30 de desembre. El seu advocat, Cristóbal Martell, havia demanat l’excarceració del futbolista, però l’Audiència de Barcelona ho ha rebutjat. A l'hora de prendre la decisió, el tribunal es basa en dos arguments: els "abundants" indicis que els investigadors han recollit contra el futbolista i "l'elevat risc" que pogués fugir si quedava en llibertat, tenint en compte que podria enfrontar-se a una condemna d'entre 4 i 12 anys de presó, per agressió sexual.

La decisió del tribunal, que dona per bons els arguments contra l'excarceració d'Alves plantejats per la Fiscalia i l'acusació particular, no es pot recórrer i deixa el futbolista contra les cordes. De fet, el tribunal subratlla que la investigació ha anat de pressa i està "pràcticament finalitzada", per la qual cosa no creu que s'arribi a esgotar el màxim de dos anys –prorrogables– que estableix la llei perquè una persona estigui preventivament a la presó. La seva defensa considera que la resolució és "asimètrica" perquè només posa a la balança els arguments de les acusacions i deixa els del futbolista, asseguren, per al judici. "Dani Alves continua sent tan innocent com ho era abans que es dictés la resolució. La seva voluntat d'abandonar Espanya i eludir el procediment era i és inexistent", diuen en un comunicat.

La secció tercera de l'Audiència ha examinat totes les proves recollides pels investigadors durant l'últim mes, entre les quals les imatges de les càmeres de seguretat de la discoteca. Per a les acusacions, aquestes gravacions –que van captar els moments previs i posteriors a la presumpta agressió, que s'hauria produït en un bany sense videovigilància– són una de les proves de càrrec contra Alves, perquè evidencien un canvi d'actitud tant de la denunciant com del jugador a la sortida del bany. Per a la defensa, en canvi, els vídeos ofereixen elements de descàrrec tenint en compte que s'hi veu com la denunciant es queda al reservat a pesar d'estar-hi incòmoda o que va voluntàriament al lavabo després que hi entri el futbolista. El tribunal no es mulla i evita aprofundir en el contingut de les imatges, tenint en compte que hi ha "diversos indicis servers" que reforcen el relat de la denunciant, com ara la declaració dels testimonis, la majoria dels quals coincidien amb la dona, o les proves d'ADN. De fet, la jutgessa del cas va considerar que hi havia "elements més que suficients" per enviar el futbolista preventivament a la presó el 20 de gener.

Alves ha donat fins a tres versions judicials sobre els fets. En l'última només admetia que la denunciant li havia fet una fel·lació i en contra de la voluntat d'ell. Però els resultats de les proves d'ADN desmenteixen totes tres tesis i evidencien que hi va haver una relació sexual. Acorralada per l'evidència, la defensa d'Alves va aprofitar la darrera vista davant l'Audiència per començar a desplegar el que pot convertir-se en el gran argument de la defensa, que hi va haver relació sexual, però va ser consentida. Martell va qüestionar davant la sala el relat de la dona, plantejant que en cas d'haver-se produït una agressió la víctima tindria ferides a la zona genital o signes d'haver-se resistit, cosa que l'Audiència creu que tampoc "neutralitza" els indicis contra el futbolista.

Va col·laborar per "desconeixement"

En la seva resolució, el tribunal també dona per bona la decisió de la jutgessa del cas d'enviar Alves a la presó per evitar que fugi. L'advocat del futbolista manté que el brasiler ha col·laborat en la investigació i posa com a exemple el fet que vingués a Barcelona tot i saber que seria detingut o que entregués voluntàriament una mostra d'ADN. L'Audiència, però, subratlla que en aquell moment Alves "desconeixia l'abast de la investigació i dels indicis de criminalitat" que s'han recollit en contra seva. Per al tribunal, "l'entitat" que tenen aquestes proves "augmenta exponencialment el risc de fugida inicial".

Els magistrats, igual que la jutgessa del cas, entenen que a això s'hi suma "l'alta capacitat econòmica" del jugador, que malgrat que ha vist com li rescindien en l'últim mes el contracte amb el Pumas de Mèxic, on jugava, o diversos patrocinis, té 15 empreses al Brasil –obertes en els últims tres anys– i dues més a Catalunya que continuen "engreixant" el patrimoni que ja acumulava el futbolista i li permeten mantenir el seu "múscul econòmic". Tampoc creuen que Alves mantingui el mateix vincle amb Catalunya que quan jugava amb el Barça, tenint en compte que d'ençà que va abandonar el club només ha vingut a Barcelona "esporàdicament" i que, excepte la seva parella actual –amb qui comparteix una casa a Esplugues–, la resta de la seva família és al Brasil, un país amb el qual Espanya no té conveni d'extradició.

L'advocat d'Alves plantejava que el jugador fos excarcerat a canvi de pagar una fiança, entregar el passaport o portar una polsera telemàtica. L'Audiència considera que totes tres mesures serien "insuficients" per garantir que el futbolista no s'escapés. D'una banda, els magistrats entenen que el "voluminós" patrimoni d'Alves faria que la fiança no li suposés un greu perjudici. D'altra banda, argumenten que tot i retirar-li el passaport "res impediria" al futbolista sortir de l'Estat i marxar al Brasil per terra, mar o aire "sabent que no seria entregat a Espanya ni a través d'ordres internacionals de detenció o extradició". Pel que fa a l'ús d'una polsera telemàtica, el tribunal recorda que "si bé podria ser un instrument útil", a casa nostra aquests dispositius no es fan servir per "geolocalitzar" un investigat sinó per garantir que es compleix l'ordre d'allunyament amb la víctima.