Vint-i-sis milions enterrats en un pàrquing sense ús

TarragonaEl pàrquing Jaume I de Tarragona havia de ser un aparcament intel·ligent de gran capacitat que solucionés d’una tacada els problemes d’estacionament a la Part Alta, el nucli històric de la ciutat. Per fer realitat aquest somni, però, es va recórrer a la fantasia. L’aposta era un aparcament robotitzat construït al subsòl de la plaça de l’Escorxador, al bell mig d’aquest barri de muralles, ruïnes romanes i altres vestigis històrics. Un aparcament que recolliria els cotxes dels seus usuaris i, mitjançant un sistema de prestatgeries automatitzades, s’emportaria el vehicle i el desaria fins que l’usuari el reclamés. Una opció ultramoderna amb pocs precedents al món. La crisi en va aturar les obres en la recta final, i des de fa set anys sota la plaça hi ha 26 milions enterrats sense ús. Ara l’Ajuntament ha decidit demanar ajuda als ciutadans.

El govern de Convergència i Unió de Joan Miquel Nadal, històric alcalde de Tarragona entre el 1989 i el 2007, va aprovar la llaminera idea el juny de l’any 2000, amb la complicitat del PP, els seus socis de govern, i el PSC, el partit que acabaria heretant el nyap i que llavors era a l’oposició. L’adjudicació va arribar dos anys després, el març del 2002, i va recaure en l’empresa Sistemes Alem. Les obres començaven el mes de juny d’aquell any, amb un pressupost de 3,9 milions d’euros. Una xifra important, però que en aquell moment semblava assumible per a una ciutat que anava a més, demogràficament i econòmicament.

Tretze anys després, el faraònic aparcament de Jaume I és el forat de la vergonya de la ciutat, una estructura subterrània inservible que ha dilapidat recursos públics durant més d’una dècada. La ferralla rovellada que hi ha sota la plaça de l’Escorxador ha costat gairebé 26 milions d’euros i s’ha convertit en una pesant llosa per a l’Ajuntament, que haurà de pagar crèdits durant més de 30 anys. Al final, la lògica es va imposar, tot i que amb molta lentitud, i el somni de l’aparcament robotitzat es va donar per impossible. Després d’anys de problemes tècnics per les dificultats de crear l’estructura i la presència d’aigua al subsòl, les obres les va paralitzar l’any 2008 l’actual alcalde i successor de Joan Miquel Nadal, el socialista Josep Fèlix Ballesteros.

Aparcament inviable

L’endarreriment en l’execució i els continuats desviaments pressupostaris pels problemes tècnics que anava descobrint sobre la marxa l’empresa concessionària van fer que Ballesteros busqués opinions externes per replantejar el nyap, analitzar si es podia reconduir amb uns costos raonables o mirar de buscar alternatives. Set mesos després, l’auditoria de l’empresa Àgora no va deixar lloc a dubtes: l’aparcament intel·ligent era del tot inviable. Com a mal menor, l’empresa recomanava reconduir el projecte per aprofitar el forat sota terra i fer un pàrquing convencional, amb més capacitat. A conseqüència d’aquest diagnòstic, l’Ajuntament va rescatar la concessió a l’empresa Sistemes Alem i va portar el cas a la fiscalia. El conflicte continua obert, tot i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja ha donat la raó al consistori tarragoní i ha acceptat la rescissió del contracte.

L’any 2013 el consistori va intentar portar a la pràctica les recomanacions de l’auditora i va dissenyar un nou projecte que preveia un aparcament convencional amb 319 places, 69 més que les 250 que preveia l’opció robotitzada. El cost de l’execució d’aquest projecte se situava en els 4 milions d’euros. La solució al nyap, però, no va ser prou atractiva per a les empreses del sector: el concurs va quedar desert. L’Ajuntament va intentar salvar els mobles negociant directament amb algunes de les empreses que hi estaven interessades, però no hi va haver acord, ja que cap d’elles va trobar interessants les condicions que marcava el consistori, que s’oposava a fer que l’aparcament fos un espai exclusivament de rotació de vehicles, amb l’argument que havia de servir també com a pàrquing permanent per als veïns de la Part Alta, que per les característiques de la zona on resideixen tenen molt difícil estacionar els seus vehicles a prop de casa.

I ara, què?

Un cop descartada la idea de fer-hi un aparcament, l’Ajuntament de Tarragona té una assignatura pendent: trobar una utilitat al forat excavat sota la plaça de l’Escorxador que pugui fer oblidar, ni que sigui parcialment, que un cop allà s’hi va planificar un pàrquing impossible que va hipotecar la ciutat. D’aquest deure moral ve la idea d’organitzar una enquesta ciutadana perquè els veïns facin les seves propostes. Fins al 25 de març, els empadronats a Tarragona majors de 16 anys poden omplir un formulari perquè quedi constància de les seves opinions sobre el futur del nyap. Al document es donen diverses opcions, com la de decidir si es vol que l’espai es destini per a un sol ús o per a diversos, i si aquests usos han d’emmarcar-se en els àmbits cultural, associatiu, educatiu, comercial o altres.

Els resultats del sondeig es tindran en compte per elaborar les bases d’un concurs tècnic posterior, que tindrà lloc aquesta mateixa primavera. D’aquí en sortiran cinc propostes finalistes que es guanyaran el dret a elaborar un avantprojecte que, a la tardor, se sotmetrà a exposició pública i a una votació ciutadana. Els resultats del procés de participació ciutadana, tot i que un altre cop seran tinguts en compte, no seran vinculants, perquè l’opció guanyadora la triarà un tribunal de funcionaris i representants dels partits polítics del ple al mes de novembre. Això, segons la planificació de l’equip de govern actual, que caldrà veure si es manté després de les eleccions del mes de maig.

A partir d’aquí, la mateixa planificació fixa un pressupost d’entre 40.000 i 70.000 euros perquè la proposta triada pugui elaborar el projecte definitiu durant el 2016. Un llarg procés que posa les bases per trobar una solució definitiva al gran nyap de la ciutat i que aspira a transformar el forat de Jaume I en un equipament útil per a la ciutadania tarragonina.

Les alternatives de la societat civil tarragonina

El debat està servit a Tarragona i diverses entitats ja hi han dit la seva. Moltes de les opinions van en la direcció de convertir l’espai en algun tipus de recinte museístic. Els veïns de la Part Alta, per la seva banda, s’han manifestat a favor que el forat de l’aparcament de Jaume I servís per acollir la Casa de la Festa, un equipament cultural on es guarden els elements del seguici popular de la ciutat. Per la seva banda, la portaveu del consistori Begoña Floria es va mostrar partidària d’omplir el forat i rebaixar la plaça que hi ha a sobre. En els pròxims mesos, el degoteig d’opcions es preveu que sigui constant. El procés obert potser servirà també per recuperar l’opció que va posar sobre la taula l’associació cultural Laboratori Visual el 2012, que proposava convertir l’espai del nyap de Jaume I en un museu que tingués com a protagonistes les obres fallides com la de Jaume I que en els últims anys han proliferat arreu de l’Estat, i proposaven que s’anomenés: Museu de la Bombolla: Quan Érem Rics.