Veganisme: moda o ideologia?

BarcelonaQuan algú ens diu “Soc vegà” sovint pensem que aquella persona no menja cap producte d’origen animal. I és així. Però implica molt més. “El veganisme és un estil de vida, un moviment d’afirmació personal que suposa una manera d’estar i posicionar-se en el món”. Ho diu Francesc Xavier Medina, antropòleg i professor de la UOC, que coneix bé aquest moviment, que ell qualifica de “polític”. “El veganisme, a diferència del vegetarianisme, està enfocat a l’activisme polític, a la defensa del benestar animal, i té per objectiu canviar la societat”, diu. “Els vegans són militants de la seva causa i fan proselitisme. Els vegetarians, en canvi, ho són per motius, sobretot, de salut”.

A la pràctica, ser vegà vol dir no consumir ni portar cap producte d’origen animal: des de les sabates fins a la cosmètica o els productes farmacèutics, tot ha de complir aquest requisit. No és només una qüestió alimentària. I, tot i que no és una decisió fàcil de dur a terme, cada cop més persones s’apunten a aquest estil de vida. De fet, a causa de la seva creixent popularitat, la revista britànica The Economist ha batejat aquest 2019 com L’any del vegà. I és que els seus simpatitzants són cada cop més (i tenen molta visibilitat, sobretot a les xarxes), cosa que ha donat lloc al creixement de tota una indústria de productes pensats per a aquestes persones, que van des del sector alimentari fins al de la moda.

Els orígens

El veganisme no té una definició estricta, però entronca amb l’animalisme i la seva lluita a favor dels drets dels animals. “Els seus orígens es troben a mitjans del segle XX, quan Donald Watson i Elsie Shrigley, tots dos vegetarians, van voler diferenciar-se i van crear el terme vegà ”, explica Núria Almiron, professora de la Universitat Pompeu Fabra i codirectora del Centre for Animals Ethics de la mateixa universitat. “Watson i Shrigley havien optat per una vida vegetariana perquè estaven molt conscienciats amb no causar danys als altres animals, però veien que els seus companys vegetarians havien triat aquest estil de vida per motius de salut. Per fer palesa aquesta diferència van crear el terme vegà, que implica rebutjar tot el que tingui a veure amb el maltractament d’altres éssers vius: des del que menges fins al que vesteixes, passant per l’entreteniment”, explica Almiron.

Tot i això, els orígens d’aquesta opció de vida van molt més enrere del segle XX. A l’antiga Grècia ja trobem, per exemple, figures destacades com el filòsof i matemàtic Pitàgores, que defensava els drets dels animals i rebutjava menjar carn. Però el naixement oficial del veganisme, de la mà de Watson i Shrigley i la constitució de la Vegan Society al Regne Unit, li va donar un caràcter oficial que va establir les bases de l’estil de vida que avui coneixem com a vegà. Des d’aquesta societat, actualment, defineixen el veganisme com “una filosofia i estil de vida que busca excloure-tant com sigui possible- totes les formes d’explotació i crueltat envers els animals per menjar, vestir i altres propòsits i, per extensió, promoure el desenvolupament i l’ús de productes que no siguin d’origen animal per al benefici tant dels humans com dels animals i el medi ambient. En termes d’alimentació, vol dir prescindir de tots els productes derivats de manera total o parcial dels animals”.

Un moviment minoritari

Tot i que els experts confirmen que és una tendència creixent, les xifres indiquen que encara és un moviment molt minoritari. Segons Medina, a la Universitat Oberta de Catalunya tenen indicadors que apunten que entre un 8% i un 10% de la societat espanyola se situaria entre el vegetarianisme i el veganisme.

En canvi, a l’estudi The green revolution 2019 apunten que avui dia a l’Estat una de cada deu persones majors de 18 anys es qualifica com a veggie, que vol dir que col·loquen els productes d’origen vegetal al centre de la seva alimentació, cosa que suposa 3,8 milions de persones. Si ho desglossem veurem que un 7,9% dels espanyols es consideren flexiterians, és a dir, que consumeixen productes d’origen animal només de manera esporàdica, un 1,5% diuen que són vegetarians i un 0,5%, vegans.

I per què se’n parla tant, del veganisme, si encara no és un fenomen majoritari? Núria Almiron creu que “hi ha una creixent consciència de la societat sobre els drets dels animals, que no ha parat d’evolucionar des de mitjans del segle XX, quan va néixer el moviment”. Ella apunta que “cada cop som més conscients del maltractament als animals” i que “això fa que molta gent vulgui canviar aquest sistema”. Però, d’altra banda, també diu que hi ha una dinàmica de mercat que dona més visibilitat als productes vegans: “Vivim en una economia capitalista que sap detectar molt bé els nínxols i ha vist que aquí hi ha una gran oportunitat. Les empreses ho estan començant a explotar per treure’n beneficis”, resumeix.

Així, l’augment de la consciència, sumat al naixement de noves empreses i productes per a aquest públic, fa que el moviment tingui cada cop més presència i, en menys grau, seguidors. Com a exemple, una dada de l’estudi The green revolution apunta que el mercat global de substituts càrnics va arribar als 4.630 milions de dòlars el 2018, una suma que els experts creuen que arribarà als 6.430 mil milions de dòlars el 2023. I és que aquest tipus de productes estan vivint un boom que es beneficia no només de tots els que duen a terme una dieta vegana, sinó també dels que han optat per reduir el consum de carn.

Si ens fixem en el mercat espanyol, segons dades de Nielsen, el mercat de substituts càrnics amb base de proteïna vegetal va arribar el 2018 als 40,8 milions d’euros, i aquesta expansió és ben coneguda pels consumidors: un 95% coneixen les hamburgueses i embotits vegetals. Una tendència a la qual també s’han sumat algunes grans cadenes de menjar ràpid, com Burger King, que ja ofereixen productes vegans als seus menús.

Francesc Xavier Medina assegura que el veganisme “no és una moda passatgera”, sinó un estil de vida que “ha vingut per quedar-se”, i afegeix: “No és un fet aïllat. Forma part d’una tendència social que busca un respecte més alt per la natura, pels animals, pel planeta... És una filosofia de vida”. Per a aquest antropòleg, un dels motius del seu creixement és que “entronca amb algunes idees generalitzades i acceptades, com que avui dia estem menjant massa carn, que caldria tornar a una dieta mediterrània amb més presència de verdures i llegums i que la industrialització de la ramaderia fa que els animals pateixin”. “Ara sabem que no viuen i no moren bé, i la gent ho vol canviar”, diu.

Els joves, els més inspirats

Els experts han detectat que són els joves els que s’estan sumant més majoritàriament a aquest estil de vida. Segons Medina, es tracta “d’un moviment d’afirmació personal”, cosa que “connecta molt amb els joves, fins i tot amb els adolescents, perquè volen posicionar-se a la vida, defensar unes idees pròpies”.

Per la seva banda, Núria Almiron diu que el perfil del vegà és “una persona d’entre 16 i 35 anys”, i apunta que aquesta generació no ha viscut condicionada per la gana, “com passa amb els que van viure la guerra i la postguerra, cosa que els va marcar molt”. Per a la professora de la UPF, “els joves saben que no necessiten la carn i els ous per viure, tenen més opcions”.

El veganisme va néixer a mitjans del segle XX de la mà de Donald Watson i Elsie Shrigley. Eren vegetarians, però volien deixar de consumir qualsevol tipus de productes d’origen animal. 60 anys després del seu naixement, el veganisme és una tendència minoritària a l’alça, sobretot entre els joves.