Veu HD: telefonia d'alta fidelitat

La música es va digitalitzar al 1982 de manera generalitzada amb el disc compacte. La televisió ho ha fet fa pocs anys després amb el desplegament de la TDT. En tots dos casos, la percepció dels consumidors ha estat d'una millora de la qualitat. En canvi, la telefonia fixa, que és digital -entre centrals- des de començament dels anys 80, i la mòbil, que ho és des del 1991 d'extrem a extrem de la conversa gràcies a l'adopció del sistema GSM, segueixen oferint la mateixa qualitat d'audició que fa dècades, quan la qualitat de les línies no donava per a més. El característic so telefònic, que podeu simular fàcilment pessigant-vos el nas mentre parleu, té retallats els aguts i els greus; en un equip de música, podeu posar a zero els botons dels dos extrems de l'equalitzador.

Tècnicament, la telefonia clàssica té una banda de freqüències que només va dels 300 Hz als 3.400 Hz, tan limitada que en molts casos resulta difícil identificar l'interlocutor. La retallada de la banda s'aplica en diversos punts de la cadena de transmissió, per limitacions pròpies de les comunicacions analògiques a llarga distància: no calia injectar en les línies telefòniques unes freqüències que no arribarien de cap manera a la seva destinació.

Però l'oïda humana -si més no, la dels joves- pot percebre freqüències entre els 20 i els 20.000 Hz, i els aparells receptors poden oferir una banda de freqüències molt més àmplia, com ho demostra l'ús creixent dels mòbils per escoltar música.

Últimament, però, la situació s'ha animat una mica. A igualtat de cobertura, sigui pròpia o subcontractada, i amb unes tarifes relativament semblants, les operadores de telecomunicacions han de competir en qualitat, i malgrat que els serveis de dades (com la missatgeria, l'accés a internet) tenen cada vegada més pes en el seu negoci, gairebé el 65% dels ingressos de les companyies procedeix de les comunicacions de veu, i es calcula que al 2014 encara serà el 60%.

També competeixen amb els serveis de telefonia per internet, com Skype, que en haver nascut ja digitals, proporcionen una millor qualitat d'audició que la telefonia convencional.

Per aquest motiu, algunes telefòniques han començat a oferir una millor qualitat de so en les trucades de veu com a argument per treure clients a la competència. Al nostre país, la pionera ha estat Orange, que des de fa un any disposa de l'anomenada Veu HD, un servei de comunicacions de veu que permet unes converses molt més intel·ligibles, amb més claredat i menys soroll de fons.

El secret és l'ús de la tecnologia AMR-WB (Adaptive Multi Rate WideBand), que amplia la banda de freqüències per sota, fins als 100 Hz, i per sobre, fins als 7.000 Hz.

Els catalans hem estat els primers consumidors de l'Estat a poder gaudir de la Veu HD: Orange va posar en marxa l'any passat a Barcelona un servei pilot amb ocasió del congrés mundial de mòbils, i l'ha anat estenent a la resta del país. Fa uns mesos va començar a instal·lar també equips AMR-WB del fabricant Ericsson a les seves centrals de telefonia fixa, de manera que ja té clients que poden parlar i escoltar en alta fidelitat tant des del telèfon mòbil com des del de casa. Ni Movistar ni Vodafone, les altres dues grans operadores, han manifestat la seva intenció d'oferir serveis de Veu HD, malgrat que s'ha comprovat que les trucades amb aquest sistema duren més estona, en ser més agradables.

El punt feble de la Veu HD és la compatibilitat. Per les seves característiques, el sistema només s'aprofita plenament quan tota la comunicació s'efectua amb el mateix protocol. És a dir, per disposar de la màxima qualitat, han de ser compatibles amb AMR-WB no només el telèfon que fa la trucada, sinó també el que la rep i totes les centrals telefòniques que intervenen en la comunicació.

Per tant, cal disposar de telèfons amb capacitat de Veu HD i contractar el servei amb Orange, que és encara l'única companyia que l'ofereix aquí. De fet, és habitual comprar els mòbils per parelles. Afortunadament, les barreres d'entrada a la Veu HD són inexistents. Orange no cobra cap suplement pel servei de veu d'alta qualitat respecte al convencional, i al mercat hi ha una gran varietat de telèfons mòbils compatibles amb AMR-WB. La mateixa companyia ofereix en règim subvencionat els models Xperia X8 de Sony Ericsson i 5230 i X6 de Nokia, i ben aviat afegirà els nous C5 i C6 d'aquesta mateixa marca.

No són els únics: altres mòbils Nokia, com l'E72, també disposen de la tecnologia, igual que alguns telèfons de Samsung i HTC amb sistema Android. En canvi, els iPhone d'Apple no especifiquen aquesta possibilitat.

Desprès de provar la telefonia d'alta qualitat, la meva recomanació personal és que mireu les especificacions del pròxim mòbil que tingueu previst comprar, i descarteu tots els que no siguin compatibles amb AMR-WB.