Els veïns de l’edifici Venus de la Mina reclamen 100.000 euros a l’administració pel retard en l’enderroc de la finca

Recorden que les condicions per viure-hi són “inhumanes”

L'edifici Venus de la Mina
Acn / Ara
24/07/2019
3 min

Sant Adrià de BesòsLes famílies que viuen a l'edifici Venus del barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs han presentat una reclamació de 100.000 euros al Consorci del Barri de la Mina en concepte de danys i perjudicis pel retard de l'enderroc de la finca. Els afectats -unes 57 famílies- insisteixen que tirar a terra l'edifici era una de les principals mesures del Pla Especial de Reordenació i Millora (PERM) del barri de la Mina aprovat l'any 2002, que pretenia combatre l'exclusió social i promoure la regeneració d'aquesta zona, i remarquen que el 2009 es va aprovar el projecte d'expropiació. Així, els veïns retreuen que fa deu anys que esperen l’enderroc i el reallotjament, perquè la finca té unes condicions "inhumanes" per viure-hi, segons ha reconegut el Síndic de Greuges en un informe.

La reclamació adreçada al Consorci exigeix el pagament de 10.000 euros per a cada any de retard que consideren que acumula l'enderroc. En total, uns 5,7 milions d'euros. "Durant tot aquest temps les famílies de l'edifici Venus han sigut condemnades a malviure en un espai que no reuneix les mínimes condicions per a una existència digna i que, a més, representa un veritable perill per a la seva integritat física", assegura Mariona Torra, advocada del Col·lectiu Ronda i assessora d'una cinquantena de veïns de l'edifici.

Torra insisteix que el pla urbanístic tenia la finalitat de dignificar l'accés a l'habitatge i resoldre la marginalitat de la zona. Dos objectius que, apunta, han quedat paralitzats mentre no s'ha desplegat el pla. "És inacceptable que es paralitzi la tramitació d'un procediment d'expropiació per desavinences respecte al preu a pagar per accedir a uns habitatges que han estat construïts però romanien buits mentre les condicions de vida a Venus esdevenien impròpies d'una ciutat del primer món", afegeix l'advocada.

2002, l'inici d'un pla aturat

El col·lectiu d'advocats Ronda recorda que el juliol del 2002 la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona va aprovar el pla especial de reordenació i millora, que havia de vehicular el Consorci del Barri de la Mina, constituït pels ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i de Barcelona, la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Entre les mesures del pla hi havia expropiar els pisos de l'edifici Venus i reallotjar-ne les famílies afectades, amb previsió que l'actuació permetria, de retruc, desmantellar una important bossa de precarietat social.

Al desembre del 2009, assenyalen els advocats, el Consorci de la Mina va donar llum verda al projecte d'expropiació, que va comportar diverses al·legacions dels veïns afectats, disconformes amb la valoració de les propietats i amb el pla de reallotjament. Però el Consorci va tombar totes les al·legacions, cosa que va incrementar el malestar del veïnat.

L'enuig de les famílies va anar a més quan l'administració va anunciar que reconsiderava l'enderroc i optava per rehabilitar la finca. Una opció que van rebutjar tots els veïns i també l'Ajuntament de Sant Adrià, que va aprovar al ple un acord per exigir al Consorci del Barri de la Mina l'execució íntegra de les accions previstes al pla urbanístic, incloent-hi l'enderroc de l'edifici Venus.

Els advocats critiquen que, deu anys després, el Consorci no ha tramès l'expedient al Jurat d'Expropiació de Catalunya, que és l'òrgan competent per a la taxació, el peritatge i la fixació del preu de les expropiacions promogudes per les administracions públiques. El Col·lectiu Ronda lamenta que l'enderroc estigui en punt mort mentre els veïns continuen habitant en pisos "insalubres i perillosos per a la salut", els quals consideren que "atempten contra la dignitat de l'existència humana".

stats