El 'violador del cúter': alarmisme per un agressor desconegut

BarcelonaS'han publicat tres imatges seves capturades per una càmera de seguretat d'un banc, com i on actua, les agressions sexuals que ha comès i, fins i tot, el retrat robot que li ha fet la policia. Però, tot i aquesta informació, el conegut com a violador del cúter continua en llibertat. Davant d'aquesta situació, ¿és millor fer saber que el presumpte delinqüent és al carrer o, per contra, això genera alarmisme en la societat?

Al noi se li atribueixen fins a tres agressions sexuals comeses durant l'últim mes als districtes de Gràcia i Horta-Guinardó de Barcelona. L'agressor hauria atacat les víctimes amenaçant-les amb un cúter. Segons fonts pròximes al cas, el presumpte violador tindria uns 20 anys, és prim i de baixa estatura, i té els cabells foscos i curts. "La informació mai és sobrera sempre que sigui objectiva i es correspongui amb la realitat, perquè és d'interès públic i permet prendre mesures d'autoprotecció", afirma a l'ARA el president de la Societat Catalana de Victimologia i catedràtic de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Maria Tamarit. Ara bé, segons Tamarit, en alguns casos aquesta informació crea un "fort alarmisme". "Això pot provocar una percepció d'augment de la delinqüència quan en realitat no és així", indica Tamarit. Aquest alarmisme, explica, interfereix en la llibertat de les persones perquè es queden més a casa i "actualitza el trauma" en dones que ja han patit una agressió sexual. Tot i així, Tamarit deixa clar que en la majoria de violacions l'agressor forma part del cercle social de la víctima. Pel que fa a la publicació de la fotografia del violador del cúter, el catedràtic de la UOC defensa que pot agilitar que l'identifiquin, però també alerta que pot generar "accions de venjança".

Valorar els riscos i beneficis

La directora de la unitat de trauma, crisi i conflicte de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ingeborg Porcar, deixa clar que qui té l'última paraula a l'hora de fer pública aquest tipus d'informació és la policia. A partir d'aquí, Porcar alerta que la clau és reflexionar sobre a quanta gent arriba la notícia tenint en compte els efectes de les xarxes socials. "Si ho llegissin només els veïns del radi on actua segurament seria favorable perquè permetria identificar-lo amb rapidesa", explica. En canvi, si arriba a una població que supera el milió pot provocar que aquesta persona o algú que tingui un aspecte molt similar sigui agredida i que, alhora, es reobrin "traumes previs" a víctimes de violacions. Davant d'aquesta situació, la directora Ingeborg Porcar defensa que els protocols policials haurien de tenir en compte els riscos i els beneficis que té fer pública la informació tenint en compte l'efecte de les xarxes socials.