Catalunya confirma el primer cas de la variant britànica del coronavirus

BarcelonaLa variant del SARS-CoV-2 identificada al Regne Unit, que és fins a un 70% més contagiosa, ja és a Catalunya. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha confirmat que s'ha detectat un primer cas d'aquesta mutació i ha admès que no es pot descartar que n'hi hagi més. De fet, els primers estudis apunten que aquesta alteració del coronavirus es transmet molt més de pressa que la coneguda fins ara i, per això, es farà l'estudi de contactes d'aquest primer contagiat per intentar fer un seguiment dels possibles positius relacionats. El primer infectat és una persona provinent del Regne Unit que resideix a Catalunya. Tot i que la consellera s'ha negat a donar més detalls, ha assegurat que està estable i que no ha requerit hospitalització.

Vergés ha reconegut que "és probable que hi hagi més casos". "Era una qüestió de temps", ha dit en una entrevista a RAC1. "No som una illa. Tard o d'hora la trobaríem", ha corroborat poc després el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, que ha assegurat que es faran rastrejos per monitorar l'avenç d'aquesta variant mitjançant l'anàlisi de les mostres. "Ens concentrarem en seqüenciar les parts del genoma on sabem que podem trobar les mutacions per intentar saber de manera àgil si s'estendrà o no", ha resumit.

El primer cas d'aquesta mutació del coronavirus a Espanya es va fer públic el dia de Sant Esteve a Madrid, però també se n'han detectat al País Valencià i Andalusia. Tot i que Argimon ha admès que encara hi ha incògnites entorn a aquesta variant identificada al Regne Unit, com ara si realment és més transmissible entre infants i joves menors d'edat –ha dit que hi ha estudis contradictoris en marxa–, ha anticipat que "seria molt estrany” que pogués alterar els plans de la campanya de vacunació. "No sembla que la variant tingui un impacte en la gravetat clínica dels infectats per ella mateixa, però és evident que com més ràpid es propagui, hi haurà més casos i més risc d'ingressar", ha sintetitzat el coordinador de la unitat de seguiment del covid-19, l'epidemiòleg Jacobo Mendioroz.

Sigui com sigui, la consellera ha deixat clar que tot plegat "no farà variar els plans del departament" i ha insistit que les escoles reobriran "segur" dilluns tot i la situació epidemiològica preocupant que es viu al país i que ja està tenint "un impacte assistencial claríssim". Vergés ha assegurat que no ha tingut sobre la taula "cap informe" tècnic que recomanés el tancament dels centres educatius com una opció clau per gestionar la pandèmia. Així, els centres reobriran tal com estava previst i es faran cribatges massius entre docents i personal administratiu per detectar possibles casos asimptomàtics que es podrien haver produït durant els festius de Nadal.

No es descarta la pròrroga de les restriccions

Aquest dijous han entrat en vigor restriccions més estrictes a la mobilitat i la interacció social: la població no pot sortir del seu municipi de residència si no es per motius justificats, com anar a la feina, i l'activitat comercial haurà de funcionar a mig gas. Unes mesures que inicialment estan previstes per als pròxims deu dies i que Vergés ha explicat que "anirien molt bé" si encara fossin més estrictes i restrictives. Amb tot, en la línia del que ha estat al·legant el Govern les últimes setmanes, ha destacat que l'emergència no només té efectes en la salut, sinó també en l'àmbit emocional i econòmic.

Sobre la impossibilitat de plantejar restriccions més dures o un confinament total precisament per la delicada situació econòmica del país, fruit de la tongada de restriccions que s'encadenen des de setembre i que han afeblit el teixit empresarial, la consellera de Salut ha sigut molt crítica amb el govern espanyol i l'ha acusat de no garantir una política d'ajudes per anticipar-se i esmorteir els efectes econòmics. "És l'únic estat que no ha donat ajudes directes a les persones", ha denunciat Vergés. També el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha detallat que el confinament total és "inviable" jurídicament ja que l'actual estat d'alarma no el preveu i, en tot cas, caldria un decret diferent.

Per aquest motiu, ha dit, les autoritats sanitàries no descarten que calgui allargar les mesures actuals més dels deu dies previstos, endurir-les o, fins i tot, posar damunt la taula el confinament total si calgués. "Les restriccions hi són per complir-se perquè no calgui allargar-les o endurir-les", ha matisat Vergés. També Argimon ha admès que les mesures només podrien frenar la corba, no doblegar-la, i ha advertit que el país encara unes setmanes amb una incidència molt elevada i unes unitats de crítics en creixement constant. Les restriccions, doncs, només poden ajudar a alentir l'avenç, ha apuntat. "Són mesures [les restriccions actuals] que han de tenir un gran impacte en un termini molt curt de temps”, ha afirmat Argimon, que ha emmarcat l'empitjorament dels indicadors de Catalunya en un context d'acceleració epidemiològica d'àmbit europeu.

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha advertit, per la seva banda, que "venen setmanes complicades i s'ha de mantenir la guàrdia alta". A l'espera de l'actualització de les últimes dades aquest dijous a la tarda i quan s'està a prop dels 2 milions de contagis des de l'inici de la pandèmia, la preocupació davant una tercera onada ha posat damunt la taula la possibilitat d'ampliar les restriccions. Illa ha descartat un confinament domiciliari i ha insistit que ja hi ha "un ventall de mesures acordades entre les comunitats que permeten un marge d'actuació per doblegar la corba". Tanmateix, el ministre ha cridat la població a seguir al peu de la lletra les mesures aprovades en cada territori.

Calma tensa als hospitals

L'efecte de les trobades i el moviment durant el mes de desembre està fent augmentar la pressió hospitalària. El mateix dia que Vergés ha confirmat que ja han detectat un cas de la variant britànica a Catalunya, Salut ha notificat 101 ingressos més per covid a les plantes catalanes. Ahir aquesta mateixa dada era de 9 pacients nous. A les UCI el creixement és més lent però ja hi ha 417 persones greus. "El ritme d'ingressos és molt elevat i ja tenim 100 noves entrades diàries a planta, cosa que és preocupant perquè indica que les setmanes vinents tindrem més pressió assistencial i, poc després, més casos a les UCI", ha alertat Mendioroz.

El risc de rebrot també continua a l'alça i s'enfila avui deu punts més que ahir, fins als 586; cal anar fins al 10 de novembre per trobar una xifra superior. Els nous casos confirmats per PCR i test d'antígens baixen lleugerament tot i que segueixen desbocats: 2.308 proves van resultar positives ahir, o sigui un 8,18% del total de les que es van fer. La mitjana d'edat se situa en els 43,85 anys i la majoria d'afectats segueixen sent dones, concretament un 52,78%.

Les defuncions notificades en les últimes 24 hores per coronavirus són 48 i ja són almenys 17.443 les persones que han mort per aquest motiu des de l'inici de la pandèmia, sempre segons les dades oficials del departament.