El 70% de la violència masclista queda sense denunciar
El govern espanyol insta familiars, veïns i professionals a informar sobre casos de maltractament propers
BarcelonaEmbarassada de quatre mesos, a l'Arantxa Caro, de 31 anys, la seva parella la va assassinar el dia 6 de maig al domicili familiar de Manresa. No hi constaven denúncies contra l'agressor, malgrat que tot l'entorn coneixia els maltractaments i qualifica l'agressor —ara detingut— com un tipus "gelós, controlador i agressiu" que havia arribat a tancar la dona a casa perquè ningú li veiés "les marques de violència". En un principi la seva mort es va atribuir a una caiguda accidental, i no va ser fins a tenir els resultats de l'autòpsia en què es va confirmar que la dona com a víctima de violència. Com ella, cap de les altres 18 dones assassinades per violència masclista a Espanya durant el que portem del 2023 havien presentat denúncies prèvies per maltractaments, ni tampoc cap dels assassins havia estat denunciat. Ni els familiars, ni els veïns, ni amistats, ni tampoc cap dels serveis públics de sanitat o de serveis socials. La dada l'ha donat la delegada del govern espanyol de Violència de Gènere, Victoria Rosell, que ha instat la ciutadania i els professionals a denunciar els casos de maltractaments de tota mena. "La violència de gènere és un delicte públic en aquest país des del 2004, no és una qüestió privada", ha subratllat en una compareixença institucional.
Malgrat les campanyes institucionals i la conscienciació més gran de la societat i de l'administració pública sobre la violència masclista, encara hi ha una gran "violència oculta" que queda amagada entre les quatre parets de casa o en la intimitat entre la víctima i l'agressor. Les dades són contundents: només es denuncia a la policia o els jutjats al voltant del 30% de la violència masclista que exerceix la parella o l'exparella, un percentatge que cau a tan sols el 10% de les agressions sexuals.
Múltiples causes per explicar la infradenúncia
Per què no es denuncia més? Són múltiples les causes que expliquen aquesta infradenúncia estructural: de vegades hi ha un desconeixement, les víctimes no se senten identificades com a maltractades o si en són conscients, no volen denunciar la parella o el pare dels seus fills per no perjudicar la família. Entre altres motius que expliquen la impunitat de la majoria d'agressions masclistes també hi ha la por que manifesten les dones a no ser cregudes quan posen la denúncia, a ser prejutjades o a haver de tornar a casa amb el seu maltractador perquè no troben una alternativa. Malgrat que hi ha plans per dotar de més personal i pressupost, les entitats que gestionen cases d'acollida d'urgència, per exemple, admeten que hi ha llistes d'espera i falta de places en serveis específics per atendre les dones que han d'abandonar el domicili familiar, sobretot si tenen criatures a càrrec.
Però malgrat un inici del 2023 especialment tràgic i amb el degoteig constant de víctimes, les dades revelen "una millora notable" i una reducció de les víctimes de la violència masclista des de l'any 2020, en paraules de Rosell, que ha afirmat que des de les dues dècades que fa que es recopilen dades de violència masclista, aquest "ha estat el trienni amb menor nombre de dones assassinades per les seves parelles i exparelles". En els últims 20 anys són 1.203 les dones assassinades (117 a Catalunya des del 2012) i des de fa una dècada, 398 menors han quedat orfes i 49 més han estat assassinats pels seus progenitors (la gran majoria, els pares).
Concentració d'assassinats al maig
Ara el departament de Rosell continua atent per si ha de convocar un altre cop el comitè de crisis que s'ha d'activar quan s'arriba en un sol mes a cinc assassinats masclistes per avaluar i redefinir els mecanismes de resposta. De moment, des de principi de maig, són quatre les dones assassinades –entre elles la víctima de Manresa, natural dels Prats de Lluçanès–, després que s'hagi confirmat el crim d'una dona de 28 anys i mare de tres fills petits a Torremolinos a mans de la seva parella, de 45. De fet, en aquest cas tant la víctima com el seu assassí són els únics que estaven en seguiment pel sistema VioGén, però per relacions anteriors. La dona havia denunciat una antiga parella i el presumpte assassí havia estat denunciat fins en dues ocasions per dues parelles anteriors, però no per la que ha estat la seva víctima mortal.
En aquest sentit, Rosell ha matisat que en el cas de Torremolinos no es va poder seguir l'ordre del febrer passat en què es permet a les policies informar sobre els antecedents previs d'un maltractador a la seva parella actual quan aquesta el denuncia, ja que la dona no l'havia denunciat mai. Per evitar situacions com aquesta, l'Advocacia de l'Estat té sobre la taula estudiar si es pot donar aquesta informació encara que no hi hagi una denúncia, tot i que Rosell ha admès les dificultats de la iniciativa a l'hora de fer-la compatible amb la protecció de dades.