Verge exigeix a l'Estat que reconegui per llei totes les formes de violència masclista
La consellera recorda que la norma catalana, recorreguda pel PP al TC, ja incloïa la violència vicària del cas de Tenerife
BarcelonaEspanya ha d'impulsar una llei que ampliï i reconegui totes les formes i àmbits de la violència masclista, entre les quals la violència vicària que reflecteix l'assassinat de les dues nenes de Tenerife a mans del seu pare en un crim que buscava, també, fer mal a la mare i exparella de l'agressor. Ho ha defensat aquest dissabte la consellera d'Igualtat i Feminismes del Govern, Tània Verge, que ha instat l'Estat a accelerar la transposició del dret internacional que ja preveu aquesta i altres formes de violència masclista.
Verge ha recordat en declaracions a Catalunya Ràdio que la llei catalana (la 17/2020) ja incorporava aquest "ventall de violències" contra les dones, un enfocament integral que va topar amb el Tribunal Constitucional (TC) després que el PP hi interposés un recurs. La consellera ha assegurat que el Govern treballa per respondre el recurs de l'alt tribunal i ha apressat el govern espanyol a transposar les normatives internacionals i seguir el camí de la llei catalana. "La llei estatal continua reconeixent la violència masclista com la que pateix la dona de la parella o exparella, i això dificulta molt l'activació d'alguns mecanismes i recollir altres supòsits en l'àmbit penal", ha subratllat.
"Un maltractador no té diferents cares, un pare maltractador no pot ser un bon pare", ha insistit Verge. Ha afegit que cal que des del món judicial es revisin també les concepcions sobre les decisions familiars i es tinguin en consideració aquests aspectes a l'hora d'assignar custòdies. "No fer-ho és violència institucional cap a les dones", ha recordat.
Sobre aquesta mena de violència, creu que cal que la legislació estatal també la reconegui i ha citat el cas de Juana Rivas, que va ingressar en un centre de reinserció social aquest divendres per complir la pena de presó de dos anys i mig que li va imposar el Tribunal Suprem per no haver tornat els fills al pare, condemnat per maltractament.
Una agenda per desplegar
La consellera ha dit que liderarà un departament "amb agenda" i no reactiu, que plantarà cara als discursos negacionistes envers la violència masclista. Ha insistit que treballarà perquè els poders públics es comportin amb principis de "no revictimització".
A banda, ha dit que les prioritats passaran per treballar per la igualtat de tracte i la no discriminació de col·lectius com les persones LGTBi i els migrants. "És una feina transversal, hem de tenir en compte que els eixos de les desigualtats sovint s'entrecreuen i que hi ha factors de més vulnerabilitat".