La vespa asiàtica s'estén a cinc comarques de Catalunya

BarcelonaLa vespa asiàtica ('Vespa velutina') s’ha estès durant l’últim any per diverses àrees de Catalunya, segons les últimes dades recollides pel Servei de Fauna i Flora de la Generalitat. En concret, l’insecte s’ha establert a cinc noves comarques el 2017: la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès Oriental i el Maresme. En aquest sentit, durant el 2017 s’ha registrat un creixement exponencial del nombre de nius, que arriben als 370 detectats, enfront dels 116 del 2016, la qual cosa suposa un creixement de més del 68%. Tanmateix, s’estima que només es detecten un 10% dels nius existents.

D’aquesta manera, els tècnics confirmen que aquesta espècie invasora es troba ja plenament instal·lada a Catalunya. Les comarques que pateixen més afectacions en el sector de l’apicultura són l’Alt Empordà, la Garrotxa, la Selva, el Pla de l’Estany i el Gironès, mentre que al Ripollès i el Baix Empordà l’espècie genera més molèsties en construccions i habitatges. L’expansió de la vespa s’ha frenat a les comarques meridionals de Catalunya i la seva presència és inexistent a Tarragona a causa del clima mediterrani.

Encara que no es poden eliminar, la Generalitat ha elaborat un protocol d’actuació per a la vigilància i el control de les poblacions de vespes, en col·laboració amb els apicultors. Consisteix principalment en l’eliminació de nius i en la captura d’abelles reina quan surten de la hibernació -generalment a partir de finals de febrer, amb l’augment de temperatures- mitjançant paranys. En cas de perill per a les persones, els Agents Rurals són els encarregats de la destrucció dels nius. També es treballa conjuntament amb ajuntaments, diputacions i consells comarcals en una estratègia comuna en la lluita contra aquest insecte.

Una espècie invasora que afecta l’apicultura

La vespa asiàtica és una espècie invasora originària de la Xina, el nord de l’Índia i Indonèsia. Va introduir-se a finals del 2004 a França, i posteriorment s’ha anat estenent a una velocitat estimada de 100 km/any. La vespa fa el niu, preferentment, a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com agrícoles o boscoses. Aprofita les valls fluvials i evita les poblacions pures de coníferes. Els adults s’alimenten de líquids dolços (nèctar i mel) i també de fruita madura, i les larves s’alimenten d’abelles i d’altres tipus d’insectes que són capturats pels adults i transportats als nius. Per això la seva presència influeix en el sector de l’apicultura, encara que no sigui una espècie especialment agressiva amb les persones.