Les violacions més invisibles

BarcelonaMés que una pràctica, l’stealthing és un delicte que atempta contra la llibertat sexual de les dones perquè trenca les regles del respecte i el consentiment en una relació. Naim Darrechi, un cantant i influencer amb 26 milions de seguidors a les xarxes -la majoria joves-, reia ufanós explicant que enganyava les parelles dient que era estèril per no haver d’utilitzar preservatiu, o que se’l treia unilateralment a mitja relació. Això és l’stealthing, un anglicisme que es podria traduir com a furtiu i que és condemnable als tribunals. De fet, tant el ministeri d’Igualtat com el govern de les Balears, d’on és el tiktoker, han anunciat que portaran el cas a la Fiscalia.

Diversos especialistes afirmen que aquesta mena d’agressions, en què l’home no té en compte els límits marcats prèviament i es guia només pel seu plaer, són molt habituals i inversament proporcionals a les denúncies. En part perquè les dones que les han patit sovint “tenen poca consciència” que han sigut agredides, com relata Sílvia Catalán, psicòloga especialitzada en sexologia i relacions de parella. Hi coincideix la magistrada Lucía Avilés -sòcia fundadora de l’Associació de Dones Jutges-, que recorda que segons l’última macroenquesta sobre víctimes de violència masclista només un 8% de les violències sexuals es denuncien. “És un engany i és més freqüent que passi això que no pas la violència física”.

Per a Anna Rodríguez, psicòloga de l’Espai Lila del Centre de Joves d’Atenció a la Sexualitat (CJAS), hi ha un “estereotip” de la violència sexual centrat en un “desconegut, de nit i al carrer”, però n’hi ha de “normalitzades i invisibilitzades” que no s’identifiquen amb aquesta categoria i que tenen a veure amb un “abús de poder” de l’home. És el que Cynthia Cockburn va etiquetar com a continuum de la violència sexual, una “manifestació de la desigualtat en les relacions sexoafectives”, afirma Rodríguez. Un dels problemes, insisteix Avilés, és que “per posar denúncia t’has de reconèixer abans com a víctima”. I fer aquest pas no és fàcil, perquè un cop s’assumeix, també hi ha “la por de l’estigmatització i del que diran”, cosa que fa tirar enrere les dones.

La primera pregunta que la psicòloga Catalán fa a una nova pacient és si algun cop ha tingut una relació sexual que desitjaria no haver tingut. “La resposta normalment és que sí, però que en aquell moment no van saber dir que no”, explica. Una de les pacients es medicava amb forts ansiolítics i antidepressius que la deixaven grogui durant tota la nit. Al matí es llevava “xopa de semen”. La parella l’havia penetrat i li havia ejaculat al damunt quan ella no n’era conscient. “Al principi el defensava perquè entenia que eren parella i, per tant, no hi havia agressió”, recorda l’especialista, que diu que quan li va parlar de la falta de consentiment la dona “es va quedar sorpresa”. El pas següent és “sentir-se culpable” per no haver-se adonat de l’agressió, apunta.

De tant que t’estimo t’abonyego

Les pel·lícules de Hollywood d’amors patidors o venjatius o el porno més consumit han creat un ideal de relacions en què s’assumeixen com a normals els abusos i els vincles tòxics. És acceptar com a bon termòmetre de la relació l’expressió infantil que, de tant que t’estimo t’abonyego. “Los que se pelean se desean ”, afegeix la psicòloga Catalán, que apunta, a més, el pes que està guanyant el “discurs masclista de l’extrema dreta” de legitimar el paper submís de les dones.

Per contra, Rodríguez assenyala que la polèmica de l’influencer mallorquí ha possibilitat un petit Me Too a les xarxes, amb dones que parlen de situacions semblants. Al CJAS, que depèn de l’Associació Drets Sexuals i Reproductius, hi arriben usuàries molt joves, de vegades conscients que les seves parelles sexuals no les han respectat i d’altres no tan conscients. “De vegades no hi posen nom, però tenen una idea que allò que els ha passat és desigual”, assenyala. No han pogut, per exemple, negociar el mètode conceptiu, les pressionen per fer sexe sense protecció o han tingut relacions que les fan sentir incòmodes.

La magistrada Avilés entén que les declaracions de l’influencer no podien quedar sense resposta, tenint en compte que coincideixen amb l’aprovació de l’avantprojecte de la llei del consentiment sexual o llei del només sí és sí. Però explica que en termes judicials és difícil que una denúncia pugui prosperar si es basa únicament en unes “manifestacions tan diluïdes”. Perquè el cas tiri endavant, diu, cal que les mateixes víctimes ho denunciïn o que la Fiscalia les localitzi i ho faci per elles.

Això no vol dir que la magistrada no hi vegi delicte. Per a Avilés, la conducta del tiktoker ja està recollida a l’actual Codi Penal com un abús sexual, perquè s’ha fet servir “l’engany”. “Amb la nova llei, com que s’hi potencia el consentiment, es tractaria d’una agressió sexual”. De fet, la nova llei posa al centre el punt del consentiment i elimina el concepte d’abusos per englobar tots els delictes sexuals sota el paraigua de les agressions sexuals. Per a Avilés la nova llei integral també suposa “un abans i un després” perquè compromet les administracions a fer pedagogia i a avançar en el camí de “la reparació i l’atenció a les víctimes”.