Els vigilants de seguretat se senten desprotegits

BarcelonaVa quedar estirat a terra de boca terrosa i amb les cames penjant cap a les vies, a la zona que quedava lliure entre el tren i l’andana. Els fets van tenir lloc el 3 de gener: la víctima era un vigilant de seguretat de l’estació de Sants de Barcelona que havia recriminat als seus agressors haver accedit al tren sense pagar el bitllet, i els joves s’hi van tornar amenaçant-lo de mort. Finalment, només va patir lesions lleus, però li podria haver costat la vida. De fet, en la seva declaració policial va explicar que, quan l’estaven agredint, va recordar el succés de Madrid, el dia anterior, quan un policia va morir a l’estació d’Embajadores, a prop d’Atocha, en ser arrossegat a la via per un jove a qui estava identificant.

“Des de fa una mica més d’un any hi ha hagut un increment molt substancial de les agressions”, assegura Francisco Javier Céspedes, secretari d’organització del sindicat de vigilants SIPVS-C. “Les agressions són un fet constant. Estem molt desprotegits”, afegeix Ignacio Arroyo, secretari d’organització i formació del Sindicat Professional de Seguretat Privada. La majoria de les incidències per agressions o amenaces a vigilants que arriben a aquest sindicat són precisament dels treballadors del transport públic. “Les agressions són bastant habituals, però encara més les amenaces i insults”, explica Juan Antonio Ramos, responsable de la secció de seguretat privada de la UGT, que afegeix que alguns dels vigilants tenen por de ser reconeguts en la seva vida personal. “No s’ha de crear alarmisme, però és habitual que hi hagi agressions, i els insults estan a l’ordre del dia”, explica David Maluenda, adjunt a l’agrupació sectorial de seguretat privada de CCOO.

Els vigilants critiquen que les retallades han afectat especialment el nombre d’efectius, un fet que els deixa en una situació molt vulnerable durant les actuacions al transport públic, especialment en algunes zones. El Congrés va aprovar al març la nova llei de seguretat privada, però el sector encara espera el reglament que l’ha de desenvolupar. De tota manera, segons els sindicats, la normativa no conté uns requeriments mínims, com, per exemple, que els vigilants hagin d’anar en parelles. “Hem denunciat les empreses a inspecció de treball en nombroses ocasions, però ells s’escuden en Adif, TMB, etc.”, diu Arroyo. Aquest diari ha intentat posar-se en contacte amb nombroses empreses de seguretat que treballen a les xarxes de transport públic de Catalunya: algunes han declinat fer declaracions i en d’altres ha sigut impossible parlar amb un responsable. Céspedes, del SIPVS-C, explica que, fruit de diverses queixes, entre les quals una manifestació al setembre, TMB ha accedit a mantenir trobades a tres bandes -TMB, sindicats i empreses- per buscar una solució i que, amb tota probabilitat, començaran aviat. No han obtingut resposta d’Adif.

Només en zones conflictives

“Si els agents de les forces de seguretat ja estan desprotegits, imagina nosaltres”, lamenta Arroyo. El tram més conflictiu, segons totes les fonts consultades, és el de la Zona Hermètica de Sabadell (estació Sabadell Sud de Rodalies). “Què poden fer dos vigilants contra un grup de vint o trenta joves? Només amagar-se”, lamenta. “A la Zona Hermètica es produeixen veritables batalles campals en què acaben intervenint els Mossos. I els vigilants van desprotegits”, afegeix Céspedes, que diu que els grups o bandes es prenen les agressions a vigilants com “una diversió”. Ramos, de la UGT, recorda que són els vigilants els que donen la cara i que si s’enfronten a un grup nombrós de joves “estan venuts”. “Al final l’únic que podem fer és usar la psicologia perquè la cosa no surti de mare”, diu.

Invertir en més agents

Els sindicats també critiquen la figura de l’agent únic que, expliquen, les empreses utilitzen molt, especialment en el control d’accessos. “Si entren vint persones, el vigilant no pot fer res, i això està permès per les empreses”, diu. Maluenda, de CCOO, assegura que els vigilants han de fer “jornades maratonianes” i que, com que els salaris són “tan baixos”, han de fer moltes hores extres per poder guanyar-se la vida. A més, diu, es contracta persones “sense la formació pertinent per desenvolupar les funcions” per reduir despeses. “Es divideixen els grups de vigilants per augmentar la sensació de seguretat”, subratlla Céspedes, que afegeix que això fa molt més fàcil una agressió. “La solució és clara, s’ha d’invertir, no es pot tenir els vigilants en situació de risc”, demanen des del Sindicat Professional de Seguretat Privada.

Una de les peticions del sindicat CCOO és que modifiquin el vestuari. “L’armilla reflectora pot servir, en un moment donat, perquè els agressors els lliguin per poder lesionar-los, ens hem trobat que poden ser una arma”, diu Maluenda.

A Catalunya, els vigilants de seguretat que treballen al transport públic tenen consideració d’agents de l’autoritat. La Generalitat va prendre aquesta decisió arran de la mort, l’1 d’abril del 2011, d’un vigilant a l’estació de Castelldefels quan intentava parar un home que increpava els passatgers. Aquesta consideració legal els dóna més cobertura jurídica. Des del SIPVS-C, però, denuncien que a nivell judicial “no sempre s’aplica” i que els càstigs acostumen a ser molt lleus. “No hi ha una condemna exemplaritzant”, lamenta Céspedes.

Des del 2011 equips conjunts dels Mossos i la Guàrdia Urbana patrullen al transport públic. Segons la policia catalana, el dispositiu Xarxa ha aconseguit reduir un 32% els delictes. Als transports públics hi treballen els agents de Mossos de l’Àrea de Seguretat del Transport Metropolità (Astmet), unitats de Seguretat Ciutadana i, algun cop, els antiavalots. “No és el mateix per a una parella de Mossos, que fan una trucada i en un moment tenen suport, que per a nosaltres, que tenim un procés més lent”, lamenten des de la UGT.

Un dels principals problemes, coincideixen els vigilants, és la falta de respecte. “Sembla que estiguem molestant, però nosaltres estem exposats al que ens demanen els clients”, diu Maluenda. I Céspedes afegeix: “L’opinió pública no té clara la nostra feina i només es recorda de nosaltres quan li roben la bossa o l’agredeixen”.