Què tenen a veure les universitats nigerianes amb la prostitució a les Rambles de Barcelona?

Barcelona"Vaig perdre 34 amics en dos anys, els van matar grups rivals o la policia", explicava dissabte Levi Imoter en una entrevista al diari nigerià 'Vanguard'. Té 29 anys i, quan encara anava a l'institut, el van captar els membres d'una secta estudiantil. Estudiava a Vandeikya, al sud-est de Nigèria, on aquesta mena de grups no són com els sindicats d'estudiants d'aquí ni les fraternitats dels EUA. No hi tenen res a veure. Una pista: la macrooperació dels Mossos d'Esquadra que es va fer el 16 de novembre contra una màfia nigeriana de prostitució forçada va desarticular la secció local a Catalunya de la Supreme Eiye Confraternity –literalment, la 'Fraternitat de l'Àguila Suprema'–, un grup sorgit a Nigèria que imita una fraternitat estudiantil i que actuava a llocs com les Rambles de Barcelona i als voltants del Camp Nou. Els policies van arrestar 21 persones.

L'operació dels Mossos del mes passat és la tercera que la policia catalana fa contra Supreme Eiye a Catalunya. De fet, ahir mateix es va acabar el judici per l'operació Moai, que ja havia colpejat la secció local de l'organització criminal el 2012. En aquella operació, en teoria, la policia també hauria arrestat el dirigent d'Eiye a Barcelona, però ell no s'ha assegut al banc dels acusats; la causa en contra seva es va arxivar per manca de proves. Al judici hi va declarar la setmana passada la víctima d'Eiye i testimoni protegida XX201. Ho va fer per videoconferència, perquè ja no viu a Barcelona, i segons fonts que van escoltar-la es va refermar en la seva versió tot i que va exculpar un dels acusats que, en declaracions anteriors, sí que havia implicat en la trama de Supreme Eiye.

Entitats com Eiye i la que va captar Levi Imoter funcionen com autèntiques sectes. Les víctimes de Barcelona asseguren que les amenaçaven de matar-les i torturar-les però també amb rituals vudú en contra d'elles i de les seves famílies. Imoter admet a l'entrevista que no és cap sant, però manté que ell no va matar mai ningú i que, després de deu anys en grups estudiantils criminals, ha deixat aquest món, un problema que va molt més enllà de les fronteres d'aquest país del Golf de Guinea conegut també pels atacs de Boko Haram. El ritual que el va iniciar a la primera secta o societat secreta estudiantil va durar sis hores i mitja. Imoter les va passar amb catorze companys i, segons diu, va ser tan dur que un dels iniciats va acabar amb la cama trencada, i un altre, sord.

Quan Imoter va superar la iniciació va entrar a la Black Skull. Més tard, ja a la universitat, va passar a la secta Black Axe. "El procés d'iniciació va ser més dur", diu a l'entrevista sense donar-ne més detalls. Black Axe té un origen comú amb la Supreme Eiye Confraternity, també coneguda com a National Association of Airlords. Membres de totes dues entitats, que funcionen com a autèntiques organitzacions criminals, s'han enfrontat més d'una vegada.

El 3 de maig, uns homes van disparar un microbús a Benin City –també al sud de Nigèria– i en van matar dos dels passatgers. Com a les pel·lícules, van fugir en un cotxe a tota velocitat. Segons el 'Vanguard', tan sols va ser un altre episodi de l'últim enfrontament entre Black Axe, Manfight i Supreme Eiye; uns dies abans ja havien mort un altre home a cops de destral; pel cap baix, la lluita ja havia causat set víctimes en una setmana. Les guerres entre sectes que s'autoanomenen fraternitats fa anys que són habituals a Benin City i a tot l'estat d'Edo, que és un dels principals epicentres de la violència entre aquests grups i on van néixer Black Axe i Eiye. També és on, segons els Mossos, Eiye ha captat la majoria de dones que ha prostituït a la força a Barcelona.

Les fraternitats estudiantils no eren una amenaça per a la societat nigeriana quan Wole Soyinka, el primer premi Nobel de literatura africà, va fundar la primera del país el 1953, The Pyrates ['Els pirates'], a la Universitat d'Ibadan. El grup va lluitar sempre des de la no-violència contra el colonialisme, l'etnicisme, les males polítiques universitàries i l'explotació sexual de les estudiants per part dels professors, segons el politòleg investigador del King's College de Londres Kialee Nyiayaana. En un article a la revista acadèmica 'Eras', Nyiayaana explica que les sectes o societats secretes es van escampar per les universitats nigerianes a partir de finals dels 70 i es van convertir "en una força positiva en la lluita per a la modernització social i política". Va ser llavors quan va néixer Black Axe.

Als anys vuitanta, aquests grups "van degenerar cap a organitzacions criminals i violentes", continua Nyiayaana. Alguns membres dels 'Pirates' es van escindir i van crear les sectes Supreme Eiye i Bucaneer. D'allà en van sortir grups com Black Eye, Vikings i Mafia, entre altres. "El sistema universitari sencer es va infectar amb el virus de la manca de llei, la violència i la corrupció, que havien esdevingut característics de la societat nigeriana en general des del cop d'estat militar del 1966", afegeix el politòleg, que parla d'un "estat en fallida" que es manté avui en dia.

El 2005 el fundador de la primera fraternitat nigeriana, Wole Soyinka, va publicar a 'The Guardian' un dur article contra tot allò en què s'havien convertit aquesta mena de grups estudiantils: 'Un somni pervertit', es titulava. "Extorsionen, violen, fan servir àcid per desfigurar dones que els han rebutjat i serveixen com a sicaris dels polítics", hi diu Soyinka. L'escriptor afegeix que anomenar 'fraternitats estudiantils' a les actuals sectes i organitzacions criminals que escampen el terror entre les universitats i la societat nigeriana "és com anomenar 'terapeuta sexual' a un violador en sèrie".

Soyinka també va fer un breu documental que es va emetre pel Channel 4 britànic en què explicava que en dos anys havien mort 80 estudiants en la violència entre les sectes. I no s'havia empresonat ningú. Hi parlava sense embuts de la connivència d'aquests grups amb la policia i els polítics i de tota mena de crims, incloent-hi decapitacions. Podeu veure el breu documental en anglès aquí:

L'activitat d'aquests grups, que d'entrada es concentrava a les universitats i a les zones urbanes, ha arribat a les zones rurals, sobretot al delta del Níger. En aquest camí també ha passat de centrar-se en joves de famílies benestants a captar membres d'entorns més desafavorits. Nyiayaana recorda que les sectes o societats secretes no són un fenomen nou a l'Àfrica, explica que són tradicionals però que abans eren exclusius per a adults, que formar-ne part donava prestigi i arrelaven en antigues pràctiques religioses i espirituals. A Nigèria n'hi havia de diferents per a cada ètnia, però les societats secretes universitàries que es van escampar als anys vuitanta "responien a les canviants realitats econòmiques i socials" del país. "Primer funcionaven com a organitzacions de la societat civil, però després es van fraccionar i es van transformar en grups violents", explica el politòleg. El 2004 el govern nigerià va identificar 103 sectes o societats secretes que operaven al país.

Amb més de 180 milions d'habitants i de 400 grups ètnics diferents, Nigèria és l'estat més poblat de l'Àfrica i el centre econòmic del golf de Guinea. Hi actuen grups organitzats dedicats especialment al tràfic de drogues, i armes blanques, blanqueig de diners, corrupció, segrestos i pirateria, segons l'informe 'L'impacte del crim organitzat en la governança a l'Àfrica occidental', coordinat pel sociòleg i criminòleg nigerià Etannibi Alemika. L'informe, que cita el govern dels Estats Units, diu que les empreses criminals nigerianes actuen en seixanta països arreu del món: "blanquegen diners a Hong Kong, compren cocaïna als Andes, gestionen prostitució i apostes a Espanya i corrompen negocis legítims a la Gran Bretanya amb el crim financer".

L'informe d'Alemika identifica la zona urbana de Lagos i l'estat nigerià d'Edo com els principals punts on els traficants de persones –sobretot de dones i nens– capten les víctimes. Moltes dones de la capital d'Edo, Benin City, acaben per força a Barcelona, esperant clients en una cantonada de les Rambles, en un club de mala mort, o entre les ombres d'algun racó a la vora del Camp Nou.