La vida minúscula que ens envolta, a l'abast de l'ull humà

BarcelonaEn un toll, a l'aigua d'un gerro de flors o a l'esquitx d'una onada hi ha molta vida invisible per als nostres ulls. Per exemple, en les aigües que banyen la platja de Torredembarra, el fotògraf i biòleg Rubén Duro ha aconseguit fotografiar ous de gambeta, una de les imatges que forma part de l'exposició Microvida. Mes enllà de l'ull humà , que fins al 21 d'abril del 2014 serà al CosmoCaixa a Barcelona.

A simple vista, l'ull humà és incapaç de percebre objectes d'una mida inferior a 0,1 mm, però gràcies al progrés de la ciència i la tecnologia podem conèixer un món de microorganismes que necessitaria un milió dels seus habitants per ocupar el mateix volum que el cap d'una agulla. "L'exposició també descobreix com s'ha desenvolupat la tecnologia òptica pel coneixement del medi natural i de nosaltres mateixos", explica Nacho López, subdirector de l'àrea de medi ambient i ciència de la Fundació La Caixa.

Duro ha dedicat sis anys de feina a les 20 fotografies i les 15 produccions audiovisuals de la mostra, fetes amb òptiques que augmenten la visió entre 500 i 30.000 vegades. Es tracta d'animals i plantes microscòpiques, com larves de mosquit, polls, puces d'aigua, algues, tardígrads, pol·len, hidrozous i protozous, entre d'altres. Els visitants de la mostra també podran veure sota el microscopi la seva pell o altres objectes, i experimentar amb diferents lents per observar mostres molt variades, des d'ales d'insectes fins a fragments d'ossos. Fins i tot, gràcies a un programa interactiu, podran dissenyar els seus propis organismes microscòpics a la carta i llançar-los a un bassal virtual perquè nedin amb les creacions d'altres persones. El recorregut acaba en una zona chill-out que convida el visitant a submergir-se en el món microscòpic.

Paciència i ciència

Els responsables del projecte esperen que la mostra també serveixi per despertar vocacions científiques entre els més joves. "Un microscopi senzill és més barat que una consola de videojocs, l'important són les òptiques", explica l'autor de les fotografies i els vídeos de la mostra. El treball fotogràfic, en simbiosi amb el científic, ha donat lloc a un estudi sobre els tèrmits, publicat l'any passat a la revista científica International Journal of Microbiology . En concret, una fotografia de tèrmits soldat ha permès que, en col·laboració amb Ricard Guerrero, catedràtic de microbiologia de la Universitat de Barcelona (UB), s'hagin trobat noves claus per entendre com aquests insectes s'alimenten de fusta difícil de digerir, però de la qual treuen partit alimentari gràcies a uns enzims que hi ha al seu aparell digestiu. Duro ha pogut enregistrar per primer cop el moment en què un tricòpter (un insecte) sortia del seu minúscul ou, que pon a l'aigua. Per aconseguir-ho va haver d'estar dues setmanes pendent de la posta d'ous. "Els últims dos dies vaig estar observant-los les 24 hores perquè no sabia quan podien eclosionar", explica l'autor.

Duro defensa un ús més intensiu de la microfotografia com a eina de recerca. En marxa hi ha diferents expedicions que estan rastrejant els oceans de tot el món, agafant mostres d'aigua per identificar els microorganismes que hi ha i el paper que juguen en l'ecosistema marí. Fan servir analítiques d'ADN. Però no els veuen i, per tant, no poden saber quina és la relació entre els diferents organismes. "Així s'està perdent una part de la informació", diu Duro. Incorporar la microfotografia a la recerca de nous organismes permetria aprofundir en un camp emergent, l'estudi dels biofilms que colonitzen diferents espais, des del mar fins a l'aparell digestiu.