"S'ha acabat!": Barcelona exigeix la fi de les violències contra les dones

BarcelonaPer a les que pateixen violència física, psicològica i sexual de la parella i de la família. Per a les que són assetjades pels companys de feina i pels desconeguts, al món acadèmic, cultural i esportiu. Per a les que són discriminades per la seva identitat de gènere, pel seu pes corporal, pel color de la seva pell i pel seu origen. Per a les malaltes i les discapacitades. Per a les que no tenen papers i per a les que viuen al carrer. Per a les víctimes de les guerres. Per a les assassinades. "Per a totes les dones: s'ha acabat!", han cridat aquest dissabte a Barcelona Dolo Pulido i Marisa Fernández, membres de l'espai Novembre Feminista, la xarxa de col·lectius en defensa dels drets de les dones que encapçala la manifestació central del 25-N, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. "Ens hi va la vida", han clamat des de l'escenari instal·lat a la plaça Universitat, i han afegit que les violències masclistes són estructurals, colpegen de manera diferent, però afecten totes les dones.

Al ritme de la batucada i del crit "Visca la lluita feminista!", milers de persones –6.000, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona– han marxat pel centre de la capital catalana, des de la confluència del passeig de Gràcia amb la Diagonal fins a Universitat, per exigir la fi de les violències masclistes. Fonts de Novembre Feminista asseguren que la participació en la manifestació ha sigut superior a la de l'any passat (es calcula que hi van participar unes 3.000 persones) i "molt superior" a l'estimada per la policia, ja que l'eleven fins a les 40.000 persones.

Enguany, els moviments feministes han convocat diversos actes i concentracions a tot Catalunya i han fet seu el lema de les futbolistes de la selecció espanyola #S'haAcabat! per enviar un missatge clar contra "l'heteropatriarcat capitalista, racista i colonial". Una proclama que va fer la volta al món després del cas del petó forçat a la futbolista Jenny Hermoso durant les celebracions del Mundial de futbol.

A Madrid el 25-N ha tornat a patir esquerdes per les diferents postures davant la llei trans, la prostitució i la llei del només sí és sí i hi ha hagut dues marxes, la del matí amb la nova ministra d'Igualtat, Ana Redono, i la de la tarda amb l'exministra Irene Montero. En canvi, a Barcelona només se n'ha convocat una i la riuada unitària de manifestants, amb pancartes com "La teva por a la meva llibertat és masclisme" i "Crido pels milers que han callat", es barrejava amb els vianants que compraven a les botigues del centre, passejaven sota els llums de Nadal o observaven com la Casa Batlló s'il·luminava amb el color lila. "No ens mireu, sumeu-vos", es podia escoltar. "És el patriarcat, no és un cas aïllat", deien unes altres.

La columna de gent ha desembocat puntualment a les 20 h a la plaça Universitat, des d'on dones, infants i homes han unit les seves veus per denunciar les múltiples cares de les violències masclistes i reivindicar la unitat i la diversitat de les dones. Des de l'escenari, aclamades pels assistents, les convocants han mostrat reiteradament la seva solidaritat amb les dones de Gaza i Cisjordània –algunes portaven mocadors palestins–, d'Afganistan i d'Ucraïna. També hi ha hagut missatges contra la victòria de Javier Milei a l'Argentina, a qui han qualificat de misogin.

Les dades de violència masclista continuen sent insuportables: en aquests 11 mesos del 2023 hi ha hagut a Catalunya 14 assassinats de dones, que han deixat vuit criatures òrfenes, i 127 des que fa vuit anys es va començar a fer el recompte. La consellera d'Igualtat, Tània Verge, ha recordat el nom de les 14 dones assassinades i ha assegurat que aquest 25 de novembre el carrer crida per defensar tant les dones que ja no tenen veu com les que tenen “por, vergonya o culpa”. "Les violències masclistes no són una xacra, són part del sistema i hem d’atacar les seves arrels cada dia", ha afirmat Verge en declaracions a la premsa abans que comencés la manifestació.

El paper de l'administració

Després del moviment Me Too, un revulsiu social perquè milers de dones fessin el pas i trenquessin el silenci (després de dècades, en molts casos) i les lleis, les campanyes institucionals i la força del feminisme, ha quallat el missatge que les violències travessen classes socials, generacions i nacionalitats. Que es poden donar en el reservat d'una discoteca i a la intimitat de casa. Que els agressors poden ser homes amb un currículum brillant en la seva feina, pares i avis, parelles i amics, i que els violadors de la caputxa són casos aïllats.

És cert que estan aflorant més violències, però aquest augment que es veu en totes les estadístiques pot ser, precisament, que les dones han après a identificar assetjaments i agressions i també s'atreveixen més a denunciar. “No és culpa vostra, estem al vostre costat”, ha dit Verge, que ha demanat la implicació de tota la societat, però especialment dels homes, per aconseguir “canvis estructurals”. La llei del només sí és sí, malgrat que els errors han alliberat desenes d'agressors, ha gravat a foc la importància del consentiment. Un reconeixement imprescindible per a unes relacions sexoafectives d'igual a igual.

La lluita contra el masclisme s'entén des de la sororitat, les xarxes de dones que actuen com a autodefensa, diu el manifest d'aquest Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Amb tot, això no serà suficient si les administracions no aboquen esforços per fer polítiques públiques amb serveis i recursos suficients per protegir i ajudar a recuperar les víctimes d'aquesta violència, sense estigmatitzar-les i aplicant sempre la "perspectiva de gènere".

En aquest sentit, la consellera Verge ha dit que davant “l’onada reaccionària” que es viu a diversos punts de l’Estat on governa el PP amb Vox o amb el seu suport, la Generalitat ha triplicat els recursos contra la violència masclista. “Treballarem per fer encara més polítiques desacomplexadament feministes”, ha destacat, si bé també ha demanat a tota la ciutadania que actuï si és testimoni de violències, i que s’assessori si no té clar com fer-ho.