Els vigilants privats s’estenen pels pobles per falta de mossos

Premià de DaltEl Salvador no va a vigilar una estació de tren o una botiga, però vesteix amb el mateix uniforme. És vigilant de seguretat privada i es dirigeix amb el cotxe a un barri de Premià de Dalt (Maresme). És la zona que, des de fa un mes, vigila cada vespre i nit. No és l’únic que ho fa; comparteix vehicle amb el Joaquín, que és el seu vigilant “veí”. Fa uns minuts, a mitja tarda, tots dos i quatre treballadors més de la mateixa empresa de seguretat privada s’han reunit amb la Policia Local de Premià per decidir a quins carrers va cadascú. Baixen del cotxe i miren el mapa d’avui, que marca el perímetre per on han de patrullar a peu: “Caminem entre uns 15 i 20 quilòmetres cada dia”. El Salvador assenyala els carrers que vigilarà les pròximes hores. “És una zona de xalets i en aquesta casa hi han entrat a robar tres cops. És una urbanització dormitori”, explica.

Els vigilants privats de Premià porten “una defensa i uns grillons”, una porra i unes manilles, però no són agents ni tenen una arma de foc. “Som un reforç de la policia”, apunten: “Si sentim una alarma, veiem un vehicle sospitós o ens trobem amb una baralla, els avisem. Si enxampem algú cometent un delicte, el retenim fins que arriba la Policia Local o els Mossos”. Tot i això, des que els sis vigilants patrullen per Premià no han detectat cap robatori in fraganti. En les seves rondes també acompanyen els veïns, sobretot a la nit, a part de saludar-los perquè els coneguin. El servei es va posar en marxa al febrer -primer amb una empresa i des de fa un mes amb l’actual- per l’augment dels robatoris en cases. El de Premià de Dalt va ser el primer ajuntament català a contractar vigilants privats per vigilar els carrers.

El municipi ja fa tres anys que intenta combatre els lladres que entren en cases; el 2017 ho va fer amb lectors de matrícules, tot i que els robatoris no es van aturar. “Vam tenir reunions tenses amb els veïns, en què amenaçaven de muntar patrulles ciutadanes”, recorda l’alcalde del municipi, Josep Triadó. Per això l’any passat van demanar pressupostos a empreses de seguretat privada mentre els robatoris continuaven. “Fins aleshores s’havien autoritzat els vigilants per a la venda ambulant, però no per als carrers”, diu Triadó, que afegeix que després de presentar uns informes el departament d’Interior els va donar permís per contractar seguretat privada. El conseller d’Interior, Miquel Buch, va reconèixer que no hi havia prou agents i va autoritzar aquesta prova pilot fins que no arribin noves promocions.

Segons dades dels Mossos d’Esquadra, la mitjana de dotacions del cos que recorren un lloc per vigilar-lo, atendre els ciutadans, mantenir l’ordre o fer tasques de prevenció ha caigut un 17% en sis anys. Si el 2013 cada mes sumaven una mitjana de 2.002 patrulles entre les diverses comissaries dels Mossos, el 2018 han sigut 1.652 patrulles. En aquest període, el temps de resposta en els successos urgents ha passat de poc més de 10 minuts a 12 minuts, i el cos ha perdut 550 agents. L’última promoció dels Mossos va ser el 2012 i la pròxima -de 500 policies- s’incorporà al juny mentre es fa la selecció d’una altra promoció de 750 agents.

Quan es va donar l’autorització a Premià, Buch va admetre que els vigilants privats que hi patrullen es podien estendre a més poblacions. I això ja ha passat, perquè des de fa menys d’un mes també són als carrers de Matadepera, per on patrullen amb dos cotxes d’una empresa de seguretat privada amb un vigilant a cada vehicle. A Matadepera el servei s’ha contractat per tres mesos i a Premià es preveu mantenir-lo fins a finals d’any. Triadó subratlla que en els dos primers mesos de vigilants a Premià els delictes han baixat més d’un 50% respecte a l’any passat, i diu que altres localitats pròximes s’han interessat pel servei.

Dubtes sobre la mesura

Els resultats de les eleccions municipals també poden influir en el futur de la nova figura dels vigilants privats. Tot i això, les opinions no són coincidents sobre la legalitat d’aquesta mesura. El professor de polítiques de seguretat i exdiputat d’ICV-EUiA Jaume Bosch assegura que la llei de seguretat privada del 2014 no permet que els vigilants privats patrullin pels carrers: “Les poblacions que ho facin poden tenir problemes si hi ha un enfrontament a la via pública entre un vigilant i un presumpte delinqüent. La solució no és que la seguretat privada substitueixi la pública, sinó que la pública tingui efectius suficients”. Bosch recorda que al juny també sortiran formats més de 380 policies locals.

En canvi, la gerent de l’Associació Catalana d’Empreses de Seguretat (Acaes), Anna Aisa, defensa que la mateixa llei autoritza que els vigilants privats patrullin per les urbanitzacions, “sempre que estiguin sota les ordres i la supervisió d’un cos de seguretat”, que en els casos de Premià i Matadepera són les seves policies locals. Aisa afegeix que els vigilants, a diferència dels serenos, “tenen una placa, un número d’identificació i elements de defensa”. L’expert en seguretat Jofre Montoto valora que “és més barat contractar una empresa que tenir més policies” i que els veïns volen solucions, “tant els fa si són públics o privats”. Montoto apunta que els dos municipis amb vigilants “no tenen una densitat alta per habitant, però han de cobrir una zona molt àmplia” amb urbanitzacions.

Els últims mesos Santa Coloma de Gramenet també ha recuperat la figura dels serenos. En aquest cas no són vigilants privats, sinó 18 persones que s’han format en un pla d’ocupació i que passegen en parella per la ciutat entre les 23.30 h i les 6.30 h. “No som policies. Som al carrer per ajudar”, assegura Aurora Montes, que ha posat en marxa el servei a Santa Coloma després d’haver treballat els últims 15 anys als serenos de Gijón.