Veïns de Tossa de Mar: "Mai havia vist el poble així"

Tossa de Mar“Quina pena que fa veure el poble quasi desert”, reconeix la Valèria des del mirador situat entre la platja Gran i la Mar Menuda de Tossa de Mar. És el primer cap de setmana que es permet anar a qualsevol platja de la mateixa regió sanitària, i, per tant, és el primer dissabte que els gironins de l’interior tornen a veure el mar després de tres mesos. Però la majoria van més cap a les poblacions del centre de la Costa Brava, com Platja d’Aro. I aquest matí, a Tossa de Mar, hi havia una afluència minsa: les dues platges sumaven amb prou feines cinquanta persones, una xifra petita comparada amb un cap de setmana de juny dels últims vint anys.

Només el passeig Marítim ja presenta una imatge desoladora: de la vintenta de restaurants i hotels que hi ha, només cinc bars tenen la persiana amunt i les taules a fora. “La majoria s’esperen al dia 15 o a l’1 de juliol. Perquè estan amb ERTOs i a molts els fa por obrir ara i encara perdre-hi més diners, perquè hauràs de pagar el personal”, assenyala un dels cambrers dels pocs establiments oberts i que fa més de cinquanta anys que hi treballa. “Ni a l’hivern hi ha tan poca vida! Mai havia vist el poble així”, diu movent el cap.

A la sorra de la platja Gran, amb prou feines hi ha una quarantena de persones, totalment espaiades i només els nuclis familiars tenen les tovalloles a prop. “Soc població de risc i preferim estar separades”, indica la Laia, veïna de Santa Coloma de Farners, que s'està amb la tovallola a més d’un metre de la seva amiga Marta: “Teníem tantes ganes de platja i sol que hem vingut a primera hora!” Uns metres enllà, dos avis arriben amb la seva neta carregada d’estris per jugar. No tenen cap problema per trobar un espai prou separat de la resta de banyistes. Fins que no es permeti la cirulació entre regions sanitàries ni s’obrin les fronteres, els gironins podran gaudir, per primera vegada en moltes dècades, de les cales de la Costa Brava només per a ells, i cap ajuntament pateix encara per si es produeixen aglomeracions. Però tots aprofiten el temps que els queda per buscar la fórmula d’evitar que aquest estiu es reprodueixin les típiques imatges de platges on no hi cap ni una agulla.

Un dia i mig de viatge

I si a les dues platges del centre de Tossa hi ha poca gent, els carrers del voltant, que a aquestes altures de l’any serien un formigueig, s'hi veien només alguns veïns fent encàrrecs o passejant, la majoria amb mascaretes. I just a l’avinguda Costa Brava es produeix una imatge que, tres mesos abans, hauria sigut d’allò més habitual, però que ara és una raresa: dos joves arrossegant dues grans maletes que duen encara el paper que col·loquen les aerolínies amb el número de vol. “Som socorristes i treballem mig any a l'Argentina i mig any a Tossa. I fa setmanes que hauríem d’haver arribat, però no hi havia vols i ens ha costat moltíssim poder venir”, expliquen en Santiago i l'Ariel. Des que es van tancar les fronteres, s’enlairen pocs avions i la majoria són vols de repatriació, com el que han agafat ells. Però les restriccions de mobilitat que hi ha a tot arreu han causat que, de les vint hores que solien tardar en fer el viatge, ara hagin necessitat un dia i mig: “No hi havia vols entre Madrid i Barcelona, i de Barcelona a Tossa només sortia un autobús al dia”.

Tots dos, demà, començaran per fi la temporada i ja els han enviat els canvis en els protocols que hauran d’aplicar per evitar el contagi. Per exemple, no podran realitzar la tècnica del boca a boca, sinó que ho hauran de fer amb un ventilador Ambú o amb una mascareta. Ells fa tan sols uns minuts que han baixat de l’autobús, però ja han notat l’ambient diferent que es respira al poble.

De fet, aquests dies la vila s’assembla més a la Tossa de Mar de la qual parlen els llibres antics que no pas a la que tothom coneix de cada estiu. Però, potser, amb un regust més amarg que temps enrere. Perquè, com moltes poblacions de la Costa Brava, aquest 2020 ha rebut dues fuetades: primer va ser el temporal Gloria, que va destrossar el litoral, i ara el coronavirus els ha deixat sense la seva principal font d’ingressos: els turistes. “I el pitjor arribarà a l’hivern. Aquí treballàvem sis mesos per viure tot l’any. Però si aquest any podem treballar tres mesos, ja serà molt... però no prou”, admet amb tristesa la Valèria mirant-se les dues platges tan estranyament buides.