Quan els veïns no miren: incivisme en temps de confinament

BarcelonaEn moments d'emergència aflora el millor i també el pitjor de cadascú: la gent que buida prestatges de paper higiènic per tenir-ne molt sense pensar en els altres i, també, la que s'ofereix voluntària per anar a fer la compra de persones grans encara que suposi estar més exposada a possibles contagis. Els carrers més buits pel confinament també han fet reduir el control social –tot i que, a un nivell de distància diferent, es manté des de balcons i finestres– i això s'ha traduït en un increment del nombre d'amos de gos que es deixen els excrements a la vorera o de les persones que tenen menys cura d'allò que llencen a la brossa. Hi ha més bosses d'escombraries als peus dels contenidors o dins de papereres. Uns comportaments en què també hi juga la por al contagi i la voluntat de tocar com menys coses millor i acabar ràpid el que s'hagi de fer al carrer. Autoprotegir-se, vaja. Ho confirmava a l'ARA un treballador de les brigades municipals de neteja de Barcelona, Antonio Fajardo, que constata que ara els feliciten més per fer la feina en temps de pandèmia però que també es troben més excrements i rampoines que els posen més en risc, com matalassos abandonats al mig del carrer.

"En la situació d'angoixa que vivim és fàcil que la gent vulgui protegir-se a si mateixa i tocar les mínimes coses possibles al carrer, és fruit de l'angoixa", apunta Teresa Moratalla, que és psicòloga clínica i secretària del Col·legi de Psicòlegs, i que també assegura que quan no hi ha tan control social hi pot haver una baixada del control moral: "És normal que passi". Apunta, però, que els comportaments inadequats potser no responen tant a un patró d'incivisme clàssic sinó a prioritzar l'autoprotecció, encara que això comporti una feina extra per als equips de neteja.

L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat aquest dimecres un reforç dels equips de desinfecció de contenidors després de constatar que hi ha més veïns que deixen la bossa fora i ja fa dies que té en marxa una campanya per recordar als propietaris de gossos que han de mantenir el carrer net. Tot i que el servei de recollida de trastos es va suspendre ja a l'inici del confinament, s'ha detectat que encara es deixen al carrer una quarta part dels que es deixarien si els camions encara passessin regularment a recollir-los.

La ciutat ha reforçat la neteja als entorns de súpers, centres sanitaris, farmàcies i àrees de gossos. I ara, també, dels mateixos contenidors amb vuit camions d'hidroneteja que desinfectaran, prioritàriament, les zones on es tingui constància que hi ha més casos positius de coronavirus. La previsió és netejar-ne 2.400 cada dia. El tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle, ja fa dies que fa una crida al civisme, sobretot a l'hora de llençar la brossa, i que avisa que no fer-ho bé pot comportar sancions.

De la perplexitat a la ràbia

"Sempre hi ha qui compleix la norma perquè se sent observat per la mirada de l'altre i això canvia quan se sent lliure d'aquesta mirada", apunta José Ramón Ubieto, psicoanalista i professor de la UOC, que afegeix que tothom necessita "certa persecució social". Apunta, també, que quan comença una crisi com la que vivim hi ha una cadena d'emocions que condicionen el nostre comportament i que van des de la perplexitat –¿aquest virus arribarà a afectar-nos? ¿pot ser que mori gent pròxima?– a la resignació, quan es fa evident que la situació ja és greu, i que després pot donar lloc a la còlera.

Des del Col·legi de Pscicòlegs, com apunta Moratalla, han preparat una guia per ajudar les persones a gestionar els conflictes domèstics durant el confinament. S'hi marquen pautes com una bona distribució dels espais de la casa o de les tasques domèstiques i també maneres de millorar la relació amb la parella o amb els fills. Tot això, tenint en compte que s'ha passat a haver de compartir totes les hores del dia en espais petits i amb la mateixa gent i que això fa aflorar friccions.