“A veure si això et serveix d’aprenentatge per no tornar sola a aquestes hores de la nit”

BarcelonaL’Èlia Pallisé tenia 21 anys. Era el 7 de juny del 2019 i tornava de festa al seu pis de Vallcarca, a Barcelona. Va girar la clau al pany i va sentir com algú se li tirava al damunt i li tapava la boca. El dia començava a despuntar, eren les 6.30 h. Va poder etzibar un cop de colze al seu agressor i tots dos van caure a terra. “Em va començar a estrangular i jo només pensava que hi havia gent a casa, vaig intentar picar a la porta”, explica. Van ser uns segons d’angoixa, ella lluitant per evitar que l’home, amb caputxa, guants i tapaboques, que s’havia situat damunt seu, pogués agredir-la. “No podia respirar i vaig començar a perdre el coneixement, però vaig poder fer-li mal al bessó i, quan em va deixar anar, vaig cridar tan fort com vaig poder”. La següent imatge que té és la de la seva companya de pis, amb qui havia parlat per telèfon després de baixar del metro, ajudant-la a aixecar-se.

Sense credibilitat

“Tenia un atac d’ansietat, no tenia assimilat el que m’havia passat. Primer pensava que m’havia intentat atracar, però el bolso no se l’havia endut”, reflexiona. Un cop recuperada del sotrac van trucar a emergències, però com que no tenia ferides greus els van dir que anessin al metge i després a comissaria.

Així doncs, a un quart de 10, amb l’informe mèdic sota el braç, va entrar a la comissaria de Mossos d’Esquadra de Vallcarca. “Quan vaig dir que tornava de festa la meva credibilitat es va acabar. Sempre em demanaven si jo havia tingut la sensació que em violaven. M’ho van preguntar set o vuit cops. Et fan creure que és cosa teva, que t’imagines coses i ho magnifiques”, explica l’Èlia.

Un amic de la seva companya de pis també va declarar. Quan van sentir els crits va baixar apressadament i va perseguir l’home fins que en va perdre el rastre a l’avinguda Vallcarca. Mitja hora després de començar a declarar, l’Èlia sortia amb la sensació que no havia sigut un intent d’agressió sexual sinó de robatori. “Vaig sortir pensant «Potser sí que n’he fet un gra massa». Però després vaig veure que no m’havien escoltat, que ja és prou difícil explicar-ho com perquè et tractin així. Estava més enfadada i em sentia més impotent per com m’havien tractat que pel que m’havia passat”, diu. Sobretot perquè, segons ella, quan sortia de fer la denúncia, l’agent va dirigir-li una frase feridora: “A veure si això et serveix d’aprenentatge per no tornar sola a aquestes hores de la nit”.

Al cap de dos dies la unitat d’investigació li va trucar per preguntar-li una sèrie de qüestions, com, per exemple, com anava vestida -per fer el seguiment de les càmeres de seguretat del metro-. Al cos policial estan convençuts que es va actuar bé i que la noia, en part per la situació que havia viscut, no va saber transmetre el que havia passat, ja que, de fet, en la declaració no apareix cap menció a l’intent d’agressió sexual i ella va donar-la per vàlida. A més, assenyalen que quan li van tornar a trucar l’Èlia tampoc va aportar res que pogués fer pensar que es va tractar d’un delicte sexual i, per això, es va instruir com a delicte de lesions lleus. “Per a nosaltres és molt important detectar si hi ha un intent d’agressió sexual”, apunten fonts del cos, ja que permet posar el focus en la zona on passen els fets per si l’autor és reincident.

En tot cas, l’incident va fer mal a la noia, que “durant tres mesos tenia por” quan sortia de casa. “Em veia tirada a terra cada cop que entrava a casa, sempre demanava a algú que em vingués a buscar al metro quan tornava tard”, explica l’Èlia.