Una vintena de cooperants se'n tornen al Sàhara, tot i l'amenaça d'un "segrest imminent"
El ministre Margallo ha assegurat que té indicis "certs i imminents" d'un segrest per part de grups terroristes del nord de Mali, però un grup de cooperants ha anunciat que tornarà a Tindouf el 7 d'agost
MadridEl govern espanyol ha assegurat aquest dilluns que va decidir la repatriació dels cooperants espanyols als campaments de refugiats saharauis de Tindouf perquè tenia informació d'un segrest imminent, una amenaça que no impedirà el viatge que la setmana que pensen fer a la zona una vintena de cooperants.
Ha estat el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, qui, en roda de premsa, ha tornat a justificar la decisió de repatriar els cooperants: "Puc garantir –ha dit– que sabíem que es produiria aquest segrest. Els indicis que tenim són certs i imminents". Un aclariment que ha arribat després dels dubtes suscitats del Front Polisario i d'associacions solidàries amb el Sàhara, que han arribat a interpretar la repatriació com una operació d'imatge del Govern.
El titular d'Exteriors ha assenyalat que les dades recollides pels serveis d'intel·ligència espanyols i d'altres països apuntaven a un segrest per part de grups terroristes procedents del nord de Mali, i ha confiat que la retirada sigui temporal.
Vint se'n tornen la setmana que ve
Aquesta és la intenció de les associacions prosahrauis, que ja preparen un viatge de vint cooperants a Tindouf el dia 7 d'agost, segons ha anunciat el coordinador de CEAS Sàhara, José Taboada. En el viatge es lliurarà ajuda humanitària i no estava previst en principi, però Taboada ha explicat que es fa en resposta a l'"acció greu" del Govern i a la "por que s'està intentant crear a la societat espanyola" perquè no visiti els campaments.
També el president de Mundu Bat, Iñaki Markiegi, ha avançat que cooperants d'aquesta organització no governamental tornaran el 10 d'agost a Tindouf, i alhora ha qualificat de "desconcertant" la justificació del Govern.
Davant d'aquests anuncis, Margallo, després de recordar que hi ha hagut, des del 2007, 14 espanyols segrestats a l'Àfrica, ha assenyalat: "Poden tornar si volen, però han de saber que qualsevol cosa que els passi els afectarà a ells i a tots els espanyols". Ha subratllat, però, que l'executiu segueix mantenint el mateix compromís amb el poble saharaui i ha recordat que Espanya segueix sent el primer donant d'ajuda a la zona.
"No per saharauis valen menys"
Actualment només hi queda un únic espanyol, José Orpesa, que ha decidit seguir en els campaments malgrat l'advertència del Govern i ha explicat que va haver de signar un document eximint el govern de tota responsabilitat sobre la seva persona o els seus béns. Al seu bloc ha precisat que no és als campaments com a cooperant, sinó com a periodista, i ha escrit: "No canvio ni una mica la meva idea. Vaig decidir venir i decidiré tornar a Espanya sota la meva única responsabilitat. No es tracta ni d'una aventura , ni de 'turisme colonitzador', simplement de la meva vida".
La insistència del govern espanyol en les raons d'aquesta decisió no ha convençut el Front Polisario. El seu delegat a Espanya, Bucharaya Beyun, ha assenyalat que si tenia indicis d'un segrest imminent ho hauria d'haver comunicat a les autoritats saharauis per augmentar la seguretat no només dels espanyols, sinó també dels mateixos saharauis. "No per ser saharauis valen menys", ha recalcat Beyun, qui no entra en consideracions sobre si és creïble o no el que diu el govern, però sí que insisteix a lamentar la falta d'informació i que es traslladi una imatge negativa de la situació als campaments, que creu que està sent aprofitada pel Marroc.
