Els vigilants privats podran identificar i detenir a la via pública

Barcelona @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } El Congrés ha donat llum verda al projecte de llei de seguretat privada, que serà remès al Senat amb algunes novetats respecte al text inicial, com la possibilitat que els vigilants privats puguin, amb l'autorització pertinent, identificar i detenir a la via pública.

Vuit mesos després que el govern de l'Estat aprovés el primer esborrany de la llei, el text ha estat debatut aquest dimarts a la comissió d'Interior del Congrés, i amb competència legislativa plena i a falta de la votació aquesta tarda serà remès al Senat.

Després de la incorporació de més de setanta esmenes, el projecte compta amb el favor de PNB i CiU, i el rebuig del PSOE i Esquerra Plural, que veuen en el text una preocupant "ruptura" de la concepció de la seguretat pública atribuïda a les forces de seguretat de l'Estat.

Des del PSOE, el seu portaveu d'interior, Antonio Trevín, ha posat l'èmfasi en una de les esmenes pactades per PP i CiU relativa a l'article 41 de la llei, referida a les competències de les empreses de seguretat privada.

Segons l'esmena incorporada al text, la nova norma permetrà als vigilants no només identificar, escorcollar i detenir ciutadans en zones comercials de vianants com pot ser el carrer Preciados de Madrid o en espectacles esportius o culturals, sinó també en qualsevol espai públic amb l'autorització pertinent.

"Quan ve un vigilant de seguretat la meva tranquil·litat no és la mateixa", ha destacat Trevín, per qui aquest projecte contenta de ple el sector gràcies al fet que "el govern ha convertit la seguretat en una oportunitat de negoci".

Després de lamentar que les prop de 50 esmenes del PSOE incloses en el text són només "de xapa i pintura" i no alteren gens la filosofia de la llei, el diputat socialista ha assenyalat que la seguretat pública es dóna "per acabada". Una "línia vermella" que, en opinió de Trevín, no s'ha de travessar, ja que l'actual model de seguretat és referent mundial.

Preocupant, segons el parer del PSOE, és també el poder que concentraran les empreses de seguretat privada, que amb la nova llei podran tenir entre els seus empleats no solament vigilants sinó a més auxiliars amb menys salari, de manera que el projecte, ha advertit, "anirà aparellat a una reducció salarial en totes les empreses".

També molt crític amb la llei s'ha mostrat el diputat d'Esquerra Plural Ricardo Sixto, que ja va defensar una esmena a la totalitat d'una norma que amaga "una tendència claríssima a la privatització de la seguretat".

Més satisfets amb la llei s'han mostrat PNB i CiU, després que aquest últim pactés amb el PP que tant Catalunya com el País Basc tinguessin les competències sobre les empreses de seguretat i despatxos de detectius que operin en els seus territoris.

"La interacció dels interessos de tots és completa", ha assegurat el diputat del PNB Emilio Olabarria, per qui la llei "és bona però millorable". El diputat de CiU Jordi Jané ha qualificat el projecte com a satisfactori i ha reclamat que el Senat millori el text.

En concret, el portaveu de CiU Jordi Jané ha demanat que la cambra alta revisi "en profunditat" que la complementarietat de les empreses de seguretat privada pel que fa a la pública "estigui emmarcada en una subordinació". En cas contrari, ha afegit Jané, es corre el risc d'establir "departaments estancs" de seguretat privada i pública. Per la seva banda, pel diputat del PP Francisco Márquez, la nova norma modernitzarà l'actual llei de 1992 i, si bé és cert que augmentarà les capacitats de les empreses privades, no persegueix la privatització de la seguretat.

"La llei es fonamenta en els principis de complementarietat i subordinació funcional", ha emfatitzat Márquez, per qui l'objectiu de la norma és "contribuir a fer d'Espanya un país més segur".