“Vosaltres veniu a Andorra a comprar oci, nosaltres anem a Catalunya a avortar”

BarcelonaÉs una escena que passava fa poc a Andorra. La noia, dubitativa i angoixada, es planta davant del metge per fer una consulta sobre un possible avortament. Té por. El facultatiu que l'atén abaixa la veu mirant a banda i banda. Es treu la bata, l'acompanya fora de l'edifici i al carrer, recelós de vianants indiscrets que puguin parar l'orella, li explica quines possibilitats té. Totes fora del país: a Andorra l'avortament és un delicte. Això fa que cada any desenes de dones es desplacin a Catalunya i França per dur a terme una acció dolorosa. Tant és si l'embaràs ha sigut fruit d'una violació o hi ha una malformació del fetus, la dona ha de sortir del Principat.

Des del govern andorrà asseguren que han posat les eines necessàries per fer un acompanyament fora del país a les dones que volen avortar. Es fa a través del Servei d'Informació i Atenció a les dones (SIAD), creat aquest març i que ha atès fins ara 12 consultes de dones, no totes relacionades amb processos d'interrupció de l'embaràs.

La majoria de les dones creuen la frontera sense acudir abans als canals que ha disposat l'administració local. Segons dades del departament de Salut de Catalunya, el 2018 van ser 124 andorranes les que van acudir als hospitals catalans per avortar. D'altres van anar a França, i algunes no queden registrades en l'estadística. La Noemí, per exemple, va fer pública la seva experiència l'any passat. "Una malaltia greu durant la gestació em va portar a les portes de la mort. Jo sé què és que t'enviïn a correcuita en una ambulància medicalitzada a Barcelona, ja inconscient. Si m'haguessin pogut intervenir a Andorra les seqüeles físiques i emocionals haurien sigut menors. Però si m'hagués quedat a Andorra, m'hauria mort". L'any 2010 la seva vida va estar en risc perquè a Andorra no es podia avortar.

Moltes d'aquestes dones van acudir a la xarxa La Meri, que des de fa tres anys dona suport a les dones que venen a Catalunya per avortar. La xarxa que va impulsar Stop Violències evita que se sentin soles, si cal les van a buscar a Andorra i les acompanyen durant tot el procés, fins i tot oferint en algun cas allotjament o ajudes econòmiques, ja que un avortament per a una persona no resident a Catalunya pot costar entre 300 i 2.000 euros si hi ha complicacions. Fins i tot hi ha hagut casos de dones que han hagut de demanar un préstec per pagar-ho, asseguren.

La majoria de dones van a Barcelona malgrat que a pocs quilòmetres tenen l'hospital de la Seu d'Urgell, un centre de titularitat privada però que forma part de la xarxa pública, que no està acreditat per fer una interrupció voluntària de l'embaràs. Al patronat de l'hospital hi ha el bisbat d'Urgell.

Stop Violències, al focus

La cara visible de Stop Violències és la psicòloga social Vanessa Mendoza Cortés, a qui la fiscalia andorrana acusa de quatre delictes (calúmnia, difamació, delicte contra el prestigi de les institucions i l'honor) i està sent investigada en un segon procés. Mendoza s'enfronta a penes que poden comportar presó. "Hi ha una cacera de bruixes, volen que tinguem por", denuncia l'activista, que manté contacte permanent amb l'ONU, que des de fa un temps fa un seguiment del seu cas. "Estic en un programa de represaliades de l'ONU", assenyala. El Comitè per a l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (Cedaw) segueix amb "preocupació" les "mesures desproporcionades" que el govern andorrà ha pres contra Stop Violències i Mendoza, i en els seus informes Andorra apareix al costat de Bahrain o Turquia.

Eric Jover, ministre i portaveu del govern andorrà, admet que no és "agradable" tenir aquesta carpeta oberta a l'ONU, però assegura que s'ha facilitat tota la informació necessària per demostrar que no es persegueix ningú i que el govern va portar el cas a Fiscalia perquè Mendoza "va fer unes declaracions que anaven molt més enllà de demanar la legalització de l'avortament", en què parlava de "coaccions" a dones per part de treballadors públics. "A Andorra, si una persona se'n va a avortar fora del país no se la condemna ni se la persegueix", conclou el portaveu.

Una figura del segle XIII

Mendoza lluita des de fa anys perquè les dones del seu país no hagin d'anar a Catalunya per avortar ni siguin "perseguides" i "represaliades". "A Andorra, les dones no som ciutadanes de primera, un home amb poder pot decidir sobre el nostre cos", denuncia. Stop Violències critica la falta de valentia de l'executiu, que "s'amaga sota la falda dels coprínceps" per no tirar endavant el canvi.

El coprincipat se sustenta en una figura medieval del segle XIII, el pariatge, pel qual el bisbe d'Urgell i el president de la República francesa, Joan-Enric Vives i Emmanuel Macron, comparteixen sobirania i són garantia de la continuïtat d'Andorra i l'equilibri amb els estats veïns, tant Espanya com França. "Amb només una signatura, la de Macron, la llei es podria canviar, tal com va passar amb el cas del divorci o la reproducció assistida. Fa 10 anys ens semblava inviable que una parella del mateix sexe es pogués casar i ara es pot. L'únic problema és l'avortament, perquè és l'únic que afecta només les dones", lamenta la presidenta d'Acció Feminista, Antònia Escoda. "Si l'avortament tira endavant, el copríncep [bisbe d'Urgell] abdica i es carrega el coprincipat. Per dir això m'enfronto a delictes d'injúria", diu Mendoza.

El bisbat d'Urgell ha declinat fer valoracions, mentre el govern admet que encara s'han de fer passos per defensar els drets de la dona, però que les peculiaritats del país impedeixen afrontar aquest debat avui dia. "Si el govern és favorable a acceptar que les dones tinguin aquests drets, ¿per què no avancem d'una manera més decidida?", es pregunta Jover. Perquè fer-ho implicaria anar en contra dels "principis bàsics de la Santa Seu" i suposaria la fi de l'Andorra que avui coneixem. "Si cau el copríncep episcopal, cau automàticament el model d'estat i el copríncep francès. Pensem que en el context actual, i vist que podem acompanyar les dones a avortar a països veïns, les pèrdues associades al model institucional fan que sigui millor mantenir-nos en aquestes circumstàncies", explica Jover.

Un argumentari que no convenç les dones que fa anys que reclamen poder exercir dins el seu país els seus drets. "Ens obliguen a fer turisme d'avortament", denuncia Escoda. "Vosaltres veniu a comprar oci i perfums, nosaltres venim a Catalunya a comprar drets. Sou la nostra Londres", resumeix Mendoza. "Hi ha molta invisibilitat, ningú sap els drets i la situació de les dones allà", diu Sílvia Aldavert, de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius.