Les víctimes de l’Església desconfien de la cimera del Vaticà

Enviada especial a Santiago de XileEls bisbes catalans van fer públic un comunicat el 12 de febrer en què demanaven perdó a les víctimes d’abusos sexuals, anunciaven l’adopció de “rigoroses mesures de prevenció” per evitar nous casos i es comprometien a informar la fiscalia dels casos d’abusos sexuals dins l’Església de què tinguessin constància, a més d’animar les víctimes a denunciar-ho davant un tribunal civil.

Aquesta cançó resulta familiar a l’altra banda de l’Atlàntic, a Xile, on la justícia civil ha obert fins a un centenar de causes penals per presumptes casos d’abusos sexuals dins de l’Església, i on l’escàndol generat per aquesta allau de denúncies va portar el papa Francesc a convocar una cimera sense precedents sobre abusos de menors per part del clergat, que precisament se celebra a partir de demà al Vaticà.

El 2011 els bisbes de Xile, de la mateixa manera que ara els de Catalunya, ja van fer-secreus dels abusos sexuals, també van crear un consell nacional de prevenció per evitar nous casos, i fins i tot van aprovar un protocol segons el qual l’Església ajudaria les víctimes a presentar denúncies per aquests fets davant els tribunals civils, i no només davant la justícia canònica. Al cap de gairebé vuit anys, les víctimes i el fiscal que s’encarrega de les causes obertes consideren que tot això ha sigut una pantomima. I que també serà una pura comèdia la cimera històrica que comença demà al Vaticà.

Traves a la justícia civil

El fiscal Emiliano Arias, que s’encarrega de resoldre el trencaclosques d’abusos al si de l’Església xilena, assegura que els clergues només li han posat bastons a les rodes en la seva investigació, fins al punt que l’any passat es va veure obligat a escorcollar les dependències de dos arquebisbats, cinc bisbats i altres seus religioses xilenes per requisar tota mena de documentació després que, segons explica, els responsables clericals fessin el ronso a l’hora de lliurar-li proves sobre abusos sexuals.

El portaveu de la Conferència Episcopal a Xile, Jaime Coiro, justifica a l’ARA que no és pas que els clergues fessin el ronso, sinó que la fiscalia es va precipitar a intervenir-hi abans que ells tinguessin temps de preparar la documentació que els havien requerit. “En altres casos nosaltres mateixos vam convidar el fiscal a escorcollar les nostres dependències -afirma el portaveu per justificar l’entrada dels agents judicials-. O van venir a buscar alguna prova complementària que inicialment no ens havien demanat”.

El fiscal, però, té exemples clars que demostren el contrari. “A la diòcesi de Valparaíso [a uns 100 quilòmetres de Santiago de Xile] justificaven que no ens podien donar la documentació sobre les investigacions canòniques que havien fet perquè l’havien lliurada al Vaticà. Durant l’escorcoll ens la vam trobar dins una caixa amagada en un fals sostre”, explica. Arias aclareix que la seva investigació “no és una caça de bruixes”. “Si es tractés d’un homicidi, ¿algú acceptaria que l’Església es negués a lliurar als tribunals les proves que tingués contra un dels seus membres justificant que vol fer un judici canònic? Oi que no? Doncs és el que passa amb els abusos sexuals a menors”, afirma el fiscal, que té la hipòtesi que existeix una veritable trama d’encobriment d’abusos sexuals dins de l’Església. O sigui, que els responsables eclesiàstics -incloent-hi alguns bisbes- ho sabien i simplement van fer el desentès.

Prescripció del delicte

De fet, el dret canònic estableix que, davant una denúncia, el bisbe és l’encarregat d’obrir una investigació dins de la seva diòcesi. Arias explica que durant els escorcolls de l’any passat va trobar una denúncia canònica que s’havia fet el 2010 per abusos sexuals a un menor de 14 anys comesos el 2005. Però el bisbat no havia fet absolutament res i havia deixat passar el valuós temps que podia evitar la prescripció del delicte. A Xile el delicte d’abusos sexuals a menors prescriu al cap de deu anys, igual que a Espanya, on el temps, però, comença a córrer a partir que la víctima fa 18 anys.

Precisament per això José Andrés Murillo, que s’ha convertit en un dels portaveus de les víctimes d’abusos sexuals a l’Església a Xile -ell mateix en va patir-, creu que la cimera dels pròxims dies al Vaticà serà inútil. En la trobada, que se celebra a porta tancada, hi participaran 114 responsables de conferències episcopals, que actuaran com a representants de les diòcesis dels seus respectius països. “Si se sap que uns polítics són corruptes, és absurd convocar aquests mateixos polítics per resoldre el problema de la corrupció”, diu com a exemple Murillo. Deixa així entendre que això és el que inexplicablament ha fet el Papa per abordar el problema de la pederàstia a l’Església amb la cimera que comença demà.

“Si fos tan simple com que a l’Església hi ha un miler de pervertits, seria fàcil de solucionar. Se’ls fa fora i problema resolt, però no és tan senzill”, insisteix en aquest mateix sentit Paul Endre, una altra víctima d’abusos sexuals, el cas del qual també està en mans de la fiscalia xilena.

Helmut Kramer, que també ha denunciat el seu cas davant els tribunals xilens, reclama que l’Església compensi les víctimes i que l’estat creï una comissió de recerca de la veritat per investigar què va passar exactament al si de l’Església. Ell va patir abusos quan tenia 13 anys, però no ho va denunciar fins a l’any passat, amb 48. “Per cada denunciant d’abusos a l’Església hi ha 25 víctimes més que callen”, assegura Kramer. O que simplement no ho volen recordar. “Inicialment no tenia clar si aquell sacerdot m’havia penetrat o no”, declara. Ho havia esborrat de la memòria per poder sobreviure.

Visita a Montserrat abans de viatjar a Roma

El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Ricardo Blázquez, es va traslladar ahir a Montserrat i es va reunir amb l’abat, Josep Maria Soler, abans de viatjar a Roma per assistir a la cimera contra els abusos sexuals a menors a l’Església, convocada pel Papa i que comença demà al Vaticà. Montserrat ha estat focus d’atenció durant les últimes setmanes després que Miguel Hurtado denunciés públicament haver patit abusos sexuals quan era adolescent per part del monjo Andreu Soler, que va ser responsable del moviment escolta de l’abadia durant 40 anys, i que després altres víctimes també donessin a conèxier el seu testimoni. Precisament ahir l’abat va participar ahir a Barcelona en una reunió de religiosos i monges sobre prevenció d’abusos a menors.

D’altra banda, l’organisme vaticà que s’encarrega de les congregacions -l’anomenada Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica- va justificar ahir en un comunicat no donar resposta de moment a les denúncies sobre abusos sexuals a monges per part de capellans perquè, va argumentar, aquesta setmana la Santa Seu vol centrar-se en la protecció dels menors per després abordar altre tipus d’abusos.