Alves defensa que els vídeos de Sutton no confirmen la versió de la víctima
Els advocats del futbolista asseguren que l'ambient era "lúdic i festiu", "lluny d'una intimidació ambiental"
BarcelonaL'equip d'advocats de Dani Alves va presentar dilluns passat un recurs davant de l'Audiència de Barcelona per intentar treure el futbolista de la presó preventiva que compleix per una presumpta agressió sexual. La defensa, liderada pel lletrat Cristóbal Martell, es va centrar en desactivar el risc de fuga que la jutge d'instrucció va estimar per enviar-lo a un centre penitenciari, però en l'escrit l'advocat ja va apuntar alguns elements que, a parer seu, demostrarien la seva innocència. Concretament, la defensa de l'esportista brasiler s'aferra a les gravacions de les càmeres de seguretat de la discoteca Sutton. En el recurs, al qual ha tingut accés Efe, Martell assegura que aquestes imatges "desmenteixen" la versió de la víctima.
La presumpta violació hauria tingut lloc al lavabo d'un reservat del local, on no hi havia cap càmera. La defensa d'Alves, però, se centra en el que va passar abans. Segons l'escrit, la víctima va afirmar que abans d'entrar al lavabo hi havia un "clima de terror i de por". Després de veure les imatges, els advocats del futbolista afirmen que el seu client i la víctima, juntament amb dues amigues d'ella, s'estaven relacionant de manera "lúdica i festiva, envoltats de moltíssima gent en un espai obert". Tot això, asseguren, "dista molt" de l'escenari d'una "intimidació ambiental".
La defensa d'Alves apunta que l'escena que es va viure just abans d'entrar al lavabo també es contradiu amb la versió de la dona. La víctima va assegurar, segons fonts consultades per l'ARA, que Alves es va allunyar de la taula i es va situar al costat d'una porta. Li va dir que hi anés. Ella es va pensar que volia parlar un moment abans de marxar. Es va acostar al futbolista i es va adonar que estaven entrant a un lavabo. Segons la defensa del futbolista, va ser primer l'exblaugrana qui va entrar al lavabo i al cap de dos minuts ho va fer la dona, sense que Alves "li franquegés el pas". Tot plegat, afirma Martell, entra en "conflicte i contradicció" amb la versió de la dona, i s'agafa a això per fer una suposició: "Fa pensar que el seu relat del que va passar al lavabo podria estar també decorat d'idèntics elements de distorsió narrativa".
Què va passar al lavabo? Segons la víctima, Alves la va obligar a fer-li una fel·lació mentre ella s'hi resistia. Després, la va penetrar vaginalment mentre li donava bufetades. Segons el futbolista, van tenir una relació sexual consentida. Abans d'arribar aquí, però, l'exblaugrana va donar fins a tres versions diferents en seu judicial. De fet, va començar afirmant que no coneixia la dona de res. Amb l'arribada de Martell aquest relat va canviar, i van argumentar que havia mentit perquè no volia acceptar que havia sigut infidel.
Pèrdua de capital
El gran gruix del recurs intenta argumentar per què Alves no fugirà si és deixat en llibertat. Primer justifica que ja va comparèixer davant dels Mossos sabent que seria detingut. Concretament, fa dos divendres va quedar amb la policia al despatx de la seva advocada i després ja el van portar detingut a la comissaria. Aquella setmana va anar a Tenerife, a l'enterrament de la seva sogra, va tornar a Mèxic i, de nou, va agafar un vol cap a Barcelona per comparèixer davant de la policia. "Acudir a la crida [dels Mossos] se situa a l'antípoda de la fugida", destaca l'escrit. Però llavors Alves tampoc sabia què tenia exactament la policia contra ell ni les proves que havien recopilat.
Sigui com sigui, la jutge va tenir en compte dues coses per estimar el risc de fuga: que tenia molts diners i que tenia la doble nacionalitat espanyola i brasilera i, si anés al Brasil, no el podrien extradir. Ara la defensa esgrimeix que té una residència a nom seu a Esplugues de Llobregat i que té un ampli arrelament a Barcelona. I per intentar desvirtuar l'argument dels diners, els advocats afirmen que Alves ja no té tant coixí econòmic perquè ha estat acomiadat del Pumas i ha perdut diversos contractes publicitaris pel seu empresonament. Si abans cobrava entre 30.000 i 50.000 euros mensuals, ara, afirma la defensa, aquesta quantitat ja no és la mateixa. En el recurs, però, no consta el patrimoni que Alves ha acumulat durant la seva llarga trajectòria com a futbolista. A part de tot això, Alves mostra predisposició total a qualsevol mesura cautelar.