TRÀNSIT
Societat28/05/2019

Vianants ‘zombis’, la nova amenaça viària mundial

Nova York vol sancionar però a Europa i l’Àsia s’estén la senyalització a terra per evitar accidents

Gemma Garrido Granger
i Gemma Garrido Granger

BarcelonaSemàfors a terra, carrils especials o directament multes són algunes de les mesures que diferents ciutats ja han començat a aplicar per evitar que els vianants que no poden estar-se de mirar el mòbil a totes hores s’accidentin o siguin atropellats quan creuen de carrer. Segons un estudi del British Medical Journal, un terç dels vianants caminen distrets i amb els ulls fixos a la pantalla del telèfon. “És evident que som dependents: els mòbils s’han incorporat al nostre cos com si fos una pròtesi”, valora a l’ARA el sociòleg expert en emocions i tecnologia Francesc Núñez.

Cada vegada la societat és més dependent dels smartphones : les persones el consulten fins a 150 vegades al dia i moltes no aixequen la mirada ni tan sols quan han de travessar una carretera. Aquest comportament sembla intolerable quan l’usuari és un conductor, però els experts alerten que encara costa que també els vianants el reconeguin com a conducta de risc. Per redreçar la situació, Nova York planteja sancionar les persones que es desplacen amb l’atenció centrada en el telèfon, com ja fa Honolulu (Hawaii). Altres ciutats com Chongqing (Xina) i Bangkok (Tailàndia) han optat per habilitar un carril especial, únicament per als vianants zombis -una denominació en al·lusió a la forma de caminar abstreta d’aquests vianants.

Cargando
No hay anuncios

A Catalunya, Sant Cugat del Vallès és pionera en la instal·lació de semàfors a terra per alertar els vianants del perill. El consistori va col·locar el 2016 petites llums led a la plaça dels Quatre Cantons, una de les zones amb més circulació de persones i vehicles, per potenciar la seguretat viària del municipi. Fonts municipals expliquen a l’ARA que no es descarta ampliar el servei a altres punts de la ciutat perquè “millora el trànsit”. Sant Cugat va posar la primera pedra -el cost de la qual va ser de 5.000 euros-, però altres ciutats ja han incorporat balises lluminoses per reforçar els semàfors tradicionals, justament, per pal·liar la dependència dels usuaris tecnològics. A Vila (Eivissa) o a la zona comercial d’Andorra la Vella també han instal·lat aquestes senyalitzacions, així com a Bodegraven (Països Baixos) i Singapur. Si bé l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no considera l’addicció al telèfon com un trastorn, el coordinador terapèutic del centre d’addiccions CCAdicciones de Tarragona, Javier Porto, remarca que l’ús massiu i normalitzat pot arribar a provocar en l’usuari la necessitat de tenir-lo i fer-lo servir en tot moment i, fins i tot, exposar-se a patir accidents o ser atropellat per culpa de la distracció. En aquest sentit, el psicòleg afirma: “La pregunta que s’ha de fer és: per què no poden estar sense mirar el mòbil uns segons, ni tan sols per creuar un carrer de forma segura?”

Un estudi del Pew Research Center conclou que la meitat dels usuaris de mòbil ensopeguen mentre miren el dispositiu. Els experts, però, defensen que legislar la circulació de les persones, posar espais específics o multar-les per caminar mirant el mòbil no és la millor opció. “En llocs concrets, les sancions poden ser satisfactòries, com ja es va fer amb el casc o el cinturó, però la gent ha d’aixecar la vista del mòbil per civisme i per no perdre’s el món del seu voltant. Això només s’aconsegueix amb pedagogia”, conclou Manuel Armayones, director de desenvolupament de l’eHealth Center de la UOC.