Una veïna poc coneguda al barri, a només 170 passes de l’Ajuntament

ReusLa dona de 81 anys que abans-d’ahir va morir a Reus pel fum d’un foc al seu matalàs havia tingut un servei de teleassistència, però hi va renunciar, segons fonts relacionades amb l’Ajuntament. Hi va renunciar ella o algú del seu entorn, encara no queda clar, perquè algunes vegades la seva néta hauria fet d’interlocutora amb els serveis socials. En teoria vivien juntes, però sembla que no era ben bé així, encara que la néta li duia el sopar. Tampoc és clar que fos al pis quan hi va haver l’incendi.

El conseller d’Empresa, Jordi Baiget, va dir ahir que la dona, la Rosa, també havia renunciat a l’assistència domiciliària i que formava part d’una família “desestructurada”, “un cas complex des del punt de vista de l’atenció social”. Tenia fills vius i els serveis socials la coneixien des del 2013 i li donaven una ajuda per pagar l’aigua, però no l’electricitat, que no sabien que tenia tallada.

El número 18 del carrer Santa Anna, on vivia, és a 170 passes de l’Ajuntament. És enmig d’una zona comercial que ha anat canviant els últims anys, però la Rosa passava una mala situació desconnectada del barri. A La Padrineta, la botiga de costura del costat del portal on vivia la Rosa, no la coneixien. Només feia un any que havia obert, però a Fil i Cotó, just a l’altra banda del carrer i amb 17 anys al barri, tampoc. En cap de les tres farmàcies més pròximes sabien qui era, tampoc a la papereria Tomàs Barberà, ni a la botiga de queviures més propera, el Colmado Baró. La Isabel del forn Sistaré, el més pròxim al pis, tampoc la recorda. “En aquest barri ja no es fa pinya, ha canviat molt”, diu. La Pilar de Fil i Cotó hi està d’acord: “Ara tot són restaurants, en aquest carrer”.

Ni tan sols sap qui era la Rosa l’únic veí de l’edifici que ahir a la tarda obria la porta. “Jo no em tracto amb ningú, vaig al meu rotllo i no vull saber res de ningú”, va deixar anar. A l’escala encara se sentia la pudor del fum. El foc el va causar una espelma i no va cremar més que un matalàs, però el fum va ser suficient per matar la Rosa, que hauria caigut i s’hauria quedat atrapada.

Al quiosc de la plaça Mercadal és on la néta comprava la Pronto perquè també la llegís l’àvia. “Ahir em va comprar uns xiclets i em va dir que l’àvia se li havia mort, i que marxava perquè l’estaven posant nerviosa”, recordava ahir la quiosquera.