“De la violència masclista se’n surt però mai tota sola”

BarcelonaL’Ana Bella, sevillana de 43 anys i mare de quatre fills, es va casar als 18 anys amb qui seria el seu maltractador. La va obligar a triar entre la universitat i ell i a poc a poc la va anar anul·lant. No la deixava llegir llibres, havia de caminar tres metres per darrere seu i presentar un rebut de tot el que comprava. Va patir violència física i psíquica durant onze anys, però són les cicatrius d’aquest últim tipus de violència les que més li ha costat esborrar. Ara ja no es considera una víctima. És una supervivent i evita parlar de la violència contra les dones com d’una xacra social. “És una vulneració dels drets humans, dir-ne xacra és empetitir-ho”, reivindica en el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. Des de l’any 2003 han sigut assassinades 129 dones a Catalunya (sis durant aquest any) i 798 a tot Espanya (48 des que va començar l’any).

L’Ana s’ha convertit en activista pels drets de les dones. Va crear la seva pròpia fundació i una escola per a l’empoderament de la dona, i ara concentra esforços per millorar la inserció laboral de les víctimes de la violència masclista i demana un canvi de paradigma: “Quan trenquem el silenci continuem en risc d’exclusió perquè les empreses només ens ofereixen feines ocultes, invisibles, de poca remuneració econòmica i poc prestigi social”. Lamenta que molt sovint el circuit d’ajudes socials perpetuen el rol de víctima. “Som dones fortes i treballadores eficaces però la societat encara ens veu amb l’ull morat”, reflexiona.

Tot i el seu domini de l’anglès i les nocions d’administrativa, a l’Ana només li oferien feines poc qualificades. “Per què no puc ser secretària de direcció en lloc de fer tasques de neteja?”, es preguntava. I recorda que es pot ser “maltractada i tenir carrera universitària”. “Necessitem, però, que l’empresa s’impliqui”, afirma. Un estudi de l’Institut d’Innovació Social d’Esade presentat ahir confirma el rol clau de l’empresa com a agent de canvi social. L’estudi analitza l’experiència de Danone, que ha donat feina a més de 200 dones supervivents com a ambaixadores de la marca. El coautor de l’estudi i professor d’Esade, David Murillo, destaca que es converteixen en agents de canvi per sensibilitzar sobre la violència de gènere i ajudar així altres dones.

Gracia Prada és una d’aquestes dones. La feina l’ha ajudat a millorar l’autoestima i a ser autosuficient econòmicament. “La feina ha sigut el trampolí per començar una nova vida”, raona. També fa xerrades en escoles i instituts per explicar la seva experiència. “Els parlo sobre l’amor romàntic i el mite del príncep blau perquè quan ets jove hi ha senyals que no veus”, assegura.

Més masclisme entre els joves

Creu Roja va alertar ahir de l’augment del masclisme entre els joves i va apostar per reforçar la prevenció. Diversos estudis constaten que un de cada tres joves de 15 a 29 anys considera inevitable o acceptable “controlar els horaris de la parella”, “impedir que la parella vegi els seus familiars o amistats”, “no permetre que la parella treballi o estudiï” o “dir-li les coses que pot fer i les que no”. Per això són tan importants testimonis com els de l’Ana i la Gracia. Elles també demostren que de l’espiral de violència també se’n surt, però reivindiquen més ajudes: “Quan no pots més, necessites una mà amiga i suport. De la violència masclista se’n surt, però mai sola”, diu la Gracia. L’Ana assegura que cal que l’entorn ajudi a “trencar el silenci” per denunciar quan estiguin preparades. “Perquè les dones maltractades no som el problema, som part de la solució”, conclou.