Víctimes d’agressions sexuals: el tràngol continua als jutjats

Barcelona“Quan em mirava no sentia que m’interrogués, sentia que em qüestionava. La seva mirada no destil·lava comprensió, sinó que semblava que m’estigués jutjant. Jutjant per qui era, per com vestia, per com m’expressava. De cop, tenia algunes llacunes sobre els fets i va dir alguna cosa com: «Vostè va dient sobre la marxa»”. És el record que té la Virgínia, víctima de violència sexual, del jutge. La seva declaració als tribunals, en lloc de ser un espai on sentir-se escoltada, va acabar suposant un nou tràngol. “Van intentar demostrar que jo era una puta”, lamenta la Frida, que va patir una violació en una cita de Tinder. La Sara, víctima d’una agressió sexual, explica: “Vaig repetir tres vegades tota la història en menys de tres dies. Jo pensava «No els ha quedat clara?» No sabia ni quines persones hi havia a la sala, ningú me les va presentar”.

Els testimonis estan recollits en un informe del centre per a la defensa dels drets humans Irídia, que alerta de la revictimització i la violència institucional que pateixen les víctimes sexuals en el seu procés de denúncia i judicial. L’estudi exposa 38 casos de dones que han sigut víctimes de violència sexual a Barcelona: 13 per part de la seva parella o exparella i 25 per part d’un desconegut. També inclou les valoracions de professionals -un jutge, una fiscal, advocats i psicòlegs- que participen en el procés.

En l’informe s’analitza la revictimització -que forma part del sistema, com per exemple que la víctima hagi d’esperar tancada en una sala abans de declarar, “no pensada per a ella sinó per a l’agressor”- i la violència institucional -que sorgeix de les decisions, com ara les preguntes que fan els jutges, els fiscals i els advocats “que no aporten informació, com demanar si anava beguda o com vestia”-. Ho explica l’advocada penalista i coordinadora de gènere d’Irídia, Carla Vall, que afegeix que les dones defineixen com a pitjor el tracte rebut en seu judicial que policial.

Interrogatoris problemàtics

“El primer episodi que han de superar les dones és haver de demostrar que són innocents: que no han denunciat per revenja o diners”, critica Vall. Un cop demostrat, l’advocada lamenta que després els interrogatoris se centrin “en les conductes que les han portat a ser víctimes”. “El consentiment sempre es pregunta en negatiu: si van dir que no, si es van apartar de l’agressor... Sobta que se les responsabilitzi d’haver d’aturar la violència”, descriu Vall, que afegeix que una de les millores que poden fer tots els operadors jurídics és modificar els seus interrogatoris.

L’estudi també apunta que “les llacunes de memòria que poden tenir les víctimes quan relaten els fets, que són llegides com a mentida, segons els especialistes en trauma demostren que són veritat, perquè el trauma fa que el cervell actuï així”, subratlla Vall. En aquest sentit, l’advocada explica que la declaració de les dones es contraposa amb la dels agressors, “que tenen un discurs molt lineal preparat per la seva defensa”. Per això Vall assegura que “no pot ser que les víctimes siguin convidades de pedra en el procés judicial; s’han d’introduir els elements d’afectació que poden tenir al jutjat”.

Una altra de les aportacions de l’informe és que el tracte no varia en funció dels tribunals, perquè les víctimes descriuen situacions similars sigui un jutjat de violència sobre la dona -quan el delicte s’ha produït en l’àmbit de la parella- o un jutjat ordinari. Vall avisa que cada vegada la distància entre la societat i el dret “és més llunyana”, al mateix temps que remarca que l’administració “ha fet passes per la pressió del moviment social” mentre el sistema judicial continua “fallant”. Així, l’estudi reclama millorar la formació de tots els operadors jurídics “per allunyar els mites i els estereotips de la violència sexual”. També demana més recursos, com ara en els informes pericials, per acreditar la veracitat de les víctimes davant les llacunes de memòria.