"Jo era la víctima": 32 dones s'han reconstruït el clítoris a Catalunya des del 2016
La desaprovació de l'entorn és el principal escull perquè les afectades per mutilacions genitals s'operin
BarcelonaFins que els serveis socials no li van prohibir viatjar a Mauritània amb la seva filla de sis anys, Khadijetou Sow no era conscient que era una víctima més de l'ablació, una pràctica molt dolorosa físicament i psicològicament molt estesa a l'Àfrica subsahariana, l'Orient Mitjà i l'Àsia. Era el 2010, la seva mare acabava de morir i volia tornar a casa per estar amb els seus. No entenia la negativa de l'administració, i la seva insistència va fer que les assistents reconeguessin que els preocupava que la seva filla, la Sara, tornés a Catalunya amb els genitals mutilats. "Com podien creure que jo volia una cosa així per a la meva filla?", recorda. I clama: "Jo soc una d'elles, a mi m'ho han fet. Jo soc la víctima".
La Khadijetou finalment va aconseguir viatjar al seu país d'origen i s'hi va estar un mes i mig. Però alguna cosa havia canviat dins seu. La impotència es barrejava amb altres sensacions, com la tristesa i la por. Havia sigut mutilada i privada del seu propi cos pràcticament des que havia nascut, i això refermava encara més la idea que mai faria el mateix a la seva filla. El cop va ser fort i li ha calgut una dècada per entendre pel que havia passat. Però ja ho diu l'Organització Mundial de la Salut: les seqüeles físiques i psicològiques de la mutilació genital són diverses i perilloses, i acceptar-les, un procés molt dur. Quan la Khadijetou va tornar a Barcelona, el ginecòleg va oferir-li passar per una reconstrucció del clítoris. Tot i que va acceptar, no n'estava gaire convençuda. "Em feia molta por. El dia de la primera operació no m'hi vaig ni presentar, i he viscut deu anys amb dubtes", admet.
El 21 de gener, la Khadijetou va passar per quiròfan. Ella és una de les 32 víctimes de la mutilació genital femenina que s'han reconstruït el clítoris des del 2016 a l'Hospital Clínic, l'únic centre públic català que ofereix aquesta intervenció. L'hospital ha presentat les dades aquest dimecres amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, que se celebra el 6 de febrer.
A Espanya es calcula que hi viuen unes 70.000 víctimes de la mutilació genital femenina, una tercera part de les quals (18.000) resideixen a Catalunya. Fa cinc anys el departament de Salut va crear un circuit específic a la sanitat pública per a la detecció i el tractament de les dones que han patit una extirpació del clítoris. L'atenció primària porta les regnes i, de fet, els serveis ginecològics són els que deriven les pacients al Clínic.
"La majoria són dones majors d'edat que arriben al seu centre d'atenció primària, i posteriorment a la consulta, totalment soles", explica la ginecòloga del Clínic Mariona Rius. El Senegal, Mali, Gàmbia i Guinea Conakry són els països d'origen familiar de bona part de les víctimes. La desaprovació de la comunitat social, que defensa aquesta pràctica com una tradició, i la vergonya i la por de contradir-la o decebre-la fan que les víctimes d'ablació demanin que a l'informe d'alta no quedi reflectit específicament ni el motiu de la seva arribada al centre ni el de la intervenció. D'altres, directament, no es veuen amb cor de trencar aquestes barreres i opten per no sotmetre's a l'operació.
Tretze dones es van fer enrere
La mutilació genital consisteix en l'extirpació dels òrgans sexuals femenins externs (o una part) i es classifica en funció de la seva gravetat. La majoria de dones operades al Clínic corresponen al tipus I (extirpació total o parcial del clítoris o el prepuci, la pell que el cobreix) o II (extirpació parcial o total del clítoris i dels llavis menors, els plecs interns de la vulva). Sovint disfressada de ritus o tradició, l'OMS reconeix aquesta pràctica com una violació dels drets humans de les dones i les nenes i una "forma extrema de discriminació que no aporta cap benefici per a la salut". "Només [aporta] danys", denuncia l'organisme.
"[La mutilació] Té greus conseqüències per a la salut de les dones: hemorràgies, problemes urinaris, infeccions, complicacions en el part o infertilitat", diu Rius, que afegeix que la cicatriu provoca insensibilitat sexual –que es coneix com a anorgàsmia– i dolor en les relacions sexuals. L'ablació també té importants efectes negatius en l'estabilitat emocional de les dones i pot desencadenar trastorns psicològics com depressió, ansietat, estrès posttraumàtic i falta d'autoestima.
La reconstrucció del clítoris només es fa en dones que ja han completat el seu desenvolupament sexual (mai abans de la pubertat) i és relativament senzilla: és una cirurgia ambulatòria que té una durada màxima de 40 minuts i les pacients poden rebre l'alta el mateix dia. En pràcticament set de cada 10 casos es recupera la sensibilitat i l'aspecte d'un clítoris natural. Amb tot, la ginecòloga apunta que hi ha dones que demanen informació, assessorament i fins i tot data per a la reconstrucció i que el dia de la intervenció no es presenten a l'hospital. Entre el 2016 i el 2019, un total de 13 dones que havien sol·licitat passar per quiròfan es van fer enrere. "Moltes viuen en un entorn sociocultural complicat. Poques pacients que volen fer-se l'operació s'hi neguen voluntàriament", afegeix.
La falta d'informació també exerceix un gran paper. "Tots els casos que ens arriben i s'han d'operar els operem. Però moltes dones ni tan sols saben que poden fer-ho", assenyala el cap del servei de ginecologia del Clínic, Francesc Carmona. La Khadijetou lamenta que no existeixi cap xarxa de "supervivents" que doni suport i referències de l'operació a dones que dubten si fer o no el pas.
El treball comunitari, a través de serveis socials i entitats locals, és clau i, de fet, des del Clínic atribueixen el repunt de reconstruccions l'any 2019 (vegeu gràfic) a aquestes intervencions. De la trentena d'operacions que s'han fet des del 2016, tretze es van fer l'any passat. El 2016 van passar per quiròfan nou dones; el 2017, quatre, i el 2018, quatre més. Aquest any, i només el mes de gener, el Clínic ja ha operat dues dones, entre les quals la Khadijetou. "Per fi estic bé. I vull demanar a les altres víctimes que no tinguin por, perquè el problema té una solució", ha dit, emocionada.
Des del 2007 la Fundació Dexeus Dona ofereix un programa gratuït de reconstrucció genital post-ablació a dones immigrants, liderat pel primer metge que va realitzar una intervenció d'aquest tipus a l'Estat, el doctor Pere Barri Soldevila. Fins al 31 de desembre, s'han atès 161 dones, si bé només s'ha restituït anatòmicament el clítoris al 65% (105).