El 50% de les víctimes d’agressió sexual pateixen estrès agut

BarcelonaA finals de la dècada dels 90 un grup de professionals del servei d’urgències de l’Hospital Clínic, que en la seva feina diària observaven el problema de la violència de gènere, van decidir millorar la coordinació de l’assistència a les persones maltractades i l’any 2000 van crear l’actual Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere. “És un problema de salut important”, reconeix Ferran Céspedes, treballador social de l’Hospital Clínic. La comissió té establert un circuit assistencial per garantir una atenció integral a les persones que han patit violència, dones principalment, però també homes, menors o persones grans. “Aquest circuit comença al servei d’urgències i s’acompanya immediatament la víctima al cubicle assistencial. En cap moment se la deixa sola, sempre està acompanyada del servei d’infermeria, s’avisa a treball social i hi intervenen els diferents especialistes que participen en l’atenció”, explica Manel Santiñà, president de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere del Clínic, que ha sigut reconeguda amb el premi Tatiana Sisquella de l’ARA per la seva contribució social.

És una atenció integral en què participen diversos professionals del servei d’infermeria, ginecologia, treball social, psiquiatria, traumatologia i cirurgia, si cal. “Són els professionals els que van passant, la dona no es mou”, explica Santiñà. D’aquesta manera, la dona se sent “contínuament acompanyada i s’evita que hagi d’explicar el relat cada cop que hi intervé un nou professional”. “S’evita revictimitzar, fer preguntes inadequades i tornar a fer mal”, explica Lluïsa García-Esteve, psiquiatra i coordinadora del programa de prevenció i tractament de les seqüeles psíquiques en dones víctimes d’una agressió sexual.

Evitar la cronificació

A l’Hospital Clínic, que és un referent en l’atenció a les víctimes d’agressions sexuals, es van atendre l’any passat 278 dones de més de 18 anys víctimes d’agressió sexual, la majoria d’entre 18 i 25 anys. Quan la víctima arriba a urgències, se li fa un petit interrogatori per saber què recorda de l’agressió. Després de la primera atenció, també fan un seguiment de la víctima al servei de malalties infeccioses per tractar el risc potencial de malalties de transmissió sexual, com l’hepatitis, la gonorrea i el VIH. “Un especialista es desplaça al servei d’urgències i l’atén i, segons el risc que ha corregut, indica un tractament o un altre”, explica Àgata León, metge especialista del servei de malalties infeccioses.

També reben suport psicològic. “El 50% de les víctimes d’agressió sexual presentaran símptomes d’estrès agut”, explica García-Esteve. L’objectiu del seguiment és “reduir la reacció emocional inicial i evitar que es cronifiqui en estrès posttraumàtic o depressiu”, afegeix la psiquiatra. A més, s’ofereix una atenció de 12 mesos després de l’agressió, tot i que a vegades “no és suficient perquè també necessiten intervenció psicofarmacològica”. El 70% de les dones que atenen en necessiten, així com una intervenció psicològica molt específica “per processar aquest trauma”, diu García-Esteve. “Hi ha un abans i un després de l’agressió i la nostra feina és tornar a recuperar totes aquelles funcions de la dona abans de l’agressió i, si pot ser, havent adquirit més fortaleses i habilitats”, assegura García-Esteve.

La comissió busca una bona coordinació amb els estaments que hi participen perquè “en tres hores i mitja, segons els estàndards de qualitat, la persona sigui atesa i pugui marxar a casa”, afegeix Santiñà.

Si hi ha denuncia es demana la presència del metge forense i es fa una visita conjunta amb la ginecòloga per evitar, precisament, que la víctima revisqui dos cops els fets. La comissió treballa de manera coordinada amb els Mossos d’Esquadra i els metges forenses. De fet, el 70% de les dones que atenen al Clínic acaben denunciant l’agressió.