Joves tancats a Girona: "Som persones, no animals, i només volem poder treballar"

GironaTenen entre 18 i 22 anys i van arribar del Marroc, la majoria sent menors, colant-se en vaixells o arriscant la vida dalt d'una pastera. Abans de fer els 18 anys, tenien dret a viure en un centre d'acollida, on tenien accés a un llit, menjar i cursos de formació. Però el dia del seu divuitè aniversari asseguren que els van deixar literalment al carrer. "No tinc família ni amics que puguin ajudar-me, no tinc papers i no puc treballar ni estudiar ni tenir un pis. Com volen que visqui?", es pregunta amb un to de desesperació Youssef Bouhiaoui, que és un dels joves que dilluns van iniciar una tancada a la Universitat de Girona (UdG) per reclamar a l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament de Girona que s'eliminin les traves per aconseguir els permisos laborals i denunciar que s'aturi la constant "persecució policial" que pateixen per part dels Mossos d'Esquadra.

La situació de Bouhiaoui no és una excepció dins el col·lectiu. Molts d'ells no coneixen ningú, no parlen ni català ni castellà, no tenen papers i, per tant, no poden ni estudiar, ni treballar ni llogar un pis. "Si al Marroc pogués estudiar i treballar, no hauria vingut. Només demanem una oportunitat, res més", subratlla el jove, que des de dilluns dorm a la Universitat però que generalment passa les nits en bancs, parcs o cases abandonades. Al seu costat assenteix amb el cap Youssef Erradi, de 19 anys, que tampoc no té una casa on viure i només demana una feina: "del que sigui, m'és igual".

Els dos recorden com, per treballar entre 12 i 15 hores diàries de soldadors al seu país, cobraven uns 7 euros al dia, és a dir, poc més de 200 euros al mes. "Allà no tenia cap possibilitat d'estudiar ni de treballar, ni podia ajudar la meva família", indica Erradi. També El Mehdi Benkiran, de 18 anys, es trobava en la mateixa situació que Erradi fins que, fa dos anys, va decidir amagar-se en un vaixell per arribar a Espanya. "Tres amics meus havien acabat a la presó, perquè allà la policia, si vol, et deté amb proves falses. I no volia acabar jo també a la presó, per això vaig venir", reconeix.

Racisme i discriminació

La llei d'estrangeria continua sent el principal escull perquè els joves migrants puguin regularitzar la seva situació: han de demostrar tres anys d'arrelament i presentar un contracte laboral d'un any. I, a més dels múltiples esculls administratius per aconseguir els papers, també asseguren que pateixen racisme institucional i una "persecució" constant per part dels Mossos d'Esquadra. "Estem allà, a l'estació, sense fer res, només parlant amb els amics. I la policia només ve als que som marroquins, no als catalans ni francesos, només a nosaltres", denuncia Bouhiaoui, que afegeix que a ell mateix l'han acusat diverses vegades de robar. "I era mentida. Sempre els ensenyo tot el que porto a sobre perquè vegin que no he robat", diu el jove, i Erradi afegeix: "Més d'una vegada els Mossos ens han dit que o tornem al nostre país o ens porten als calabossos, perquè estem dormint en una casa ocupada. Què prefereixen? ¿Que dormim al carrer?".

Els tres lamenten que, sense possibilitats d'estudiar ni de treballar, no tenen res a fer en tot el dia, i un d'ells admet que alguna vegada ha robat: "No tenia res per menjar i tenia molt fred. ¿Com volen que compri menjar i roba si no em deixen treballar?", es pregunta.

Una sèrie de circumstàncies que els ha portat a iniciar una tancada indefinida a la facultat d'Educació de la UdG fins que es resolgui la seva situació d'emergència. "Som persones, no animals, i només demanem el que vol tothom: poder treballar i estudiar. I, també, que s'acabi el racisme". El departament de Treball, Afers Socials i Famílies es va comprometre a estudiar cas per cas i ha demanat als joves que omplin una fitxa per saber en quina situació es troben.