Veïns, ecologistes i agricultors amb un objectiu comú: salvar el delta del Llobregat

La situació precària del delta del Llobregat ha motivat un advertiment de la Unió Europea (UE) perquè les administracions en reforcin la protecció. Les entitats veïnals, ecologistes i d'agricultors s'han unit aquest dimecres per exigir que s'aprofiti l'amenaça de sanció de Brussel·les per aturar els projectes en marxa fins que s'hagin fet les actuacions que ha demanat Europa. Una d'elles és ampliar les zones de protecció actuals, segons ha remarcat Pere Bonet, un dels portaveus de l'entitat veïnal Ni un Pam de Terra. "No podem seguir mirant cap a una altra banda davant la degradació d'una zona de gran valor agrari i natural", ha afegit Maria Garcia, de Zeroport.

La paralització d'ampliacions d'infraestructures com el mateix aeroport del Prat i el port de Barcelona forma part de les línies vermelles que han situat les entitats -també hi ha SOS Baix Llobregat, Unió de Pagesos i Depana- unides en l'objectiu de pressionar per accelerar una millor protecció del delta i del seu entorn. "No hem de continuar amb polítiques d'expansió que tenen un gran impacte no només ambiental sinó també social", ha subratllat Garcia, que ha fet una crida a aturar la construcció de la tercera pista aèria i plantejar un canvi que faci compatible aquestes activitats de mobilitat i turístiques amb una realitat d'emergència climàtica i "de crisi de recursos energètics i materials".

Però el fre, demanen els veïns del Prat i els agricultors, també ha de poder fer-se extensiu a projectes urbanístics ja en marxa que poden comprometre la protecció de l'espai perquè són propers al delta. És el cas de la construcció de més de 1.200 habitatges a la zona de l'Eixample Sud del Prat, una promoció que és "en una zona de camps que és zona de transició i que s'hauria d'incloure en la futura ampliació de zones protegides", ha demanat Bonet. La plataforma Ni un Pam de Terra critica el posicionament de l'Ajuntament del Prat i de la Generalitat -impulsors dels habitatges- i reivindica el valor natural dels camps, on ja s'hi veuen des de fa una setmana màquines excavadores preparant el terreny per a la construcció. L'entitat ja va intentar sense èxit aturar el projecte via moció al ple municipal i ara apel·la al conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, perquè actuï de manera "coherent" amb la promesa d'ampliar les àrees protegides que va fer fa unes setmanes. Bonet lamenta que les administracions facin "propaganda ecologista" mentre activen projectes que venen de l'època del "boom immobiliari".

Fonts de l'Ajuntament del Prat defensen que la construcció d'aquests habitatges fa més d'una dècada que està projectada i que es fa en sòl urbà que no és "agrícola ni natural" sinó un "descampat privat". Les mateixes fonts defensen que els pisos -el 50% d'habitatge protegit- garantiran una "transició amable" de la ciutat cap al Parc Agrari amb zones verdes allà on ara hi havia descampats i "activitats impròpies i desendreçades".

Les entitats rebaten que en un entorn com el delta del Llobregat, sotmès a tantes pressions derivades de les activitats urbanes, cada hectàrea i l'ús que se'n faci són crucials. La nova promoció de 19 hectàrees -algunes encara amb conreus fins fa poc- "reduirà la superfície agrícola al municipi", segons Marta Morató, de Ni un Pam de Terra', que descarta que la necessitat habitacional s'hagi de resoldre així. Des de l'Ajuntament rebaten que es tracta d'un espai que queda fora del Parc Agrari, que ocupa més de 318 hectàrees del municipi però que s'estén per altres ciutats com Sant Boi, Gavà i Viladecans superant les 3.300 hectàrees.

L'ampliació del perímetre a protegir del delta del Llobregat ha de seguir, segons les entitats, la referència que marca la zona Important per a la Conservació de les Aus i la Biodiversitat (IBA) número 140 que ha delimitat l'organització ambientalista Seo Birdlife, cosa que implicaria aturar la promoció entre d'altres actuacions. L'ONG Depana, que va ser qui va dur el cas de la protecció de la zona a Europa, insisteix que els ocells, com l'activitat agrícola, "s'estan quedant sense espai". El seu portaveu, José García, ha remarcat que la superfície de conreus i espai protegit per als ocells ha passat de 1.000 hectàrees a 100 des que es va aprovar el pla Delta als anys 90 -amb la nova desembocadura, entre d'altres- i que la nova promoció urbanística serà una mossegada més a aquesta zona.