Veto europeu als plàstics que més s’abandonen i contaminen els oceans

BarcelonaUn got, una canyeta, una forquilla de plàstic. Són exemples dels objectes que més es troben abandonats a les platges europees. Els plàstics representen el 80% dels residus que embruten els medis marins, i els productes d’un sol ús fets amb aquest material sumen tots sols el 40%. Són protagonistes de les batudes de neteja periòdiques en espais naturals i costers d’arreu del continent. Les tones creixents de residus que es recullen i l’amenaça que suposen per a determinades espècies -només cal recordar, per exemple, el catxalot mort a Múrcia que havia ingerit 29 quilos de plàstic- han fet que la Comissió Europea (CE) presenti una proposta sense precedents.

Per primer cop, i argumentant la urgència de protegir el medi ambient, la CE ha elaborat una llista negra amb els 10 productes de plàstic d’un sol ús més abocats indiscriminadament i l’ha traduït en una nova directiva que s'ha presentat aquest dilluns per endurir la legislació que els regula.

El ventall de mesures que proposa aquest document que ara es traslladarà al Parlament Europeu va des de la prohibició de comercialitzar dins de la UE determinats productes -canyetes, bastonets de les orelles, gots i plats de plàstic- perquè es busquin materials més sostenibles, fins a la creació de sistemes de responsabilitat ampliada del productor que consisteixen a fer pagar les empreses per la quantitat de productes -en aquest cas, plàstics- que posen al mercat i que es transformen en residus. El sistema preveu que els productors cobreixin així el cost que té la posterior recuperació, recollida i reciclatge d’aquests productes. La CE planteja que els sistemes de responsabilitat ampliada s’apliquin a envasos de menjar i begudes per emportar, filtres i burilles de cigarretes, tovalloletes humides o globus [vegeu infografia].

Les entitats ecologistes celebren la proposta “ambiciosa” de la Comissió i confien que no s’aigualeixi en la fase de discussió parlamentària que començarà pròximament. “És el primer cop que s’elabora una normativa que ataca la generació del residu i no es posa el focus només en el reciclatge”, destaca la portaveu de Zero Waste Europe, Ariadna Rodrigo.

“La Comissió Europea demostra una gran ambició amb aquesta directiva en un tema que té un ampli suport de la ciutadania”, assegura la directora general de la plataforma europea Reloop, Clarissa Morawski.

La prova de foc de la directiva es traslladarà els pròxims mesos al Parlament, però l’objectiu de la UE és un tràmit accelerat per tenir la nova legislació aprovada abans de les eleccions europees de l’any que ve. “La indústria farà lobi com boja, però vull pensar que els governs estan més conscienciats i que alguna cosa està canviant també als Parlaments dels estats”, diu Morawski, que creu que la indústria ha de rebre un missatge clar amb aquesta directiva: “Cal canviar la manera de produir: el model actual ja no és acceptable, cal reinventar-se”.

Advertència a l’etiquetatge

Com passa des de fa anys als paquets de tabac, la CE proposa també avançar en la conscienciació dels consumidors a través de l’etiquetatge. Vol que determinats productes portin per llei indicacions que adverteixin que el producte està fet amb un alt contingut de material plàstic i especifiqui la manera com s’ha de reciclar, així com advertiments del dany que pot provocar incomplir aquest mandat i abocar-lo al medi ambient. Entrarien en aquest grup de productes amb un etiquetatge específic les tovalloletes humides o els tampons i compreses, entre altres productes de plàstic com els globus.

La nova directiva incideix en el cas de les ampolles de plàstic de refrescos i begudes, un dels elements més distribuïts i consumits arreu. El text especifica que s’ha de garantir que el 2025 el 90% d’aquestes ampolles de refresc es recuperin per al reciclatge. En el cas d’Espanya, la portaveu de Reloop subratlla que els objectius estan lluny de complir-se i reclama “més transparència i noves maneres de calcular” el percentatge d’ampolles que realment s’està recuperant a través del sistema de contenidor groc, que és on s’han de llençar.

La CE planteja dues alternatives a la directiva: una recollida separada només per a les ampolles de refrescos o la introducció del sistema de dipòsit i retorn que ja funciona en alguns països i que, en el cas d’Espanya, defensen entitats com Retorna. “Ja veiem com grans fabricants de refrescos han moderat el discurs, abans molt bel·ligerant, contra el sistema de dipòsit i l’accepten”, defensa Miquel Roset, director de Retorna. Recorda que el Regne Unit ha sigut l’últim a anunciar que l’implantarà, però que ja funciona en llocs com Escòcia, Malta, Xipre o el Canadà. A Catalunya, aquest sistema serà un dels punts de discussió en la futura llei de residus, pendent des de la legislatura passada. Fins ara només s’ha testat amb una prova pilot a Cadaqués el 2014. Altres comunitats autònomes com les Balears, el País Valencià o Navarra hi estan treballant.