El veto judicial a les restriccions de Madrid, un nou exemple d'"inseguretat jurídica"

BarcelonaResolucions judicials contradictòries, diferents fórmules legals per imposar restriccions, municipis on es mantenen i d'altres on s'anul·len. Des de l'aixecament de l'estat d'alarma, les situacions han estat múltiples: es va veure en el confinament perimetral del Segrià –primer tombat als jutjats i posteriorment avalat, després que el Govern optés per una altra fórmula legal per tirar-lo endavant–, o en la prohibició de fumar al carrer, avalada en algunes comunitats i tombada en el cas de Madrid. I tot plegat genera "inseguretat jurídica", expliquen en declaracions a a l'ARA el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Arbós i el de dret processal de la mateixa institució Jordi Nieva-Fenoll.

Per a Arbós un dels problemes és que fins ara quan els tribunals entraven a valorar una decisió presa per una autoritat competent en matèria de salut, avaluaven un cas concret i no una situació "global" com ara una pandèmia. Per això considera que una de les solucions podria passar perquè abans que les mesures preses pels governs autonòmics arribessin als tribunals passessin pel control dels Parlaments.

El veto judicial a les restriccions de Madrid és un nou exemple d'aquesta inseguretat jurídica. Nieva-Fenoll creu que la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Madrid evidencia la necessitat "d'unificar criteris" en matèria judicial. El catedràtic de dret processal de la UB considera que el recurs que es presenti al Tribunal Suprem pot ser una bona oportunitat perquè aquesta instància judicial, de màxim rang, posi ordre en aquest sentit i dicti un criteri comú a aplicar des de la via judicial.

Els límits de l'ordenament

Nieva-Fenoll explica que el veto a les restriccions de Madrid evidencia també "les limitacions de l'ordenament espanyol". "No és àgil i s'acaba sent víctima d'un sistema federal imperfecte", adverteix l'expert en dret processal.

El catedràtic de la UB també apunta que un altre dels problemes és que "la Constitució és molt genèrica". Per això considera que, si la solució no arriba a través d'una unificació de criteris en la via judicial, sigui "el legislador" qui la porti a terme. "Al final, un jutge no pot fer de legislador", apunta Nieva-Fenoll.