El combat contra la droga
Societat10/07/2023

Els veïns del Raval avisen: "La situació ha tornat a empitjorar"

Després d'uns mesos de millora, denuncien que torna a haver-hi més toxicòmans i més inseguretat

Barcelona"Anàvem bé", repeteixen els veïns del Raval. Aquesta època d'optimisme es remunta a finals de l'any passat. Més de 300 residents van sortir al carrer en contra de la presència de toxicòmans i de la inseguretat, el mateix cap de setmana que l'ARA publicava un dossier sobre la seva situació. "Ens van fer cas". Al cap de pocs dies es reunien amb la Guàrdia Urbana i acordaven noves mesures de seguretat. De fet, l'endemà de la concentració la policia barcelonina anunciava que a Ciutat Vella hi hauria un 20% més d'agents. "No ens ho creiem", remarquen els veïns. Des de fa uns mesos, però, tenen la sensació que han tornat a fer tres passes enrere quan encara en quedaven per fer moltes endavant. "La situació ha tornat a empitjorar", conclouen. Aquest divendres l'alcalde, Jaume Collboni, ja va deixar clar que Ciutat Vella és "el districte prioritari" i ha promès batallar contra l'incivisme. Els veïns esperen que aquest només sigui un sotrac més i, si pot ser, l'últim.

Pels grups de Whatsapp que han creat es repeteixen les mateixes imatges. Un toxicòman punxant-se a plena llum del dia. Dues persones practicant sexe tapats amb una manta al carrer. Xeringues pels jardins i parcs... No entenen què ha passat, però lamenten que "amb l'arribada de la calor tot s'ha tornat a descontrolar". No cal sortir de nit (de fet, molts no s'atreveixen) per veure aquestes imatges. A les 20 h, una persona està recolzada a la paret lateral de l'església de Sant Agustí, del segle XVI. Estira el braç, treu una xeringa i es punxa. "És el pa de cada dia", explica un veí que viu just a sobre. Hi ha una desena de persones instal·lades en aquest lateral de la parròquia. Al cap de mitja hora, una noia es posa en la mateixa posició. Aquest cop, li posen una televisió al davant per amagar el que està a punt de fer.

Cargando
No hay anuncios

A 700 metres, als Jardins de les Voltes d'en Cirés, dues persones fan al mateix assegudes en una taula de ping-pong. L'endemà al matí, hi ha dos nens jugant-hi. Deu minuts després, en un racó del carrer de l'Arc del Teatre (al costat de la sala Baluard, un centre de l'Ajuntament on les persones drogodependents poden anar a consumir-hi), s'hi situen un home i una dona. Un vigila que no els miri ningú i l'altre es punxa. "No el pots detenir", apunta una font policial. "Has d'esperar que s’acabi de punxar, que es recuperi i després t'has d'interessar pel seu estat. El primer de tot és la salut", resumeix. Diversos veïns entenen que són persones "malaltes", però demanen més contundència. "Volen mà dura, però no la podem tenir", afegeix el policia.

Els veïns creuen que la situació ha empitjorat per l'arribada de l'estiu, que sempre sol ser més complicat, però també perquè hi ha menys presència policial. Asseguren que tenen comprovat que en punts calents, com els voltants de la sala Baluard o la seu de la Seguretat Social, uns metres més enllà, a principis d'any hi havia dues patrulles permanents. Ara, afirmen, n'hi ha només una i s'hi estan menys hores. Fonts de la Guàrdia Urbana ho desmenteixen. Afirmen que els punts beta (els més conflictius) continuen sent els mateixos i hi ha la mateixa presència. Afegeixen que hi ha molts agents de paisà i potser per això els veïns no en veuen tants.

Cargando
No hay anuncios

Sigui com sigui, hi ha una realitat inqüestionable, i és que com més s'acosta l'estiu més turistes venen i més furts i robatoris hi ha. "Has de prioritzar una urgència", explica una font de la policia. És a dir, que si la patrulla que està controlant la zona de la sala Baluard rep un avís per un robatori, hi ha d'anar. "Es perden un munt d'hores amb una detenció", diu, i afegeix que van "desbordats". Això, lamenta, pot implicar que aquests punts beta no estiguin tan coberts com la resta de l'any.

Cargando
No hay anuncios

"Té totes les coses bones per als dolents"

Sigui com sigui, des de la Guàrdia Urbana apunten que el conflicte dels toxicòmans és més social i sanitari que policial. Una de les preguntes que es fan els veïns és per què venen a drogar-se al seu barri. Detecten la sala Baluard com un dels motius "obvis", però la cosa no acaba aquí. "Ciutat Vella té totes les coses bones per als dolents", apunta el policia. En nombra unes quantes: carrers estrets, molts pisos buits, difícil vigilància... i afegeix que gran part del problema de les drogues és causat pels pisos on en poden comprar i consumir. I a l'estiu, amb l'arribada de turistes, encara estan més transitats. "Cada setmana desarticulem, com a mínim, dos narcopisos", apunta.

Cargando
No hay anuncios

La quinzena de veïns consultats per aquest diari posen el focus en el conflicte de la droga, però diuen que és una de moltes problemàtiques. Ho resumeixen uns quants testimonis. "No puc sortir de casa amb rellotge", comenta un home. "El sistema mèdic està col·lapsat", afegeix un altre. "Els carrers estan bruts", apunta una dona. "I fa una pudor...", afegeix una altra. "I on vaig a comprar?", comenta una tercera. Posa d'exemple el carrer de Sant Pau: 500 metres on a banda i a banda, pràcticament, només hi ha botigues de telefonia. Troben a faltar fruiteries, botigues de queviures, carnisseries i també bars "de tota la vida". "Soc dels últims que quedo", apunta un restaurador a tocar de la rambla del Raval. "Quan era petit em tallava el cabell aquí", explica un altre veí. Ara hi ha les persianes abaixades, vidres trencats i alguna xeringa.

Cargando
No hay anuncios

"També ens falta una òptica", comenta una veïna que ha d'anar fins a la ronda Sant Pau per mirar-se la vista. "I parcs on puguin jugar els nens", diu una mare. De parcs n'hi ha, però explica que o bé li fa por anar-hi per la gent que els freqüenta o estan bruts de materials que fan servir els toxicòmans. "No em canso de recollir xeringues", explica una treballadora de l'empresa de residus, i afegeix que amb l'arribada de l'estiu n'hi ha més. Molts viuen al Raval perquè hi van néixer i es neguen a abandonar-lo, però se'l miren amb pena. Mai ha sigut un barri tranquil, però diuen que en l'última dècada tot s'ha complicat.