Carla Antonelli: "Abans era una vergonya tenir un fill LGTBI, havíem de marxar dels nostres pobles”

MadridCarla Antonelli (Güímar, Tenerife, 1959) ha dedicat gran part de la seva vida a lluitar pels drets de les persones LGTBI i el 2011 es va convertir en la primera diputada trans de tot l’Estat.

Fa poc ha estripat el carnet del PSOE perquè s’estava dilatant la tramitació de la llei trans. ¿Està decebuda amb el seu partit?

— No he estripat cap carnet ni ho faré mai. Jo m’he donat de baixa del PSOE, no del socialisme. I sí, hi ha hagut una decepció. Quan es va obrir la ferida realment va ser el 9 de juny del 2020, quan la llavors secretària d’igualtat del PSOE i vicepresidenta, Carmen Calvo, va enviar a totes les agrupacions [del PSOE] un argumentari i un pamflet transfòbic, que començava dient que es neix home i es neix dona. El 2019, sent ella ministra de Presidència i d’Igualtat, vam portar una llei al Congrés d’idèntiques característiques que la que s’està tramitant. Es va intentar impedir que aquesta norma arribés al consell de ministres fins que Pedro Sánchez va donar el cop de puny sobre la taula. Després, al Congrés, es pretenien allargar els terminis d’esmenes sine die i, el que és pitjor, també esmenar la mateixa llei. Quin xantatge intern s’ha fet perquè un grup parlamentari falti a la paraula?

Parla de l’argumentari del 2020, però fa un any, en el 40è congrés del PSOE, es va aprovar una resolució similar a la llei actual.

— Les incoherències són múltiples. Hi ha un 40è congrés per reafirmar el que havia dit el 39è congrés, on ja hi havia un compromís amb la reforma de la llei 3/2007, l’autodeterminació, la despatologització i la inclusió dels menors. És una falsa polèmica, és una guerra de poder.

Després tornem a la llei, però per a qui no la conegui, vostè fa anys que lluita pels drets de les persones trans.

— Fa 45 anys. Vaig sortir de casa el gener del 1977 sota la llei de perillositat social i d’escàndol públic. Hi havia detencions arbitràries, pallisses a les comissaries. Després d’una pallissa a la comissaria, acabo en un espectacle a Las Palmas de Gran Canaria. L'agost del 1977 surto en un diari demanant el vot per al PSOE i em diuen “Carla, travesti polititzada”. Sense adonar-te’n, actues en defensa pròpia i després parles per al conjunt del col·lectiu.

Aviat es va afiliar al PSOE.

— Sí, entro al PSOE el 1996. El 1997 es crea el grup federal LGTBI del PSOE. Passo a ser la coordinadora de l’àrea trans. Vam treballar en el programa electoral per a les eleccions del 2004 [amb José Luis Rodríguez Zapatero], en què es va incloure el matrimoni igualitari i la llei d’identitat de gènere, entre d’altres. La llei d’identitat de gènere no sortia, es retardava i va arribar el moment d’anunciar una vaga de fam contra el meu partit i el president Zapatero. Ell amb el temps ho ha entès.

El 2011 entra per primer cop a l’Assemblea de Madrid com a diputada. Què va suposar per al col·lectiu?

— La importància de trencar les barreres, de sortir dels terres enganxosos. Però és important que les portes s’obrin perquè entri tothom, no pot ser una qüestió casuística i singular.

Tornant a la llei, una de les esmenes que ha presentat el PSOE passa per l’autorització judicial per als més joves de 16 anys. Què li sembla?

— És un cavall de Troia a la mateixa llei trans. El Tribunal Constitucional l’any 2019 va dictaminar que la llei 3/2007 no era constitucional en l’apartat que excloïa els menors de 12 a 16. Va dir que els menors tenen dret a canvi de nom i de sexe registral amb una persistència de tres anys. 

¿A vegades es parla del canvi de sexe com si fos una decisió presa d’un dia per l’altre? 

— És el que han volgut donar entendre. Pretenen donar una imatge frívola i criminalitzar un conjunt de persones. Parlar de casos singulars. ¿Què passa, que cap dona mata els seus fills, el seu marit o una altra dona? ¿No hi ha cap denúncia per violència de gènere falsa? Tothom sap que tot això existeix. ¿Això vol dir que la llei de violència és dolenta? No. La llei ha de perseguir les situacions en què s’abusa de les normatives. Destacar això és diabòlic i vergonyós.

Si la llei s’aprova, la dreta la pot acabar portant als tribunals.

— Ho recorreran sempre. Però el TC ja s’ha pronunciat sobre els drets concrets dels menors i que qualsevol discriminació a les persones trans és inacceptable.

Alguna vegada ha dit que pensava que no superaria els 45 anys per la vida predestinada de les persones trans. S’ha avançat en drets, però què queda?

— Veia companyes que no superaven els 30 anys de vida, per morts no naturals, violències, desarrelament familiar, perquè acabaven al carrer, per les drogues, pels suïcidis i perquè la vida les havia torturat. Ja vaig pels 63, ara. Què ha canviat? Que les famílies s’han conscienciat. Abans era una vergonya tenir una filla o un fill LGTBI, trans. Havíem de marxar dels nostres pobles.

Aquesta llei és suficient?

— Si queda enrere tot el que s’està quedant enrere, sortirà coixa. És un avenç en l’aspecte mateix del dret a l’autodeterminació personal, que batallarem per aconseguir-lo fins a la mort. No som el primer país del món: Noruega, Islàndia i Argentina tenen lleis similars. Si algú en fa mal ús intencionadament, que caigui el pes de la llei sobre seu.